JAUME I "El Conqueridor"

Punxeu en qualsevol de les imatges, per a engrandir-les

Làpida de marbre blanc inscrustada als peus del monument

Traducció del llatí, del fragment de la Carta de Privilegis

Monument al Rei Jaume I,
modelat amb fang a l'estudi de l'escultor

 

MONUMENT ERIGIT A ALMASSORA AL REI JAUME I

El monument d'Almassora, ocupa una superfície de 81 metres quadrats (9 per 9) i una alçada total de gairebé 8 metres. El pedestal, un prisma de base quadrada, per rebre la figura del Rei es fonamenta en un sòcol de quatre grades. La seva arquitectura està construïda en pedra de les pedreres de Borriol, perfectament especejada. Els 195 carreus utilitzats pesen, aproximadament 60 tones.

L'estàtua, esculpida en pedra calcària de Atarfe (Granada), és de color blanc ivori, mesura 3,40 metres d'alçada i pesa 14 tones, aproximadament.

En una làpida de marbre blanc, incrustada sobre la darrera grada, s'ha gravat en llatí, respectant així el document original, una frase de En Jaume I, dedicada a Almassora, i extreta de la seva Carta de Privilegis, concedida a la citada localitat, el 1235.

Va ser inaugurat el 3 d'octubre 1982.

Vicent Llorens Poy

Llorens Poy modelant amb fang

Esculpint amb pedra

Pasos que es van seguir per crear aquesta escultura.

  -El primer pas, sería executar una maqueta en petit format a partir de la idea preconcebuda. Aquesta pot ser executada en cera o escaiola, per ser materials que permeten treballar petits detalls amb certa facilitat.

-El segon pas serà executar la peça en fang amb les dimensions reals. Aquesta segona maqueta ha de ser perfectament ben executada. Tot i que encara es poden realitzar modificacions.

-El tercer pas, serà traure els motlles a aquesta maqueta en un material més rígid, que en el nostre cas és guix. Potser convingui que el motlle sigui realitzat per parts per facilitar la seva execució. Seleccionar d'on aniran els talls, que han de ser en llocs on puga camuflar-se l'acoblament de les peces.

-El quart pas seria passar la informació d'aquest motlle en guix al material definitiu, que podrà ser pedra, bronze o un altre.
Aquest procés haurà de realitzar-se pel mètode de punteig amb les creuetes. Amb la creueta s'enquadra l'escultura dins del bloc de pedra. Passar els punts generals com a punts de referència i mantenir-los fins al final per a no perdre’s. Finalment donar els últims acabats segons la preferència.

De l'obra que ens ocupa es van obtenir dos originals, una en bronze, situada a la casa de l'escultor i un altre en pedra calcària situada a la plaça del Rei En Jaume I d’Almassora.

Video del monument a Jaume I

Vicent Lloréns Poy, fill d'Antoni i de María, va néixer a Vila-real (Castelló), el 19 d'agost de 1936, és pintor i escultor.

Amb només set anys va començar els primers estudis de dibuix, pintura i modelat amb qui seria sempre el seu gran mestre i mentor, l'escultor José Ortells. Després d'haver guanyat amb un interessant dibuix el primer premi del Concurs Provincial d'Arts Plàstiques patrocinat per la Diputació de Castelló el 1949, dos anys més tard ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1952 obté una beca del Patronat de Formació Professional per a estudis superiors que manté durant tota la carrera, completada amb seu trasllat a Madrid, on es gradua com a professor de dibuix a l'Escola Superior de Belles Arts als 19 anys d'edat, al mateix temps que la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando li concedeix la beca de la fundació Carmen del Río. L'any 1962 guanya, per concurs, una beca del govern italià per a l'ampliació d'estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Roma i els museus d'Itàlia. Mitjançant un altre concurs de mèrits aconsegueix altra ajuda del govern francès que li permet residir a París durant el curs 1965-1966, estudiant les tendències de l'art contemporani.

Obra pictòrica

Com a pintor ha conreat totes les tècniques: dibuix, oli, gravat etc., Evolucionant en quant a temàtica, des de les natures mortes i els paisatges de la primera època, a la important faceta com a retratista (han posat per a ell el papa Joan XXIII, el rei Joan Carles I, el cardenal Vicent Enrique i Tarancón, Simeó II de Bulgària i una llarga llista de personalitats de la vida política i social espanyola), fins al paisatge depurat de la seva estada a Madrid o el realisme social en les figures de la "moguda" juvenil dels anys setanta. Especial interès tenen les seves representacions de figures nues, d'un classicisme quasi renaixentista.

Obra escultòrica

Sense deixar totalment de banda l'activitat pictòrica als anys setanta, Lloréns Poy es va dedicar també a l'escultura. Entre les seves obres ubicades en espais públics destaquen els monuments al Llaurador, a Sant Pasqual Baylón, al rei Jaume I d'Aragó i a la Mare de Déu de Gràcia a Vila-real, (Castelló), el retaule sepulcre de Santa Maria Rosa Molas a Tortosa (Tarragona), el del beat Josep Manyanet i Vives de la congregació de la Sagrada Família a Barcelona, ​​la Resurrecció a Madrid, Sant Isidre, La Verge del Lledó i el Monument a la història de Castelló en aquesta ciutat i el rei Jaume I "El conqueridor" a Almassora (Castelló). En tirades destinades per a col.leccionistes, Vicent Lloréns Poy també ha realitzat diversos treballs en bronze, de notable destresa i delicadesa, herència evident del seu mestre José Ortells.
Especial menció mereix la seva gran obra a la Basílica de Sant Pasqual de Vila-real, durant la remodelació d'aquest santuari eucarístic internacional. Vicente Lloréns Poy va realitzar el sepulcre en plata que presideix la Reial Capella i on es conserven les relíquies del sant, la sèrie de relleus que mostren diverses etapes de la vida de Sant Pasqual Bailón, i el monumental retaule amb la glorificació del sant que presideix la nau principal del temple. En total són més de cent cinquanta figures de mida natural, i fins i tot superior, i diversos relleus simbòlics, resultant un conjunt excepcional d'art sacre contemporani, al qual l'artista va dedicar la seva feina durant vuit anys. El conjunt de la Capella Reial va ser beneït pel Cardenal Vicente Enrique i Tarancón, i inaugurat pel rei Joan Carles I, el dia 17 de maig de 1992, en el quart centenari de la mort de Sant Pasqual Baylón a Vila-real.

Reconeixements

Vicent Lloréns Poy és Doctor en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, amb la qualificació de Cum laude per la seva tesi sobre José Ortells i la seva obra escultòrica. Està en possessió de la "Medaille Internationale des Arts", l'Encomana al Mèrit Civil, la medalla al Mèrit en les Belles Arts, la Creu de Sant Raimon de Penyafort, Creu i Comanda de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi, i l'any 1998 el Papa Joan Pau II el va nomenar Cavaller de l'Ordre de Sant Gregori el Gran en la seva classe civil. Ha estat nomenat Fill Adoptiu per la vila de Torrehermosa (Saragossa) i Fill Predilecte de Vila-real.

Obres seves figuren en museus, edificis públics i col·leccions particulars d'Espanya, Itàlia, Ciutat del Vaticà, Suïssa, Regne Unit, França, Portugal, Estats Units i diversos països hispanoamericans.

Cedit per periòdic 7Dies almassora

Retrato del Rei Jaume I "El Conqueridor"

JAUME I

Va néixer a Montpeller el 2 de febrer de 1208, fill de Pere II el Catòlic i de Maria de Montpeller, era l'hereu de dos importants llinatges: la Casa d'Aragó i el dels emperadors de Bizanci, per part de la seva mare. Va tenir una infància difícil. El seu pare, que acabaria repudiant a la reina, només va arribar a concebre mitjançant engany d'alguns nobles i eclesiàstics que temien per la falta d'un successor, i la col·laboració de Maria, fent creure a Pere que es ficava al llit amb una de les seves amants. Aquestes circumstàncies van produir el rebuig de Pere II cap al petit Jaume, a qui no va conèixer sinó als dos anys de la seva naixement. A aquesta edat, el rei va fer un pacte matrimonial per entregar el seu fill Jaume a la tutela de Simó, Senyor de Montfort, per casar-ho amb la filla d'aquest, Amicia, per a això el nen anava a ser reclòs al castell de Carcassona fins als 18 anys.

A la mort del seu pare, durant la croada albigesa, a la batalla de Muret (1213), Simó de Montfort es va resistir a lliurar a Jaime als aragonesos fins després d'un any de reclamacions i només per mandat del papa Innocenci III. Durant la seva minoria d'edat, va estar sota la tutela dels cavallers templers al castell de Montsó, havent estat encomanat a Guillem de Mont-Rodon, juntament amb el seu cosí de la mateixa edat, el Comte de Provença Ramon Berenguer V. Mentre, actuava com a regent del regne el comte Sancho Raimúndez, fill de Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV i oncle avi de Jaume. Va heretar el senyoriu de Montpeller a la mort de la seva mare (1213).
Orfe de pare i mare, tenia uns 6 anys quan va ser jurat en les Corts de Lleida de 1214. Al setembre de 1218 es van celebrar per primera vegada a Lleida unes Corts generals d'aragonesos i catalans, en les quals va ser declarat major d'edat.

Al febrer de 1221 es va casar a la Catedral de Tarazona amb Leonor de Castella, germana de Donya Berenguela i tia de Ferran III de Castella. Anul·lat el seu primer casament per raó de parentiu, va contraure segon matrimoni amb la princesa Violant (8 de setembre de 1235), filla d'Andreu II, rei d'Hongria. Pel testament del seu cosí Nuño Sánchez, va heretar els comtats de Rosselló i Cerdanya i el vescomtat de Fenolleda a França (1241).

Durant els quinze primers anys del seu regnat, va mantenir diverses lluites contra la noblesa aragonesa, que fins i tot va arribar a fer-li presoner en 1224. En 1227 va afrontar un nou alçament nobiliari aragonès, dirigit per l'infant Fernando, oncle del rei, que va acabar, gràcies a la intervenció papal a través de l'arquebisbe de Tortosa, amb la signatura de la concòrdia d'Alcalá (març de 1227). Aquest tractat va marcar el triomf de la monarquia sobre els levantiscos nobles, donant-li l'estabilitat necessària per iniciar les campanyes contra els musulmans. Aquesta estabilitat va assolir el apaivagament de les reclamacions de la noblesa.

Al setembre de 1269 va sortir de Barcelona amb la seva armada per a una expedició a Terra Santa, però dispersades les seves naus per les tempestes, va haver de desembarcar a Aigües-Mortes, prop de Montpeller, i va haver de renunciar a aquella empresa.
Després d'un regnat de seixanta-tres anys, va morir a Alzira (València) el 27 de juliol de 1276. En el tràngol de la seva mort, a la residència real d'aquesta ciutat, i com havia disposat, en Jaume va ser amortallat amb els hàbits del císter.

Les restes mortals del rei van romandre dipositats a Santa Maria de València fins al maig de 1278, en què van ser traslladats al monestir de Poblet per la seva sepultura definitiva. No obstant això, després de la desamortització de Mendizábal, el monestir va quedar abandonat i el cadàver de  Jaume I va ser traslladat el 1843 a Tarragona, on li va ser construït un panteó a la part posterior de la catedral, que va ser inaugurat en 1856. El 1952, les restes de Jaume I van ser restituïts a Poblet.
Va dictar la seva biografia (i primera de les quatre grans cròniques reals en català), anomenada "Llibre dels fets".

El regnat de Jaume I va marcar el naixement d'una consciència territorial en els diferents regnes de la Corona d'Aragó, especialment a Aragó, Regne de València i a Catalunya. Dos són els factors que van contribuir a aquest fet: la normalització del Dret i la transformació de les Corts en un òrgan reivindicatiu i representativa de la voluntat del regne, actuen com a catalitzadors de la creació d'una consciència diferenciadora de cada territori. Els Furs d'Aragó es van promulgar en les corts d'Osca (1247), substituint als diferents codis locals del regne. Els Usatges de Barcelona, ​​gràcies a la protecció real, es van estendre per tots els comtats catalans (mitjans del segle XIII). La situació a València va ser diferent, ja que l'oposició de la noblesa aragonesa a la consolidació del regne va fer que els furs valencians (Foris et consuetudines Valentiae), atorgats per Jaume I en 1240 no triomfessin definitivament fins 1329. En 1244, Jaume I estableix que el riu Cinca seria la divisòria entre Aragó i Catalunya. Des de llavors, les Corts de cada territori es van reunir de forma separada.

Penó de la Conquesta

Homenatge, el 9 d'octubre
al Rei En Jaume