SETMANA SANTA ALMASSORINA
.jpg)
 |
| Portades de programes de la Setmana Santa |
Més de cent anys després, en l'any 1958, es funda la "Hermandad de Caballeros del Santo Sepulcro". Tot seguit, l'any 1959, la "Hermandad del Santisimo Cristo del Calvario" i l'any següent, en el 1960, es crea la "Hermandad de la Virgen de los Dolores".
Actualment, comencen les celebracions de la Setmana Santa, amb la presentació del cartell anunciador de la mateixa i posterior pregó a càrrec de diferents personalitats del món confrare, tant seglars com sacerdots. Aquest acte té lloc al Centre Parroquial o bé a la Parròquia de la Nativitat.
Dijous de la Setmana de Passió a la tarda, té lloc a la Parròquia de la Nativitat, el Davallament de la imatge del Crist i "Besa Peus" de la imatge. A continuació Solemne Trasllat de la imatge del Crist, al muscle dels portadors, des de l'església de la Nativitat, a l'església del Santíssim Crist.
Divendres
de Dolors, té lloc la processó al "Reves",
en la que processiona la Confraria de la Verge dels Dolors (composta
exclusivament, per confrares del sexe femení), amb la seua imatge Dolorosa.
Dissabte de Passió, que és ja la vigília del Diumenge de Rams, a la
tarda comença el solemne quinari al Santíssim Crist del Calvari, que la
germandat que porta el seu nom dedica al seu estimat i venerat Crist a
l'església del titular (Stm. Crist), situada al convent de les mares
clarisses, procurant que la predicació del mateix la faça un sacerdot o religiós fill del poble.
El Diumenge de Rams té lloc la benedicció dels rams a l'església del Stm. Crist iniciant-se després la processó fins a la Parròquia de la Nativitat de Ntra. Sra., en la qual participen un bon nombre de germans i confrares. En arribar a la parròquia se celebra una missa solemne amb la participació dels nens de la catequesi, els fidels i les autoritats locals.
El Dimecres Sant, dia en què finalitza el quinari, té lloc el Viacrucis pels carrers de la població, al qual acudeix molta gent, així com les cinc confraries i germandats que formen la Setmana Santa almassorina. En ell desfila el pas processional, adornat per a aquest esdeveniment, amb la beneïda imatge del Santíssim Crist a espatlles dels confrares. Aquest Viacrucis conclou a la parròquia de la Nativitat de Ntra. Sra.
Dijous Sant al vespre, a la parròquia de la Nativitat de Ntra. Sra., se celebra la "Missa Solemne del Sopar del Senyor", en la qual, després de l'homilia pronunciada pel Reverend Senyor Capellà Arxipreste, té lloc l'acte del "Lavatori de Peus", en el qual participen dotze confrares de la venerable Confraria Tercera Orde de Sant Francesc d'Assís, també coneguda com la Germandat de Penitents. En finalitzar la celebració, té lloc una processó dins l'església per portar el Santíssim Sagrament fins al Monument, per a l'adoració dels fidels. A la nit té lloc L'Hora Santa, en la qual participen moltes persones així com membres de les confraries i germandats.
L'Adoració Nocturna, a les seues branques masculines i femenines, són els encarregats de vetllar al Senyor durant tota la nit, fins a l'endemà al matí del Divendres Sant.
Divendres Sant, a l'alba, al voltant les set hores, amb la capella plena de gent es resen Els Llaüts (pregària del matí), després a vuit hores, comença un solemne viacrucis, des de la Parròquia de la Nativitat de Ntra. Sra., fins a l'Església del Stm. Crist, en ell prenen part totes les confraries i germandats. Un detall important d'aquest viacrucis és el següent:
La Germandat dels Cavallers del Sant Sepulcre i la Germandat de la Verge dels Dolors surten de la plaça de l'Església i van pel carrer Sant Joaquim, carrer Trinitat i carrer l'Alcora fins a la plaça del Doctor Fleming, portant el pas de la Verge Dolorosa.
I la Germandat del Santíssim Crist del Calvari i la venerable Confraria Tercera Orde de Sant Francesc d'Assís o Germandat de Penitents, surten de la plaça de l'església i van pel carrer de la Mare de Déu de la Llum i carrer Sant Vicent, fins a arribar a la plaça del Doctor Fleming. Aquests porten el pas del Natzaré.
En arribar tots dos viacrucis, es resa la quarta estació: "Jesús troba la seua Santíssima Mare". Un cop s'han trobat els dos passos, continuen ja pel carrer Sant Marc, carrer Santa Anna, plaça d'Espanya i arriben a l'església del Stm. Crist. Una vegada allí, finalitza el viacrucis i té lloc el tradicional Sermó de les "Set Paraules", a càrrec cada any d'un eloqüent orador sagrat. Finalitzat el sermó, es torna a formar la processó, per tornar a la Parròquia de la Nativitat de Ntra. Sra. Durant el recorregut es resa el Sant Rosari.
A dos quarts de dotze, tots els que ho desitgen, participen amb el rés de l'Ofici de lectures a l'Església del Stm. Crist. A la tarda tenen lloc els oficis propis del dia: L'Acció Litúrgica de la Passió i Mort del Senyor.
Ja a la nit, cap a les 20:00 hores, té lloc a la Parròquia de la Nativitat de Ntra. Sra. el sermó del "Davallament", una mena d'acte sacramental en què es representa per part Germandat dels Cavallers del Sant Sepulcre el "Davallament del Senyor de la Creu". El baixen, el situen uns moments als peus de la Verge Dolorosa i el posen al Sepulcre, esperant ja per a l'inici de la processó del "Sant Enterrament".
Al voltant de les 21:00 hores, comença la solemníssima "Processó del Sant Enterrament", pot ser la processó més bonica, la que més gent participa, la més respectuosa i la més silenciosa de les que avui en dia se celebren al nostre poble.
A continuació la secció de tambors i bombos de la Germandat del Santíssim Crist del Calvari. Tot seguit la Germandat del Santíssim Crist del Calvari, portant una peanya o pas processional amb la beneïda imatge del Santíssim Crist a espatlles dels seus membres, al voltant de la qual donant, com una mena de guàrdia d'honor, van germans i germanes sense vesta amb ciris i sobre el pit la medalla de la Germandat. Tancant el mateix els membres de la junta directiva amb uns bàculs a la mà.
Després segueix la Germandat de la Verge dels Dolors, portant la imatge de la Verge Dolorosa.
Tancant el seguici, la Germandat dels Cavallers del Sant Sepulcre, qui són portadors del Sepulcre, que consisteix en una carrossa degudament adornada amb talles de fusta amb els símbols de la passió de Jesús i sobre una urna de vidre custodiada per dos àngels (de mida natural), en la qual va la imatge jacent de Crist. Aquesta talla que es va restaurar l'any 2000 i que té els braços articulats per poder així realitzar el davallament de la creu. Davant del Sant Sepulcre, van dos escolans amb encensers, que perfumen d'encens els carrers, en una nit tan especial.
Tancant la processó, els sacerdots amb ornaments vermells, la corporació municipal en ple i la banda de música que durant el recorregut va interpretant diferents obres sacres i alguna que una altra sageta.
Dissabte Sant o Dissabte de Glòria, no hi ha cap processó ni cap acte propi de les confraries i germandats, només a la nit se celebra la "Solemne Vetlla Pasqual", a la qual també solen assistir confrares i germans i a 24:00 hores, té lloc la "Missa de Glòria".
Diumenge de Resurrecció, a les nou del matí, té lloc la "Processó de l'Encontre", en la qual participen tots els germans i confrares de les cinc confraries amb les seues vestes, però amb la cara descoberta.
Aquest esdeveniment té lloc al carrer Trinitat, davant Caixa Almassora. La imatge del Crist Ressuscitat que és portada per la Germandat dels Cavallers del Sant Sepulcre, surt de la plaça de l'Església, va pel carrer Sant Joaquim, fins al carrer Trinitat, mentre que la imatge de la Verge que és portada per membres de la Germandat de la Verge dels Dolors va des de la plaça de l'Església, carrer de la Mare de Déu de la Llum, carrer Sant Vicent, plaça del Doctor Fleming, carrer Sant Marc, carrer Sta. Anna i Trinitat.
La trobada té lloc al carrer Trinitat, en aquest emotiu moment en que la imatge de la Verge fa la tercera reverancia a Crist Ressuscitat sonen els acords de l'Himne Nacional, es deixen anar coloms i es dispara una petita mascletada. Després tornen tots a la parròquia de la Nativitat on té lloc la "Missa Solemne de la Resurrecció del Senyor".
Confraria de la Tercera Ordre de Sant Francesc d'Assís
Fundada :
És la més antiga de les confraries d'Almassora, es desconeix la data de la fundació, tot i això, trobem la primera referència, a l'any 1770.
L'estendard de la Confraria de Sant Francesc, data de l'any 1925.
 |
| Penitent de la confraria de Sant Francesc |
 |
| Imatge del Natzarè, de la confraria de Sant Francesc |
Es desconeix la data de la fundació de la confraria, però, la primera referència a la confraria no fundacional, trobada, és anteriorior a l'any 1770.
President: Franciso Claramonte. Uniforme: Vesta i capirot morats i estola marró, cordó blanc a manera de cinturó i sandàlies com els franciscans. La Confraria de la Tercera Ordre de Sant Francesc d'Assís, també coneguda com la Confraria de Penitents, va ser l'única que va existir durant molts anys a la localitat d'Almassora. No se sap amb exactitud quan va ser creada perquè els arxius de l'Església van ser cremats i destruïts durant la Guerra Civil Espanyola. Es creu que va ser fundada a finals del segle XIX o principis del segle XX. Actualment, el nombre de membres o "penitents", com se'ls coneix popularment, és de 70 homes i dones. Però això no sempre va ser així. La incorporació de les dones a la Confraria de Penitents és recent, uns 10 anys. Anteriorment, les dones no participaven en els actes de la Setmana Santa com penitents, sinó que paral·lelament a la Confraria de Penitents existia, i encara existeix, la Confraria de Sant Francesc d'Assís, integrada exclusivament per dones.
Elles són les encarregades de celebrar la festa anual en honor al sant i cuidar la imatge i l'altar de Sant Francesc d'Assís que es troba dins de l'Església. L'actual Junta Directiva està formada pel president, càrrec honorífic que ostenta el membre amb més antiguitat de la Confraria, en aquest moment Don Francisco Claramonte. El vice-president és Don Manuel Claramonte, el tresorer és Don J. Pedro Monferrer i la secretària és Donya Berta Escura. La Junta la completen tres vocals: Donya Mª Carmen Baltanás, Don José Gandia i Don Vicente Agut. Aquesta confraria participa en tots els actes que composen la Setmana Santa almassorina. També organitza alguns dels actes, com és el cas de la processó del Via Crucis que té lloc cada Divendres Sant a les vuit del matí. El Dijous Sant, en l'Església de la Nativitat de Ntra. Sra., Es porta a terme el "Lavatori dels Peus". Aquest acte s'insereix en la celebració de l'eucaristia. Dotze "penitents", tant homes com dones, pugen a l'altar amb les Vestes de la Confraria, simbolitzant els dotze apòstols.
El llibre fa un recorregut des dels inicis de la Confraria fins avui i també dels símbols que la representen. Finalment, el llibre conté moltes referències a altres confraries de la localitat.
Els autors d'aquest magnífic treball són Primitiu García Pascual, Vicenta Isabel Pons Gómez i Francisco Agut Beltrán.
 |
| Portada del llibre "250 años de presencia franciscana en Almassora |
 |
| Contraportada del llibre "250 años de presencia franciscana en Almassora |
 |
| La trobada a la Picaora, davant l'estanc de Ribera |
El rector, que simbolitza Jesús, renta els peus als dotze "penitents", en una representació simbòlica del que va passar en l'Últim Sopar. Antigament, la Vesta que lluïen aquests "penitents" era totalment negra amb cucurulla també negre, cordó blanc a manera de cinturó i sandàlies com els franciscans. Actualment, els "penitents" desfilen amb Vesta i capirot morats i estola marró. El cordó i les sandàlies continuen formant part de la indumentària. A les processons, els "penitents" porten a les mans els "misteris", que són objectes que representen alguns dels moments de la Passió de Jesús. Per exemple, la corona d'espines, el gall que va cantar tres vegades, el fuet i la columna on Jesús va ser flagel·lat, els daus amb els quals es van sortejar les robes de Jesús, una fusta amb la inscripció INRI, l'espasa amb la qual Pedro va tallar l'orella d'un soldat romà, els claus i el martell amb què hagueren crucificat Jesús, l'escala amb la que van baixar el cos de Jesús, i altres. El Diumenge de Pasqua de Resurrecció, els "penitents" no porten la cucurulla ni els "misteris" i en el seu lloc, llueixen un escapulari amb l'emblema de Sant Francesc d'Assís. En totes les processons, exceptuant el Diumenge de Pasqua, la Confraria acompanya un pas amb la imatge del Natzarè arrossegant la creu en el seu camí de penitència cap a la muntanya Gólgota.
 |
| Divendres Sant al carrer Trinitat |
 |
| Divendres Sant al carrer Trinitat, amb el Natzarè i la Dolorosa |
 |
| Penitents, i d'esquerra a dreta: Mingol, Hidalgo, Mañanós, Nogueroles i sergent de la Guàrdia Civil |
Confraria de la Verge dels Dolors
Confraria femenina de la Verge dels Dolors
Parròquia de la Nativitat
Fundada el 8 de febrer de 1852
 |
| L'estendard de la Confraria |
 |
| Imatge de la Verge dels Dolors a la seua peanya |
Per contactar amb la nostra Confraria:
virgendelosdolores.almazora@gmail.com
 |
| Llibre de la Congregació dels Serfs de María |
 |
| Septenari |
 |
| Processó de I'Encontre, Diumenge de Resurrecció |
Hermandad de Los Caballeros del Santo Sepulcro
Fundada l'any 1958
 |
| Imatge del Sant Sepulcre |
 |
| Imatge del sepulcre amb el Crist Jacent |
Document d'aquisició del sepulcre (1956).Copia del document original:
Con fecha de hoy, entre el Reverendo Cornelio MONFORT, sacerdote de la parroquia de la NATIVIDAD DE NUESTRA SEÑORA DE ALMAZORA (Castellón) y Fernando VALLS ROJO, en representación de la firma "SUCESORES DE A. CATALÁ", con estudio reservado en la calle Arizo,11 de Valencia, se comprometen:
1. Los "SUCESORES DE A. CATALÁ" arealizar al Reverendo Cornelio MONFORT, con destino a su parroquia de Almazora (Castellón) un Santo Entierro tallado y decorado, el estilo Renacimiento, de madera de nogal y pino de Suecia. Este Sepulcro tendrá las mismas medidas que detallamos a continuación. Las andas del mismo, 3 m por 2 m, el Sepulcro, de cama 1'20 m. de largo por 87 de ancho. La decoración del mismo será todo oro fino, talla y molduras talladas, menos los planos del marco de cristal. Las andas serán combinadas. Los tableros y molduras de madera de nogal y las carteleras con pino de Suecia. Los grupos serán de cuatro luces cada uno, mas diez y seis bombillas pequeñas. Doce alrededor del Sepulcro y cuatro dentro del mismo, en la parte superior.
También los cristales del mencionado Sepulcro serán Luna Pulida Cristañola, en blanco bisel.
2. Reverendo Cornelio MONFORT, pagará a "SUCESORES DE A. CATALÁ" el trabajo reseñado en el párrafo primero, la cantidad de SESENTA Y NUEVE MIL DOSCIENTAS CUARENTA PESETAS, las cuales serán abonadas en tres plazos; siendo el primero entre el cinco y quince del presente mes de enero, período en el que se dará comienzo al trabajo, efectuando una entrega en metálico de VEINTITRES MIL PESETAS. El segundo el quince de febrero del presente año, por la misma cantidad reseñada anteriormente y el tercero por el resto, o sea, VEINTITRES MIL DOSCIENTAS CUARENTA PESETAS, al terminar dicho trabajo por completo, que oscilará entre el quince y el diecinueve de marzo del año actual, en la ciudad de Valencia del Cid.3. Los portes serán efectuados en camión por cuenta del cliente de Almazora, marchando en el mismo el operario montador. Con renuncia del fuero propio los contratantes se someten a la jurisdicción y competencia de los Juzgados y Tribunales de la Ciudad de Valencia en caso de litigio. En prueba de conformidad, firman los interesados el original y copia en Valencia, a cinco de Enero de Mil novecientos cincuenta y seis.
Autorizació del Bisbat
Bisbat de Tortosa.Vista la instancia presentada por el Rvdo. Sr. D. Cornelio Monfort Monfort, Pbro., Cura Ecónomo de Almazora, en la que solicita la autorización para adquirir un Sepulcro para la imagen de Cristo Yacente, de conformidad con el proyecto y presupuesto presentados.Por las presentes Letras, atendido el informe favorable de la Junta Diocesana de Liturgia y Arte Sacro, concedemos la autorización solicitada señalando el cinco por ciento del presupuesto total como aportación para el nuevo Seminario Diocesano, en cumplimiento de las disposiciones diocesanas vigentes.Dios guarde a Ud. muchos años.Tortosa, 20 de marzo de 1.957
Sello y firma de Manuel, Obispo de TortosaDirigido a: Rvdo. Sr. D. Cornelio Monfort Monfort, Pbro.Cura Ecónomo de ALMAZORA
 |
| Imatge de Crist Ressuscitat |
Fundada l'any 1959
Germà Major
Secretari
Tresorer
Secretari
Relacions Públiques
Mestre de Cerimònies
Cronista
Portant
6 vocals
Admissió: L'admissió no està condicionada a cap requisit d'edat o sexe, només sotmetre's a l'aprovació de la Junta General.
El primer pas va ser obra de D. Joan Baptiste Porcar en l'any 1960.
 |
| La Vidua de Serra, monsen Corneli i el Crist de Porcar |
 |
| Crist de Porcar en el "Viacrucis" |
 |
| L'escultor Porcar, la Vidua de Serra i el batlle Vicent Claramonte |
 |
| Crist de Porcar (1960) |
 |
| Crist de Manuel Rodríguez (1993) |
Uniforme: L'uniforme està compost de vesta igual que el capirot de color blanc, rematada amb botonadura i faixí de color vermell cardenal, igual que la capa. Tot el conjunt es completa amb l'emblema de la Germandat brodat a la part frontal del capirote. Tot això es complementa amb la torxa i medalla (representació del símbol).
Seccions: La Germandat en aquests moments tan sols compta amb una secció de tambors i bombos, fundada el 1991.
Activitats: La nostra Germandat participa en els següents actes:- El tercer Diumenge de Quaresma se celebra la tamborrada.- Solemne Quinari al Santíssim Crist del Calvari a l'església del titular (de Dissabte a Dimecres Sant).- Participació en el Diumenge de Rams.- Dimecres Sant, després del Quinari, solemne "Viacrucis".- Divendres Sant a les 8.00 h. solemne "Viacrucis" i a les 21.00 h. Sermó del Davallament i Processó del Sant Enterrament.També és destacable la participació de la Germandat a l'Exposició i Processó Diocesana, així com la seva participació en els diferents actes de les poblacions, com ara actes litúrgics, tamborrades.Resta de l'Any: La Germandat participa en actes puntuals, tant a nivell religiós com lúdic, durant actes que se celebren la resta de l'any, col·laborant amb altres germandats i confraries com en les parròquies.
Altres dades d'interès: La Germandat en aquests moments està agermanada amb les confraries del Santíssim Crist del Calvari de l'Alcora i del Santíssim Crist de l'Agonia de Moncofa.
 |
| A la dreta del Crist, l'escultor Porcar i a l'esquerra el que va fer de model |
 |
| 1960 día de la benedicció D'esquerra a dreta, Manuel Oria Castañer, xxx, Porcar i Enric Oria Castañer |
|
| Els primitius tambors de la Confraria |
En 1959, arran de la latent adoració al Stm. Crist del Calvari -la església erigida al Calvari seria destruïda en la Guerra Civil- es funda la GERMANDAT DEL SANTÍSSIM CRIST DEL CALVARI.
A partir d'aquest moment la Germandat, queda en qualitat de guardadora i portadora de la imatge.Des de 1959 aquesta Germandat vol representar aquest amor latent de tot un poble cap al seu Crist; de manera que, abillats amb vestes i capirots de color blanc i capes vermell cardenal i portant torxes acompanyen aquest pels carrers de la localitat.
Celebra la Germandat tots els anys un Quinari en honor al Stm. Crist del Calvari, concloent el mateix amb un "Viacrucis" la nit del Dimecres Sant.També participa en totes les processons i actes religiosos que se celebren per Setmana Santa, juntament amb la resta de Confraries.
A mitjans dels anys vuitanta es denota una revitalització de la Germandat i prova d'això és l'agermanament l'any 1987 amb la Hdad. del Stm. Crist del Calvari de la vila de l'Alcora, i posteriorment l'any 2.000 amb la Confraria del Stm. Crist de l'Agonia de Moncofa.Amb les dues ens uneixen forts llaços d'unió i amistat.
L'any 1990 un grup de joves de la Germandat, intentant reprendre una vella tradició de procesionar amb tambors, i per tal de donar major realç a la Setmana Santa, creen la Secció Interna de Tambors i Bombos.L'any 1993 i a causa del mal estat de la imatge titular, es decideix encarregar a l'escultor Manuel Rodríguez una nova talla del Crist, sent beneïda pel llavors bisbe de la diòcesi de Sogorb-Castelló, Excm. i Mn. Sr. José Mª.Cases. Des de principis dels noranta la Germandat pertany a la Junta Diocesana de Setmana Santa, amb la qual participa en els diversos actes que s'organitzen.
Cal destacar en l'any 1998 l'organització de l'Exposició Diocesana, així com la participació en innombrables actes tant per part de la Germandat com de la seva secció de tambors i bombos, per tal de donar major realç a la Passió i Mort del Senyor.
En l'actualitat és seu Germà major D. José Perales Forcada.
 |
| Monument a Tambors de Passió |
 |
| Trasllat del Crist de Rodríguez |
 |
| Secció de tambors, la nit de Dijous Sant a la plaça Major Trencada de l'hora |
També destaquem la participació en les XX JORNADES NACIONALS DEL TAMBOR I EL BOMBO 2005 celebrades a HÍJAR (TEROL) de manera oficial i convidats especialment pel poble organitzador. Gràcies al nostre bon fer en el Concurs i a la gran amistat que ens uneix amb les quadrilles d'Híjar, vam poder gaudir d'un cap de setmana entre els pobles amb més tradició tamborilera d'Espanya.
En l'actualitat la secció està formada per mig centenar de joves, tots ells pertanyents a la Germandat.Entre les principals activitats destaquem: les processons de Setmana Santa acompanyant a la nostra Germandat i donant solemnitat i sobrietat a la nostra Setmana Santa, el Concurs Nacional de tambors i bombos de Híjar, participació en exaltacions i trobades de tambors tant a la província de Castelló com en altres províncies d'Espanya, participació en actes lúdics i festius dins la nostra localitat (pregó de festes, cavalcada de Reis, Matxà de Sant Antoni, etc ...) En tots aquests actes intentem sempre portar el nom d'Almassora i el de la nostra Gemandat el més dignament possible.L'any 2000 s'obre una nova pàgina històrica en la Germandat, i més concretament en la seva secció de tambors i bombos, doncs participen per primera vegada en la seva història en el prestigiós Concurs Nacional de tambors i bombos de la vila d'Híjar (Terol), obtenint un valuós 5è lloc en la categoria grans, enfrontant-se als millors grups de tambors i bombos de Terol, Saragossa, Híjar, ...L'any 2002, la seva secció juvenil aconsegueix el tercer lloc en el citat concurs, per davant de fenomenals grups del Baix Aragó.
Però és el 2003 el que posa un punt i a part a la relativament curta vida de la secció.
En el XXXVIII CONCURS NACIONAL DE TAMBORS I BOMBOS DE LA VILA DE HÍJAR, celebrat el 13 d'abril de 2003, s'aconsegueix el primer lloc en les dues categories en què participava, categoria juvenils i categoria grans. S'aconsegueix un doblet històric no només per a la secció, sinó també per al concurs, ja que feia anys que un grup no aconseguia alçar-se amb els dos títols del concurs.
A més cal destacar que la secció de tambors i bombos de la Hdad. del Stm. Crist del Calvari d'Almassora és l'únic grup que no pertany a la comunitat d'Aragó que ha aconseguit el triomf durant els 38 anys d'existència del concurs.
Si el 2003 va ser especialment fructuós per a la secció, molt més ho va ser l'any 2004, en el qual el més rellevant és la revalidació del triomf, en la categoria de majors, al XXXIX CONCURS NACIONAL DE TAMBORS I BOMBOS DE LA VILA DE HÍJAR , celebrat el 04 de abril del 2004.Aquest triomf també es pot considerar com a històric, ja que poques germandats ho han aconseguit durant dos anys seguits en aquest concurs.
Els juvenils, per la seva banda, segueixen demostrant la seva qualitat i queden en un meritori 3er. Lloc.L'any 2005 marca una nova fita en la història de la secció de tambors i bombos, ja que en l'any del XV aniversari de la seva creació s'han donat una sèrie d'esdeveniments històrics, que quedaran sempre marcats en nosaltres.
Durant els dies 4,5 i 6 de març la localitat de Terol de Híjar, ha convidat especialment a Almassora a participar en les XX JORNADES NACIONALS D'EXALTACIÓ DEL TAMBOR I EL BOMBO. Aquest fet suposa un pas importantíssim per donar a conèixer la nostra Germanodat i els nostres tambors i bombos a la resta d'Espanya. Després d'un preciós acte d'Exaltació en què compartim el toc d' "imatges" sobre l'escenari juntament amb la confraria de les 7 paraules de Saragossa i juntament amb una quadrilla de Híjar, la nostra secció va oferir el seu millor toc d'exhibició a tot el públic assistent , el qual va quedar impressionat amb la nostra exhibició.
Mil gràcies als organitzadors d'aquest meravellós acte per tot el seu suport i tenacitat i per totes les ganes que van posar perquè el nostre somni es fes realitat.HÍJAR SEMPRE ESTARÀ AL NOSTRE COR.
Va arribar per fi l'anhelat i esperat dia 20 de març de 2005, Diumenge de Rams, i la història va voler de nou que la nostra secció inscrivís amb lletres d'or el seu nom al XL CONCURS NACIONAL DE TAMBORS I BOMBOS DE HÍJAR.
La secció juvenil va aconseguir el primer lloc en la seva categoria, ampliant així el seu particular i fructuós palmarès des que participà en l'any 2002: dos primers llocs i dos tercers.Les cares de satisfacció i de felicitat de xavals i pares són el viu reflex de l'enorme treball i dedicació que tenen aquests deixebles que algun dia arribaran a ser mestres, sempre des de la humilitat i el respecte als altres.
Però si important va ser la victòria juvenil, no menys important va ser el segon lloc en la categoria de majors, a tan sols mig punt dels campions, els nostres grans amics de la quadrilla de "les Angoixes" d'Híjar.Un subcampionat que ens va saber a triomf i que ve a confirmar l'excel·lent i venturós estat de la secció durant aquests últims anys, consolidant-se definitivament entre els millors grups de tambors i bombos d'Espanya.
 |
| Convidat d'honor 2015, Pedro García Aguado |
A més de tot això, la secció és convidada a participar en diversos actes de fora de la nostra comunitat.Assisteix a una exaltació de tambors a la localitat de Berge (Terol) el dia 12 de març dins dels actes organitzats per l'associació TAMBORS.També el Diumenge de Rams a la tarda, són convidats especials a l'exaltació local de tambors de Valderrobres (Terol), aconseguint un enorme èxit i entusiasmant al públic assistent.L'any 2006 va ser ha estat per a la secció l'any de la seva consolidació a nivell Nacional. Cada vegada som més coneguts a nivell regional i nacional i som demandats per a multitud d'actes.En la XLI edició de CONCURS NACIONAL DE TAMBORS I BOMBOS DE HÍJAR vam aconseguir, un any més, un gran guardó. En tercer lloc en la categoria juvenils cal sumar-li un meritori segon lloc en la categoria gran.A més vam aconseguir el primer premi en el I CAMPIONAT NACIONAL DE PERCUSSIÓ LLIURE de Tortosa, celebrat el 20 d'agost.
Pel que fa a L'ESCOLA DE TAMBORS afegir que ha estat un any històric i carregat d'actes i gratificacions.Durant el curs escolar 2006-07 50 nens i nenes d'entre 4 i 11 anys s'han matriculat a la nostra ESCOLA, el que suposa la nostra garantia de futur i el nostre més orgullós estendard.Els nens de l'ESCOLA han participat en el pregó de festes de Santa Quitèria, a la Residència de la tercera edat "VICENTE VILAR" d'Almassora, a la Residència de la tercera edat "Novaire" de Vila-real, en la "despertà "de les festes d'agost del Xopar i han finalitzat l'any participant en l'edició nadalenca anual d'EXPOENTRETENIMENT amb un notable èxit.2007 ha estat novament un any històric i carregat d'èxits per a la nostra secció.La nostra Secció Juvenil va aconseguir el subcampionat en el XLII CONCURS NACIONAL DE TAMBORS I BOMBOS DE HÍJAR, enfrontant-se a grans quadrilles del Baix Aragó i de Saragossa.Un altre fet sense precedents va ser l'estrena de l'espectacle TAMBORS DE PASSIÓ, espectacle de llum, percussió i narració creat i interpretat per la nostra Secció i que va veure la llum el 23 de març de 2007 en un Auditori Boqueres que va registrar un ple absolut per a l'ocasió.
Així mateix la nostra ESCOLA DE TAMBORS, segueix amb pas ferm creixent dia a dia, als 50 infants amb què compta en l'actualitat, cal sumar 30 nous alumnes que han format la ESCOLA D'ADULTS i que assisteixen a classe amb enorme il·lusió i entusiasme.Aquest any l'ESCOLA DE TAMBORS ja ha començat a donar els seus fruits, ja que 6 dels seus integrants passaran a formar part de la Secció durant aquest any....
Organització Interna:
Organització Interna:Els seus actuals estatuts van ser aprovats el dia 28 de gener de 2003, pel llavors Bisbe de la Diòcesi En Juan Antonio Reig Pla.És la primera i única Germandat o Confraria de la Setmana Santa d'Almassora i una de les poques de la diòcesi de Sogorb-Castelló, que es troba inscrita en el Registre General d'Afers Religiosos del Ministeri de Justícia, des del dia 11 de novembre de 2005.Està constituïda per una junta directiva que es distribueix de la següent manera: president, vicepresident (que fa de Germà Major), secretari, tresorer, 4 Vocals, consiliari. Nre. de confrares (el 2005): 72 confrares, encara que no tots surten a les processons.
.jpg) |
| Imatge de laVerge delsdolor de la germandat |
 |
Imatge de la Germandat, amb una altra vestimenta |
 |
| Simbol de la Germandat |
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRespecte a la Confraria dels Penitents, dir que,1925 és la data que apareix a la bandera (pq es quan es va fer la mateixa) però la Confraria és molt més Antiga. De fet, al llibre 'Visites Pastorals a Almassora, de V. Isabel Pons (historiadora almassorina) , trobem la primera referència, en l'any 1770. No és la data fundacional (durant la guerra es varen cremar gran part dels arxius de la Nativitat i per tant, ho desconeixem), però sabem que és anterior pq a l'arxiu de Tortosa Parla de les Confraries ja existents en eixa data en Almassora. I per supost, l'emblema és molt anterior al 1925. La V.O. T. de Sant Francesc d'Asís, està preparant el 250 aniversari (desde la primera data coneguda) per a l'any 2020 així q qualsevol aportació serà benvinguda :)
ResponEliminaGràcies
Gema.
Respecte a la Confraria dels Penitents, dir que,1925 és la data que apareix a la bandera (pq es quan es va fer la mateixa) però la Confraria és molt més Antiga. De fet, al llibre 'Visites Pastorals a Almassora, de V. Isabel Pons (historiadora almassorina) , trobem la primera referència, en l'any 1770. No és la data fundacional (durant la guerra es varen cremar gran part dels arxius de la Nativitat i per tant, ho desconeixem), però sabem que és anterior pq a l'arxiu de Tortosa Parla de les Confraries ja existents en eixa data en Almassora. I per supost, l'emblema és molt anterior al 1925. La V.O. T. de Sant Francesc d'Asís, està preparant el 250 aniversari (desde la primera data coneguda) per a l'any 2020 així q qualsevol aportació serà benvinguda :)
ResponEliminaGràcies
Gema.