Col·legi:
"Unamuno - Francesc Ferrer Guàrdia - Cardenal Cisneros"
Les primeres escoles estigueren repartides per tot el poble. L'escola dels cagons a les cases de Serra, a la Picaora. Altres centres s'instal·laren al carrer Major, a l’edifici que avui és museu municipal. A l'hospital, a la plaça Pere Cornell, també en cases particulars i més avant al Darremur al col·legi de les monges de la Consolació.
![]() |
Miguel de Unamuno |
![]() |
Cardenal Cisneros |
![]() |
Francesc Ferrer Guàrdia |
![]() |
Inauguració el 29-11-1931 |
![]() |
Inauguració el 29-11-1931 |

![]() |
Nadal 1965 |
![]() |
Mestre en Josep Usó |
![]() |
Paquita, Irene, Julia i Maria Simó (la Pereta) |
![]() |
Mestra Fina Montalar |
![]() |
Mestres Carme Garcia i Filo Montalar |
![]() |
Mestre Julio Sancho |
![]() |
Notes |
![]() |
Representació teatral al Cisneros, d'uns pollets, amb l'amo del corral |
L'any 1930 s'inicien els processos per a la construcció d'un nou edifici escolar a Almassora, un edifici que puga contenir tota la població escolar que es trobava dispersa en quatre edificacions poc aptes i que, per tant, perjudicaven la qualitat de l'ensenyament. Es porta a terme el projecte del nou centre i es pot apreciar que s'ha concebut com si es tractés de dues graduades independents dins d'un únic edifici. Amb dues entrades, dues escales i dues sortides independents al pati. Un pati de llums impedeix la comunicació interna de les dues graduades. L'edifici tenia dues plantes i es completava amb unes naus, al fons del pati, on estaven les aules de pàrvuls i el futur menjador d'Auxili Social, després menjador escolar.
L’inauguració de l'edifici va ser un esdeveniment social a tot el nord del País Valencià. Va ser inaugurat el 29 de novembre de 1931, i no a principi del curs escolar perquè es va esperar la presència de Miguel de Unamuno. Però com que aquesta es retardava i s'aproximaven les eleccions, per qüestions polítiques, es va procedir a la inauguració amb el nom del Grup Unamuno sense la presència de l'il·lustre personatge.
L'edifici contenia sis unitats de noies i sis nois, dues de pàrvuls de noies i dos de nois, i tenia dependències de biblioteca, museu, despatxos de direcció, consergeries, lavabos i un pati ampli. El fet més important és que tota la població escolar va quedar concentrada en un edifici, a la vegada que una localitat com Almassora satisfaria les necessitats educatives mínimes. L'edifici mantenia separades les unitats de noies i de nois, també funcionaven dues direccions diferents.
A partir de l'any 1939 el Grup Unamuno canvia el nom pel de Cardenal Cisneros sent directora Mª. Pilar Abat . Durant la guerra civil espanyola, l'activitat escolar va estar interrompuda, com en gairebé tota Espanya. L'escola va passar a denominar-se Ferrer i Guàrdia.
Durant la Guerra Civil, es va condicionar el col·legi com a hospital militar. Després de la Guerra les aules afectades per la transformació es van habilitar per a l'habitatge de la senyora conserge.
Les dues graduades del Cardenal Cisneros continuen funcionant de forma independent fins al curs escolar 1964-1965, en el qual s'unifiquen sota una única direcció. El primer director interí va ser D. Juliol Sancho, cosa que no va comportar cap fusió de l'alumnat, continuant separats les noies dels nois, fins i tot entraven per la seua porta corresponent i jugaven en el seu propi pati separats per una gran paret de tres metres d'alçada.
L'any 1965 es va canviar tota la teulada de l'escola. Aquesta obra va modificar tot l'aspecte exterior de l'edifici, ja que va passar d'una coberta de dues aigües a una teulada en forma de terrassa. La causa d'aquest canvi va ser la quantitat de goteres que apareixien a l'edifici. Durant aquesta remodelació, l'alumnat de pàrvuls es va haver d'escolaritzar en els locals del Front de Joventuts del carrer de Santa Bàrbara i la resta de l'alumnat al Col·legi Ambaixador Beltran en jornada única de 15 a 19 hores.
L'any 1972 es fa una segona remodelació que afecta les aules de pàrvuls que separaven el pati escolar de la zona agrícola de darrere. S'enderroquen les aules situades al costat de l'Escorxador Municipal i es construeixen quatre noves a la primera planta i també un pati cobert a la planta baixa. A l'any següent es va paredar, de manera provisional, el pati cobert, i es van construir quatre aules noves. Amb aquesta remodelació, les classes de pàrvuls van passar a impartir definitivament a les aules de l'edifici antic i les noves albergar l'alumnat dels cursos superiors.
El 26 d'abril de 1980 el col·legi va rebre la visita del Ministre d'Educació, Sr. Otero Novas, acompanyat per les autoritats ministerials, provincials i locals, les quals es van interessar per l'estat del centre. El ministre es va interessar molt per la conservació d'un edifici típic d'una època important en l'escolarització del país com va ser la República. A conseqüència de la visita, es va fer un pla de remodelació del centre que va incloure la renovació de les instal·lacions elèctriques, la reforma dels lavabos, el rebaixament dels sostres amb escaiola i l'eliminació del pati de llums, amb la unió dels passadissos de la planta baixa i de la primera planta amb un pressupost de deu milions de pessetes (60.101 euros).
Durant les vacances de Nadal de 1.984, l'Ajuntament construeix un mur de prolongació de la paret lateral de l'edifici antic i obre un carrer pel pati de l'escola. Després de la denúncia corresponent per part de la direcció i després de negociacions amb la Direcció Territorial de Castelló, s'intercanvien aquests terrenys pels adjacents al col·legi, pertanyents a la cessió de la urbanització Darremur a l'Ajuntament. Ara el col·legi disposa de dos patis: un entre els dos edificis i un altre darrere de l'edifici de Segona Etapa. Però per tenir accés des del col·legi a aquest pati nou, es van enderrocar dues aules de la planta baixa i es va obtenir un porxo cobert. El projecte portava aparellat la construcció d'una pista poliesportiva a l'espai nou, la construcció d'uns lavabos nous per a aquest edifici i un accés nou a l'escala antiga.
El dia 23 de setembre de 1998 s'inicia l'enderroc d'un dels edificis més emblemàtics de la població.
L’inauguració de l'edifici va ser un esdeveniment social a tot el nord del País Valencià. Va ser inaugurat el 29 de novembre de 1931, i no a principi del curs escolar perquè es va esperar la presència de Miguel de Unamuno. Però com que aquesta es retardava i s'aproximaven les eleccions, per qüestions polítiques, es va procedir a la inauguració amb el nom del Grup Unamuno sense la presència de l'il·lustre personatge.
L'edifici contenia sis unitats de noies i sis nois, dues de pàrvuls de noies i dos de nois, i tenia dependències de biblioteca, museu, despatxos de direcció, consergeries, lavabos i un pati ampli. El fet més important és que tota la població escolar va quedar concentrada en un edifici, a la vegada que una localitat com Almassora satisfaria les necessitats educatives mínimes. L'edifici mantenia separades les unitats de noies i de nois, també funcionaven dues direccions diferents.
A partir de l'any 1939 el Grup Unamuno canvia el nom pel de Cardenal Cisneros sent directora Mª. Pilar Abat . Durant la guerra civil espanyola, l'activitat escolar va estar interrompuda, com en gairebé tota Espanya. L'escola va passar a denominar-se Ferrer i Guàrdia.
Durant la Guerra Civil, es va condicionar el col·legi com a hospital militar. Després de la Guerra les aules afectades per la transformació es van habilitar per a l'habitatge de la senyora conserge.
Les dues graduades del Cardenal Cisneros continuen funcionant de forma independent fins al curs escolar 1964-1965, en el qual s'unifiquen sota una única direcció. El primer director interí va ser D. Juliol Sancho, cosa que no va comportar cap fusió de l'alumnat, continuant separats les noies dels nois, fins i tot entraven per la seua porta corresponent i jugaven en el seu propi pati separats per una gran paret de tres metres d'alçada.
L'any 1965 es va canviar tota la teulada de l'escola. Aquesta obra va modificar tot l'aspecte exterior de l'edifici, ja que va passar d'una coberta de dues aigües a una teulada en forma de terrassa. La causa d'aquest canvi va ser la quantitat de goteres que apareixien a l'edifici. Durant aquesta remodelació, l'alumnat de pàrvuls es va haver d'escolaritzar en els locals del Front de Joventuts del carrer de Santa Bàrbara i la resta de l'alumnat al Col·legi Ambaixador Beltran en jornada única de 15 a 19 hores.
L'any 1972 es fa una segona remodelació que afecta les aules de pàrvuls que separaven el pati escolar de la zona agrícola de darrere. S'enderroquen les aules situades al costat de l'Escorxador Municipal i es construeixen quatre noves a la primera planta i també un pati cobert a la planta baixa. A l'any següent es va paredar, de manera provisional, el pati cobert, i es van construir quatre aules noves. Amb aquesta remodelació, les classes de pàrvuls van passar a impartir definitivament a les aules de l'edifici antic i les noves albergar l'alumnat dels cursos superiors.
El 26 d'abril de 1980 el col·legi va rebre la visita del Ministre d'Educació, Sr. Otero Novas, acompanyat per les autoritats ministerials, provincials i locals, les quals es van interessar per l'estat del centre. El ministre es va interessar molt per la conservació d'un edifici típic d'una època important en l'escolarització del país com va ser la República. A conseqüència de la visita, es va fer un pla de remodelació del centre que va incloure la renovació de les instal·lacions elèctriques, la reforma dels lavabos, el rebaixament dels sostres amb escaiola i l'eliminació del pati de llums, amb la unió dels passadissos de la planta baixa i de la primera planta amb un pressupost de deu milions de pessetes (60.101 euros).
Durant les vacances de Nadal de 1.984, l'Ajuntament construeix un mur de prolongació de la paret lateral de l'edifici antic i obre un carrer pel pati de l'escola. Després de la denúncia corresponent per part de la direcció i després de negociacions amb la Direcció Territorial de Castelló, s'intercanvien aquests terrenys pels adjacents al col·legi, pertanyents a la cessió de la urbanització Darremur a l'Ajuntament. Ara el col·legi disposa de dos patis: un entre els dos edificis i un altre darrere de l'edifici de Segona Etapa. Però per tenir accés des del col·legi a aquest pati nou, es van enderrocar dues aules de la planta baixa i es va obtenir un porxo cobert. El projecte portava aparellat la construcció d'una pista poliesportiva a l'espai nou, la construcció d'uns lavabos nous per a aquest edifici i un accés nou a l'escala antiga.
El dia 23 de setembre de 1998 s'inicia l'enderroc d'un dels edificis més emblemàtics de la població.
![]() |
Activitats |
![]() |
Sports |
![]() |
Menjador |
![]() |
Menjador |
![]() |
Menjador |
![]() |
cuina |
DIRECTORS DEL COL·LEGI
Directores de les xiquetes
Mª Pilar Abat 1.939 – 1.946
Carmen García P. 1.946 – 1.957
Isabel Ballester 1.957 – 1.959
Reinalda Adell 1.959 – 1.960
Inés Muñoz Puchart 1.960 – 1.961
María Clausell 1.961 – 1.964
Carmen García P. 1.946 – 1.957
Isabel Ballester 1.957 – 1.959
Reinalda Adell 1.959 – 1.960
Inés Muñoz Puchart 1.960 – 1.961
María Clausell 1.961 – 1.964
Directors dels xiquets
José Espín Gracia 1.939 – 1.942
Jesús Milián 1.942 – 1.943
Félix J. Berenguer 1.943 – 1.944
Jesús Milián 1.944 – 1.945
Pedro Viñarás 1.945 – 1.950
Guillermo García 1.950 – 1.953
Francisco de Casas 1.953 – 1.957
Jesús Milián 1.957 – 1.960
Félix Duque 1.960 – 1.962
Julio Sancho 1.962 – 1.966
Abelardo Marcote 1.966 – 1.972
Jesús Milián 1.972 – 1.975
Luís Alcalá 1.975 – 1.977
V. Rogelio Beltrán 1.977 – 2.001
V. J. Selusi Franch 2.001
Edifici
![]() |
Vista aèria general desde la plaça de la Biga (Santa Teresa) |
![]() |
Vista general des del pati del col·legi |
![]() |
Vista detall de la tanca del pati |
![]() |
Rebedor |
![]() |
Escala |
![]() |
Placa de grau |
![]() |
Planta baixa |
![]() |
Aula |
![]() |
Primer pis |
![]() |
Lliurament de trofeus |
Col·legi:
"Monges de la Consolació".
![]() |
Mare Mª Ferrer i alumnes |
![]() |
Mare Mª Ferrer i alumnes |
![]() |
Representació al Teatre Serra |
![]() |
Representació al Teatre Serra |
![]() |
Dinar 22 de novembre |
![]() |
Al pati, festa del "Bon Pastor" |
Col·legi:
"Ambaixador Enrique Beltrán".
Institut "Álvaro Falomir".
Aquest institut va ser inaugurat en l'any 1970, sent alcalde Vicent Claramonte Cantavella i reina de les festes la senyoreta Cristina Gonzàlez Rovira.
Institut 1ª promoció |
![]() |

![]() |
Inauguració del institut l'any 1970 |

![]() |
Cinquanta anys d'Álvaro Falomir. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada