CENTRES D'ENSENYAMENT








 

Col·legi:
"Unamuno - Francesc Ferrer Guàrdia - Cardenal Cisneros"




Les primeres escoles estigueren repartides per tot el poble. L'escola dels cagons a les cases de Serra, a la Picaora. Altres centres s'instal·laren al carrer Major, a l’edifici que avui és museu municipal. A l'hospital, a la plaça Pere Cornell, també en cases particulars i més avant al Darremur al col·legi de les monges de la Consolació.



Miguel de Unamuno

Cardenal Cisneros




Francesc Ferrer Guàrdia



 




Inauguració el 29-11-1931
Inauguració el 29-11-1931




 


Captacíó del Domund 






Nadal 1965
Mestre en Josep Usó










Paquita, Irene, Julia i
Maria Simó (la Pereta)
Mestra Fina Montalar








Curs 1963-1964. Claustre de professors d'esquerra a dreta:

Fernando Pérez, Marceliano Motos, Julio Sancho, Xxx?, Irene, Xxx?, Xxx?,

Jesús Milián de Gómez, Maria Simó, José Santapau, José Usó i Manuel Monerris. 


Mestres Carme Garcia i Filo Montalar
Mestre Julio Sancho












  





Notes







Representació teatral al Cisneros, d'uns
pollets, amb l'amo del corral




L'any 1930 s'inicien els processos per a la construcció d'un nou edifici escolar a Almassora, un edifici que puga contenir tota la població escolar que es trobava dispersa en quatre edificacions poc aptes i que, per tant, perjudicaven la qualitat de l'ensenyament. Es porta a terme el projecte del nou centre i es pot apreciar que s'ha concebut com si es tractés de dues graduades independents dins d'un únic edifici. Amb dues entrades, dues escales i dues sortides independents al pati. Un pati de llums impedeix la comunicació interna de les dues graduades. L'edifici tenia dues plantes i es completava amb unes naus, al fons del pati, on estaven les aules de pàrvuls i el futur menjador d'Auxili Social, després menjador escolar.

L’inauguració de l'edifici va ser un esdeveniment social a tot el nord del País Valencià. Va ser inaugurat el 29 de novembre de 1931, i no a principi del curs escolar perquè es va esperar la presència de Miguel de Unamuno. Però com que aquesta es retardava i s'aproximaven les eleccions, per qüestions polítiques, es va procedir a la inauguració amb el nom del Grup Unamuno sense la presència de l'il·lustre personatge.

L'edifici contenia sis unitats de noies i sis nois, dues de pàrvuls de noies i dos de nois, i tenia dependències de biblioteca, museu, despatxos de direcció, consergeries, lavabos i un pati ampli. El fet més important és que tota la població escolar va quedar concentrada en un edifici, a la vegada que una localitat com Almassora satisfaria les necessitats educatives mínimes. L'edifici mantenia separades les unitats de noies i de nois, també funcionaven dues direccions diferents.

A partir de l'any 1939 el Grup Unamuno canvia el nom pel de Cardenal Cisneros sent directora . Pilar Abat . Durant la guerra civil espanyola, l'activitat escolar va estar interrompuda, com en gairebé tota Espanya. L'escola va passar a denominar-se Ferrer i Guàrdia.

Durant la Guerra Civil, es va condicionar el col·legi com a hospital militar. Després de la Guerra les aules afectades per la transformació es van habilitar per a l'habitatge de la senyora conserge.

Les dues graduades del Cardenal Cisneros continuen funcionant de forma independent fins al curs escolar 1964-1965, en el qual s'unifiquen sota una única direcció. El primer director interí va ser D. Juliol Sancho, cosa que no va comportar cap fusió de l'alumnat, continuant separats les noies dels nois, fins i tot entraven per la seua porta corresponent i jugaven en el seu propi pati separats per una gran paret de tres metres d'alçada.

L'any 1965 es va canviar tota la teulada de l'escola. Aquesta obra va modificar tot l'aspecte exterior de l'edifici, ja que va passar d'una coberta de dues aigües a una teulada en forma de terrassa. La causa d'aquest canvi va ser la quantitat de goteres que apareixien a l'edifici. Durant aquesta remodelació, l'alumnat de pàrvuls es va haver d'escolaritzar en els locals del Front de Joventuts del carrer de Santa Bàrbara i la resta de l'alumnat al Col·legi Ambaixador Beltran en jornada única de 15 a 19 hores.

L'any 1972 es fa una segona remodelació que afecta les aules de pàrvuls que separaven el pati escolar de la zona agrícola de darrere. S'enderroquen les aules situades al costat de l'Escorxador Municipal i es construeixen quatre noves a la primera planta i també un pati cobert a la planta baixa. A l'any següent es va paredar, de manera provisional, el pati cobert, i es van construir quatre aules noves. Amb aquesta remodelació, les classes de pàrvuls van passar a impartir definitivament a les aules de l'edifici antic i les noves albergar l'alumnat dels cursos superiors.

El 26 d'abril de 1980 el col·legi va rebre la visita del Ministre d'Educació, Sr. Otero Novas, acompanyat per les autoritats ministerials, provincials i locals, les quals es van interessar per l'estat del centre. El ministre es va interessar molt per la conservació d'un edifici típic d'una època important en l'escolarització del país com va ser la República. A conseqüència de la visita, es va fer un pla de remodelació del centre que va incloure la renovació de les instal·lacions elèctriques, la reforma dels lavabos, el rebaixament dels sostres amb escaiola i l'eliminació del pati de llums, amb la unió dels passadissos de la planta baixa i de la primera planta amb un pressupost de deu milions de pessetes (60.101 euros).

Durant les vacances de Nadal de 1.984, l'Ajuntament construeix un mur de prolongació de la paret lateral de l'edifici antic i obre un carrer pel pati de l'escola. Després de la denúncia corresponent per part de la direcció i després de negociacions amb la Direcció Territorial de Castelló, s'intercanvien aquests terrenys pels adjacents al col·legi, pertanyents a la cessió de la urbanització Darremur a l'Ajuntament. Ara el col·legi disposa de dos patis: un entre els dos edificis i un altre darrere de l'edifici de Segona Etapa. Però per tenir accés des del col·legi a aquest pati nou, es van enderrocar dues aules de la planta baixa i es va obtenir un porxo cobert. El projecte portava aparellat la construcció d'una pista poliesportiva a l'espai nou, la construcció d'uns lavabos nous per a aquest edifici i un accés nou a l'escala antiga.

El dia 23 de setembre de 1998 s'inicia l'enderroc d'un dels edificis més emblemàtics de la població.




 







Activitats
Sports




Menjador
Menjador





Menjador
cuina






DIRECTORS DEL COL·LEGI

 Directores de les xiquetes

Mª Pilar Abat 1.939 – 1.946
Carmen García P. 1.946 – 1.957
Isabel Ballester 1.957 – 1.959
Reinalda Adell 1.959 – 1.960
Inés Muñoz Puchart 1.960 – 1.961
María Clausell 1.961 – 1.964
Directors dels xiquets

José Espín Gracia 1.939 – 1.942
Jesús Milián 1.942 – 1.943
Félix J. Berenguer 1.943 – 1.944
Jesús Milián 1.944 – 1.945
Pedro Viñarás 1.945 – 1.950
Guillermo García 1.950 – 1.953
Francisco de Casas 1.953 – 1.957
Jesús Milián 1.957 – 1.960
Félix Duque 1.960 – 1.962
Julio Sancho 1.962 – 1.966
Abelardo Marcote 1.966 – 1.972
Jesús Milián 1.972 – 1.975
Luís Alcalá 1.975 – 1.977
V. Rogelio Beltrán 1.977 – 2.001
V. J. Selusi Franch 2.001



Edifici





Vista aèria general desde
la plaça de la Biga (Santa Teresa)
Vista general des del pati del col·legi




Vista detall de la tanca del pati







Rebedor
Escala



 

Placa de grau





Planta baixa
Aula





Primer pis



Lliurament de trofeus



 Col·legi:

"Monges de la Consolació".







Façana del Col·legi de la Cosolació
Capella del Col·legi










Escalinata al pati del col·legi


Processó de la Mare de Déu Xiqueta
amb xiquetes de la Consolació.














Mare Mª Ferrer i alumnes
Mare Mª Ferrer i alumnes







Representació al Teatre Serra



Representació al Teatre Serra



Dinar 22 de novembre
Al pati, festa del "Bon Pastor"









Col·legi:
"Ambaixador Enrique Beltrán".













Institut "Álvaro Falomir". 



Aquest institut va ser inaugurat en l'any 1970, sent alcalde Vicent Claramonte Cantavella i reina de les festes la senyoreta Cristina Gonzàlez Rovira.












Institut 1ª promoció




 



Inauguració del institut l'any 1970


 














Cinquanta anys d'Álvaro Falomir.


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada