Campanes d'Almassora
En primer lloc, anem assabentar-nos de com es construeix una campana. Punxa sobre el vídeo.
Punxeu en qualsevol de les imatges, per a
engrandir-les
Parlar de tradicions, estimat lector, no és només presentar uns records, sinó donar honra també a alguna cosa que és i forma part de la nostra vida i del que van ser, en gran mesura, creadors nostres avantpassats.Ens toca aquí, -i mai millor dit- parlar de campanes, vella i històrica tradició espanyola, mil·lenària de ferrers i forjadors, mestres del bon fer i símbol, no poques vegades, de gestes guerreres en la lluita contra la morisma.No és qualsevol cosa tocar i donar voltejos a una campana, doncs sent element senzill, ni és fàcil el seu maneig, ni s'ha d'oblidar que es tracta d'un instrument musical. Per això tocar una campana, voltejar al vent i fer-les cantar, és més que un ofici, és un art que crea musicalitat, que expressa un estil i que porta sempre, independentment de la seva són, enorme càrrega de sentimients. Molts han estat els campaners i no pocs, d'entre ells els que amb il·lusió i profund sentit del seu quefer entendre l'ofici com un art, com a mitjà de comunicar i fer missatges i no poques vegades com una oració.L'ús de les campanes per anunciar qualsevol esdeveniment més o menys notable és molt antic, però a l'Església van començar a usar-se en un temps relativament tardà.
Cal diferenciar entre campaner i voltejador
L'ús de les campanes apareix en l'Església Occidental, al segle VII i en l'oriental, sembla que no es van usar abans del segle IX, apareixent les primeres campanes a Santa Sofía de Constantinopla. Quan es van posar en ús les campanes, al principi, només hi havia una a cada església, multiplicant posteriorment. En créixer el nombre de campanes, com així mateix el volum d'aquestes, es va veure la necessitat de construir torres per col·locar degudament i perquè la sonoritat d'aquestes pogués escampar més. Les veus de les campanes, fomenten les relacions espirituals i ens ajuden sobrenaturalment recordant aquella festivitat que es commemora o aquella funció religiosa que se celebrarà, exciten en nosaltres sentiment de tristesa, si doblen morts, o ens donen alegria, si els seus repics recorden alguna efemèrides cèlebre o algun esdeveniment que no ha de passar desapercebut, o fins i tot, ens donen a vegades el senyal d'alarma, per algun perill que plana sobre nosaltres. Fa pena, considerant tots aquests oficis, saber que en algunes poblacions nostres, no sabem amb quins fins, les campanes han quedat mudes. Les campanes són veu d'esperança, veu de consol, veu d'amor.
Es diferencia entre el campaner i el voltejador, entenent que el primer és el que repica amb cordes (el més difícil) i el segon és el que ho fa a braç, voltejant-les. Aquest ofici sempre ha tingut quelcom de singular, havent estat descrit i reproduït per la literatura i l'art de diferents cultures.
Els impersonals i freds procediments elèctrics, encara que pràctics, sembla que van a substituir inexorablement a tots els nostres campaners.
Volteig manual de campanes
Campanes del nostre poble
Volteig de campanes al campanar
de l'església de la Nativitat
(COMUNITAT VALENCIANA)
| Torre | La Nativitat (Referència: 878) | ||
|---|---|---|---|
| Població | ALMASSORA | ||
| |||
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addiccional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. | ||
| Visites | L'Ajuntament, en col·laboració amb el grup "Els Lluïsos", organitza una jornada anual (en abril) de visita al campanar, durant tot un matí, amb visites guiades. (Nota Marcos B.) | ||
| Autors de la fitxa de la torre | |||
| Editors fitxa | MARTÍN NOGUERA, Xavier | ||
| Actualització | 11-04-2000 | ||
Campanes actuals
| Localització | Campana | Fonedor | Any | Diàmetre | Pes |
|---|---|---|---|---|---|
| Sta. Quiteria (1) | MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA) | 1975ca | 34 | 23 | |
| Sta. Bàrbera i Sta. Maria Magdalena (2) | MEDINA | 1714 | 59 | 119 | |
| Ntra. Sra. del Carme (3) | ROSES, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA) | 1914 | 77 | 264 | |
| Rosarito (4) | MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA) | 1971 | 91 | 436 | |
| Sta. Ana (5) | CORRAL, PEDRO DEL (ARNUERO) | 1803 | 92 | 451 | |
| Maria del Rosario (6) | ROSES (ATZENETA D'ALBAIDA) | 1954 | 128 | 1214 |
 |
| Campana Rosarito |
 |
| Campana Maria del Rosario, ubicada a l'església de la Nativitat. Fosa l'any 1954 sent alcalde En Vicent Vilar Agut i el cura mossén Cornelio. |
Esglesia del Crist - ALMASSORA
(COMUNITAT VALENCIANA)
| Torre | Esglesia del Crist (Referència: 4710) | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Població | ALMASSORA | ||||
| |||||
| Autors de la fitxa de la torre | |||||
| Editors fitxa | LLOP i BAYO, Francesc | ||||
| Actualització | 19-03-2011 | ||||
Campanes actuals
| Localització | Campana | Fonedor | Any | Diàmetre | Pes |
|---|---|---|---|---|---|
| Santíssim Crist (1) | MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA) | 1970ca | 55 | 96 | |
| Immaculada (2) | MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA) | 1970ca | 55 | 96 |
Ermita Sta. Quitèria - ALMASSORA
(COMUNITAT VALENCIANA)
| Torre | Ermita Sta. Quiteria (Referència: 1500) | ||
|---|---|---|---|
| Població | ALMASSORA | ||
| |||
| Època construcció | XVIII | ||
| Descripció | Espadanya que corona la façana. | ||
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addiccional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. | ||
| Actuacions | |||
| Autors de la fitxa de la torre | |||
| Editors fitxa | MARTÍN NOGUERA, Xavier | ||
| Actualització | 05-02-2001 | ||
Campanes actuals
| Localització | Campana | Fonedor | Any | Diàmetre | Pes |
|---|---|---|---|---|---|
| Sta. Quiteria | 40 | 37 |
Ermita de Sant Antoni - ALMASSORA
(COMUNITAT VALENCIANA)
| Torre | Ermita de Sant Antoni (Referència: 4391) | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Població | ALMASSORA | ||||
| |||||
| Època construcció | segle XVII | ||||
| Descripció | Es troba a l'encreuament entre el Camí del Mar i el Caminàs. Es un edifici del segle XVII amb façana amb dos arcs que donen a dos portes, una de l'ermita propiament dita i l'altra de la casa del ermità. La façana antigament estava lluïda i amb la restauració de 1984 es va llevar l'enlluït deixant la pedra vista. | ||||
| Autors de la fitxa de la torre | |||||
| Editors fitxa | MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier | ||||
| Actualització | 06-09-2009 | ||||
Campanes actuals
| Localització | Campana | Fonedor | Any | Diàmetre | Pes |
|---|---|---|---|---|---|
| Dipositada a l'Ajuntament | Maria | 1716 | 40 | 37 | |
| Espadanya | Maria | 1976 | 40 | 37 |
Campanes del Sindicat de Sant Josep
 |
| Torreta del campanar del Sindicat de Sant Josep |
1927.- Campana 1 del rellotge del Sindicat de Sant Josep
1927.- Campana 2 del rellotge del Sindicat de Sant Josep
1927.- Campana 3 del rellotge del Sindicat de Sant Josep
Els tocs de les campanes.
Punxeu ací per veure el video:
Anar a missa.- Es coneixen com a senyals i es donen tres, la primera mitja hora abans de l'inici de la celebració religiosa, la segona un quart d'hora abans i la tercera un minut abans.
Toc
de l'Àngelus.- A migdia i sol estar marcat per tres
campanades.
Repicar.-
És un toc harmònic i continuat que sona constant durant el desenvolupament d'una
processó.
Toc
de mort.- Anuncia la mort d'una
persona. Les campanes doblen de forma pausada i intercalada i hi ha diferències
si anuncia la mort d'un
home, d'una
dona o d'un
nen.
Toc
de tempesta.- Anunciava l'arribada
del
temporal i servia per
anunciar-ho als homes que treballaven al camp.
Toc
d'arravatament
o de foc.- Constant i esbojarrat, les campanes sonen ràpides
i anuncien una emergència que sol·licita la col·laboració dels veïns.
A més, depenent de l'activitat
de la parròquia o si hi havia un monestir, les campanes marcaven el pas el
temps des de l'alba
fins al vespre, des de matines a les vespres.
 |
| Voltejant les campanes |
Punxeu ací per veure el video:
Tocs de campanes electrificades
Tocs de campanes electrificades
Campanes d'Almassora per Primitiu Garcia i Pascual
1700 (possiblement). Campana Maria. La Ploranera – Plañidera María. Campanes de la Nativitat. Despareguda
1714. Campana Santa Bàrbera i Sancta Maria Magdalena. El Cimbolet quan hi estava a l’espadanya de la teulada de la nau
1717. Campana l’Anguilera. Campanes de la Nativitat. Possiblement refosa en la Rosarito el 1971
1803. Campana Santa Ana. Campana de Nostre Senyor o dels Combregars. Campanes de la Nativitat. Desconeguda abans de 1925
1900 (aprox.). Campana de la Fundació. Convent de les Clarisses. Primera església del Convent. Església del Crist
1914. Campanes de la Nativitat. Té una bessona Nª Sª del Carmen, de mode fixe, per tocar el quarts del rellotge
1914. Campana Nuestra Señora del Carmen. Campanes de la Nativitat. Té una bessona, per tocar el quarts del rellotge
1927. Campana 1 del rellotge del Sindicat Sant Josep
1927. Campana 2 del rellotge del Sindicat Sant Josep
1927. Campana 3 del rellotge del Sindicat Sant Josep
1954. Campana Mª del Rosario Inmaculada. La Grossa o Major. Campanes de la Nativitat. Refosa de la Mª del Rosario, cap el 1914
1975 (aprox.). Campana Santa Quiteria. Campanes de la Nativitat. Refosa de l’anomenada el Tiplet o la Tiple del campanar
1981.(possiblement). Campana Immaculada. Esglèsia del Crist. Convent Clarisses
1981.(possiblement). Campana Santíssim Crist. Esglèsia del Crist. Convent Clarisses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada