 |
| En senyal de dol, als que han mort pel "Coronavirus". |
 |
| Estacioneta a la plaça Santa Isabel |
 |
| Bitllet d'Onda al Grau de Castelló |
 |
| Panderola parada a l'estacionesta |
 |
| Viatgers esperant la Panderola a l'estacioneta |
 |
| Vagons de càrrega de mercaderies |
 |
| Sortin de l'estacioneta amb vagons de càrrega, pel carrer Sant Ferran |
 |
| Parada al baixador del Raval |
 |
| Sortint del baixador del Raval |
La Panderola és el nom que es donà a un tramvia que feia el recorregut des del Grau de Castelló fins Onda, passant per Almassora i Vila-real. El 1882, es va fer públic el projecte de construcció d'aquest tramvia, que va rebre el nom del escarbat panderola, per la seua forma.
llocs del seu recorregut
 |
| En l'encreumanent del Raval |
 |
| En el Raval amb el guàrdia dirigint el trànsit |
 |
| Al Raval entrant a la corba del carrer la Balma |
 |
| En sentit a Vila-real |
|
|
<><><><><><><><><><><><><><> </>
De Castelló a Almassora
xim pum tracatrac.
De Castelló a Almassora,
xim pum tracatrac.
Va un tren que vola, leré
Va un tren que vola, leré
Va un tren que vola,
Leré, leré, leré, leré.
Va un tren que vola,
Leré, leré.
|
|
Era de gran ajuda
xim pum tracatrac.
Era de gran ajuda
xim pum tracatrac,
per als graueros leré
per als graueros leré,
leré, leré, leré, leré.
Per als graueros,
leré, leré...
I ara com ja no vola
Xim pum tracatrac.
I ara com ja no vola
Xim pum tracatrac.
Està al "paseo" leré
està al "paseo" leré,
leré, leré, leré, leré.
Està al "paseo"
leré, leré.
 |
| Arriban al Raval des de Castelló |
PINZELLADES DE LA SEUA HISTÒRIA
Asociación amigos del ferrocarril, Castelló
El primer anunci sobre el projecte del T.O.G.C., va aparéixer en el periòdic local "La Província" el 16 d'octubre de 1881, en el context de promoure les comunicacions ferroviàries entre Castelló, Vila-real i Onda, excloent al principi a Almassora, la integració de les quals es va resoldre posteriorment. El tràmit previ es va materialitzar en la concessió administrativa atorgada a José Puig de la Bellacasa, reflectida en la RO de 20 de maig de 1885, mitjançant la qual es va aprovar el projecte. En el "plec de condicions", aprovat el 23 de desembre de 1886, al qual hauria d'ajustar-se la concessió, s'indicava l'obligació d'establir en la Caixa General de Depòsits un fiança de 37.947 pessetes d'acord amb el que es preveu en la Llei de Ferrocarrils de 23 de novembre de 1877 i al seu Reglament d'Execució del 24 de maig de 1878. Aquestes gestions van portar a la confirmació de la declaració d'utilitat pública el 12 de maig de 1888 i a la creació de la S. A. "Companyia del Tramvia a Vapor d'Onda al Grau de Castelló", a la qual va transferir Puig de la Bellacasa a Barcelona els seus drets de concessió, el 15 de juliol de 1887, en la notària de Melchor Canal Soler, subscrivint un capital de 400.000 pessetes que representaven 1.600 accions amb un nominal de 250 pessetes, capital ampliat a 800.000 pessetes l'1 de gener de 1890. Els primers treballs, iniciats el 19 de febrer de 1888, coincidint amb la petició de Puig de la Bellacasa davant l'Ajuntament de Castelló sol·licitant la cessió dels terrenys de l'estació del Grau, a fi d'establir els depòsits, cotxeres, tallers i altres dependències, a més d'autorització per a prolongar la via fins al moll i contramoll de la rada. Joaquín Peris, en qualitat d'alcalde–president de la corporació municipal, en escrit de 8 de març de 1888, cedia a títol de subvenció els terrenys municipals de "El Prat" en el Grau, de manera que el 4 de juliol del mateix any es va iniciar la instal·lació del material fix de via. L'Ajuntament va cedir el 29 de febrer de 1888 els terrenys del "Pou Nou" al costat del camí de la mar (actual Avinguda Germans Bou), que es convertiria amb el temps en estació. La inauguració oficial el 13 d'agost de 1888, mitjançant l'eixida s les 5 de la vesprada del primer comboi descendent al Grau de Castelló, va iniciar la nova explotació. Els de la segona secció entre Castelló i Vila-real, subhastats el 27 de febrer de 1889, es van adjudicar al contractista Joaquín Fabregat Viché. La cessió d'un cabal de 20 m³/dia, destinat a les locomotores, aprovat per la Comunitat de Regants d'Almassora, va vindre acompanyada de l'agraïment de l'Ajuntament (en sessió del 31 d'octubre de 1889), per la modificació del traçat destinat a donar servei a la població, concedint al T.O.G.C. una subvenció de 15.000 pessetes, pagables quan quedara conclosa l'estació, el rellotge i la campana de la qual, va instal·lar la companyia el 5 de novembre de 1889, donant pas a la inauguració oficial de la secció completa, duta a terme el 31 d'octubre del mateix any. Un traçat completament pla travessava el "Camí de Pescadors", el "Camí de Cuquello" i el de "Pasers", fins a aconseguir el baixador de "L'Hora" i el barranc de "Ràtils", on se situava un pont l'obertura del qual de 7 metres era l'única obra civil de la secció. Aconseguia l'estació de Betxi i després de travessar el "Camí de Trencaes" i del "Palmeral" arribava al baixador de Miralcamp, 5,3 km d'Onda. A partir d'aquest punt i, per a véncer un fort pendent situat a 3,4 El primer anunci sobre el projecte del T.O.G.C., va aparéixer en el periòdic local "La Província" el 16 d'octubre de 1881, en el context de promoure les comunicacions ferroviàries entre Castelló, Vila-real i Onda, excloent al principi a Almassora, la integració de les quals es va resoldre posteriorment. El tràmit previ es va materialitzar en la concessió administrativa atorgada a José Puig de la Bellacasa, reflectida en la RO de 20 de maig de 1885, mitjançant la qual es va aprovar el projecte. En el "plec de condicions", aprovat el 23 de desembre de 1886, al qual hauria d'ajustar-se la concessió, s'indicava l'obligació d'establir en la Caixa General de Depòsits un fiança de 37.947 pessetes d'acord amb el que es preveu en la Llei de Ferrocarrils de 23 de novembre de 1877 i al seu Reglament d'Execució del 24 de maig de 1878.Aquestes gestions van portar a la confirmació de la declaració d'utilitat pública el 12 de maig de 1888 i a la creació de la S. A. "Companñia del Tranvia a Vapor de Onda al Grau de Castelló", a la qual va transferir Puig de la Bellacasa a Barcelona els seus drets de concessió, el 15 de juliol de 1887, en la notària de Melchor Canal Soler, subscrivint un capital de 400.000 pessetes que representaven 1.600 accions amb un nominal de 250 pessetes, capital ampliat a 800.000 pessetes l'1 de gener de 1890.Els primers treballs, iniciats el 19 de febrer de 1888, coincidint amb la petició de Puig de la Bellacasa davant l'Ajuntament de Castelló sol·licitant la cessió dels terrenys de l'estació del Grau, a fi d'establir els depòsits, cotxeres, tallers i altres dependències, a més d'autorització per a prolongar la via fins al moll i contramoll de la rada.Joaquín Peris, en qualitat d'alcalde–president de la corporació municipal, en escrit de 8 de març de 1888, cedia a títol de subvenció els terrenys municipals de "El Prat" en el Grau, de manera que el 4 de juliol del mateix any es va iniciar la instal·lació del material fix de via.L'Ajuntament va cedir el 29 de febrer de 1888 els terrenys del "Pou Nou" al costat del camí de la mar (actual Avinguda Germans Bou), que es convertiria amb el temps en estació. La inauguració oficial el 13 d'agost de 1888, mitjançant l'eixida s les 5 de la vesprada del primer comboi descendent al Grau de Castelló, va iniciar la nova explotació.Els de la segona secció entre Castelló i Vila-real, subhastats el 27 de febrer de 1889, es van adjudicar al contractista Joaquín Fabregat Viché.La cessió d'un cabal de 20 m³/dia, destinat a les locomotores, aprovat per la Comunitat de Regants d'Almassora, va vindre acompanyada de l'agraïment de l'Ajuntament (en sessió del 31 d'octubre de 1889), per la modificació del traçat destinat a donar servei a la població, concedint al T.O.G.C. una subvenció de 15.000 pessetes, pagables quan quedara conclosa l'estació, el rellotge i la campana de la qual, va instal·lar la companyia el 5 de novembre de 1889, donant pas a la inauguració oficial de la secció completa, duta a terme el 31 d'octubre del mateix any. Un traçat completament pla travessava el "Camí de Pescadors", el "Camí de Cuquello" i el de "Pasers", fins a aconseguir el baixador de "L'Hora" i el barranc de "Ràtils", on se situava un pont l'obertura del qual de 7 metres era l'única obra civil de la secció. Aconseguia l'estació de Betxi i després de travessar el "Camí de Trencaes" i del "Palmeral" arribava al baixador de Miralcamp, 5,3 quilòmetres d'Onda. A partir d'aquest punt i, per a véncer un fort pendent situat a 3,4 quilòmetres D'Onda, s'apartava de la carretera per a guanyar cota, una vegada travessat el "Camí del Colador". Concloses les obres d'aquesta secció, es va procedir el 17 d'abril de 1890 a la inauguració oficial del tram i conseqüentment de la totalitat de la línia, situant la seua capçalera com a "Quilòmetre 0" a Onda. L'abril de 1905, el Rei Alfons XIII va visitar les obres del port de Castelló, traslladant-se fins allí a bord d'un comboi especial disposat pel T.O.G.C. La Junta de Govern del T.O.G.C. publicita el seu desig d'establir un ramal des de Vila-real al Grau de Borriana, ordenant la redacció del projecte de la futura línia, el 21 de novembre de 1902, sol·licitant se li adjudique a la companyia del T.O.G.C. el "Ferrocarril de via estreta de Vila-real a Borriana" que va requerir la declaració d'utilitat pública. Iniciada l'obra a Vila-real el 14 de novembre de 1904, al costat del pont de ferro de la Companyia del Nord, tranquil completada a principis de 1905. Inspeccionades les obres, la 2a "División de Ferrocarriles" va emetre informe favorable de l'expedient del nou ferrocarril en els 8 quilòmetres que separava Vila-real de Borriana i els 2,47 quilòmetres entre aquesta última i el Grau de Borriana, completant els 10.479 metres del tram, inaugurats oficialment l'1 de juliol de 1907. Es van importar en 1927 dues branques completes d'automotors adquirits a Anglaterra a "The Motor Rail & Tramcar Co Ltd", entrant en servei a partir d'1 de maig de 1928. El 19 d'agost de 1931 la companyia va decidir abandonar l'explotació, la renúncia oficial de la Companyia a favor de l'Estat, presentada el 4 de setembre de 1931, va portar al Govern de la República a la confiscació temporal de la línia, quedant l'explotació a càrrec de l'Estat. La confiscació definitiva es va produir sis mesos després. En la postguerra les instal·lacions van passar a dependre del "Regiment de Ferrocarrils" unitat que va iniciar la recuperació del material. L'actuació militar va cessar per decret de 23 de setembre de 1939. El nou "Consell Directiu" de "L'Explotació dels Ferrocarrils per l'Estat" (EFE) creat per OM de 19 d'agost de 1939 va elaborar un estudi de la situació econòmica del T.O.G.C. en el qual es va contemplar la situació del material fix i la continuïtat de la línia fins a aconseguir la Platja de la Pineda. Així mateix es va procedir a l'electrificació de la línia. La incorporació com a cap de tallers d'Antonio Arcusa Calatayud va suposar per al T.O.G.C. comptar amb un gran professional dedicat a la pervivència i manteniment del castigat material mòbil. L'abril de 1956 es va procedir al tancament de la secció entre Borriana i el seu Grau, coincidint amb el tancament de servei de viatgers entre Vila-real i Borriana. El consell de ministres celebrat el 23 de juliol de 1963, va decidir el tancament del T.O.G.C. El 31 d'agost de 1963 va circular per última vegada, l'últim ascendent a Onda de les 19.15 hores. L'últim tren oficial que va eixir de l'estació de Castelló el descendent al Grau de les 21.30 hores. La "*Panderola" va deixar de prestar servei, transcorreguts setanta-cinc anys i disset dies de la seua inauguració. D'Onda, s'apartava de la carretera per a guanyar cota, una vegada travessat el "Camí del Colador". Concloses les obres d'aquesta secció, es va procedir el 17 d'abril de 1890 a la inauguració oficial del tram i conseqüentment de la totalitat de la línia, situant la seua capçalera com a "Quilòmetre 0" a Onda. L'abril de 1905, el Rei Alfons XIII va visitar les obres del port de Castelló, traslladant-se fins allí a bord d'un comboi especial disposat pel T.O.G.C. La Junta de Govern del T.O.G.C. publicita el seu desig d'establir un ramal des de Vila-real al Grau de Borriana, ordenant la redacció del projecte de la futura línia, el 21 de novembre de 1902, sol·licitant se li adjudique a la companyia del T.O.G.C. el "Ferrocarril de via estreta de Vila-real a Borriana" que va requerir la declaració d'utilitat pública. Iniciada l'obra a Vila-real el 14 de novembre de 1904, al costat del pont de ferro de la Companyia del Nord, tranquil completada a principis de 1905. Inspeccionades les obres, la 2a "División de Ferrocarriles" va emetre informe favorable de l'expedient del nou ferrocarril en els 8 quilòmetres que separava Vila-real de Borriana i els 2,47 quilòmetres entre aquesta última i el Grau de Borriana, completant els 10.479 metres del tram, inaugurats oficialment l'1 de juliol de 1907. Es van importar en 1927 dues branques completes d'automotors adquirits a Anglaterra a "The Motor Rail & Tramcar Co Ltd", entrant en servei a partir d'1 de maig de 1928. El 19 d'agost de 1931 la companyia va decidir abandonar l'explotació, la renúncia oficial de la Companyia a favor de l'Estat, presentada el 4 de setembre de 1931, va portar al Govern de la República a la confiscació temporal de la línia, quedant l'explotació a càrrec de l'Estat. La confiscació definitiva es va produir sis mesos després. En la postguerra les instal·lacions van passar a dependre del "Regiment de Ferrocarrils" unitat que va iniciar la recuperació del material. L'actuació militar va cessar per decret de 23 de setembre de 1939. El nou "Consell Directiu" de "L'Explotació dels Ferrocarrils per l'Estat" (EFE) creat per OM de 19 d'agost de 1939 va elaborar un estudi de la situació econòmica del T.O.G.C. en el qual es va contemplar la situació del material fix i la continuïtat de la línia fins a aconseguir la Platja de la Pineda. Així mateix es va procedir a l'electrificació de la línia. La incorporació com a cap de tallers d'Antonio Arcusa Calatayud va suposar per al T.O.G.C. comptar amb un gran professional dedicat a la pervivència i manteniment del castigat material mòbil. L'abril de 1956 es va procedir al tancament de la secció entre Borriana i el seu Grau, coincidint amb el tancament de servei de viatgers entre Vila-real i Borriana. El consell de ministres celebrat el 23 de juliol de 1963, va decidir el tancament del T.O.G.C. El 31 d'agost de 1963 va circular per última vegada, l'últim ascendent a Onda de les 19.15 hores. L'últim tren oficial que va eixir de l'estació de Castelló el descendent al Grau de les 21.30 hores. La "Panderola" va deixar de prestar servei, transcorreguts setanta-cinc anys i disset dies de la seua inauguració.
 |
| El pou del Raval a la dreta i la Panderola a l'esquerra |
JOAN COMA i XIPELL (comerciant)
JOAN VALLS i CANELLAS (propietari)
JOSEP MARIA RAVELL de FERRER (advocat)
JOSEP ESPELT i SABATER (mestre d'obres)
ANTONI SOLA de MAS (advocat)
 |
| Titol d'una acció de la companyia |
A la seua arribada a Almassora, el tren inaugural és rebut per una atronadora traca en presència de les autoritats locals, l'Ajuntament en ple i de la banda de música que es va incorporar al festeig. Pugen tots a un segon conboi que es va disposar per als convidats de la població. Ambdós conbois es dirigeixen a Vila-real travessant oficialment per primera vegada el pont del Millars, fins al punt quilomètric 17 on està situada l'estació de Vila-real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada