Els jocs populars han nascut als pobles, al carrer, com el seu nom bé indica i arrelen en la base de la convivència i les relacions humanes. Són identitat col·lectiva i fills del seu temps, ens parlen d’un moment històric determinat, amb unes característiques socials definides. Així, molts jocs són testimonis d’un temps de postguerra i pobresa, que forma part de l’imaginari col·lectiu d’avui. Aquestos jocs, la majoria están fets, amb materials senzills i objectes quotidians.
Recordar i reviure la tradició pot alhora compensar l’impacte de les noves tecnologies i la globalització que malgrat alguns avantatges, ha desdibuixat els referents populars deixant-nos abocats a un escenari desarrelat dels propis orígens i costums.
Els jocs són llenguatge, demanen d’una expressivitat psicomotora i afectiva alhora que l’estimulen, són creativitat i ritual, estan fets sobre uns esquemes bàsics que s’han de respectar i que alhora són molt necessaris per les rutines que els infants precisen; al mateix temps són vius, elàstics i permeten el canvi, l’exploració, les variants.
L’atzar i es present en menor o major mesura però també es requereixen habilitats.
Proporcionen un plaer innat, ja és sabut que molts animals tenen aquesta mateixa facultat i la practiquen. Són també aprenentatge impulsat d’una forma natural i lúdica. Els jocs en general, i els jocs tradicionals en particular, ens ofereixen moltes raons perquè en continuem preservant els seus valors intrínsecs i és per això que val la pena que des de l’escola que és àmbit de cultura i identitat, els seguim cultivant. Podem rememorar aquelles hores de joc amb els amics i evocar els carrers de la infància. Ara ens és a tots plegats més difícil, poca ciutat resta sense edificar i per envair pels cotxes.
La finalitat del joc és senzillament jugar, però l’acció de fer-ho aporta plaer i benestar, la millor manera per afrontar les frustracions que el joc com la vida també comporten.
 |
| Salta cavall |
 |
| Salta cavall |
 |
| Birles |
 |
| "Churro, media manga i mangotero" |
 |
| "Churro, media manga i mangotero" |
 |
| Boletes |
 |
| boletes |
barral que va per aquí dalt
 |
| Tres en ratlla |
 |
| Xapes |
 |
| Trencaperols |
 |
| Saltar a la comba |
 |
| El Mocadoret |
 |
| L'aro |
El boli
|
Carregueta
de pebre
|
Reventasapo
|
Tres en
ratlla
|
Fava,
munta i paga
|
Tallabaejo
|
Furtaterreny
|
Les xapes
|
L’auela
|
Els
cartrons
|
El punyet
|
L’espardenyeta
|
El rotgle
|
La comba
|
Forat:
trenca-li el cap ( jugant amb fang)
|
Lligar
picaports
|
A penyores
|
La trompa
al mataero
|
La trompa
al rogle
|
La vidua
|
Saltacavall
|
Mediaentera
|
A l’una la
pruna
|
Al canut
|
Fer arca
al riu
|
Els
llanderols per la Nit de Nadal
|
Tirar la
corda
|
Trencaperols
|
Agarrar
pollastres amb pila
|
Sambori
|
A les
gallotes
|
Els
ous-ous
|
Les
palmaetes
|
Pis
pissiganya mata l’aranya
|
El pot
|
L’aro
|
Caçar
falzies amb canya als cantons
|
Menjar
terra
|
Jugar al
marro
|
Al quatre
cantons
|
Xata
merenguera
|
A la
rateta amb un espill
|
Al
cotxerito leré
|
A salar-la
|
Jugar a
bou
|
Jugar a
baló
|
Parar
potets
|
Al patinet
|
El mocadoret
 |
| Un, dos, tres, platerets test tets |
 |
| La trompa |
 |
| Saltar la corda |
 |
| El tello o Sambòri |
 |
| Sambòri |
Jocs xiquets, vivències
Manuel Pesudo. Publicat al programa de festes de l’any 1979.
Va ser l’any passat, quan per igual motiu i efemèrides que en l’actual, em vaig atrevir escriure unes linies sobre la Història d’Almassora que no guarden els llibres, i que per inèdita, caracteritza, o almenys m’ho sembla, al nostre benvolgut poble.
En aquesta ocasió, i aprofitant la celebració de l’any internacional del xiquet, volguera en homenatge a ell, recordar algunes facetes dels xiquets d’abans que igual que aquells entranyables personatges que vaig narrar en l’anterior oportunidat, també formen part de la Història costumista d’aquesta Vila.
En l’esdevenir quotidià d’aquest passat, tan recent encara, i mentre els majors es lliuraven als seus quotidians quefers, els xicotets anaven a costura, alguns és grillaven la classe anant al riu a fer arca o a collir lledons si era el temps. En eixir de l’escola i mentre jugaven es podia oir el crit de: boliii….sal, empoma aquest pardal que va per ací dalt!, i a la veu d’espluguen! Amb un pal es fa saltar el boli,bastonet afilat per les dos puntes, des del rastrell de la vorera. Si els contraris l’empomaven canviaven els jugadors; sinó amb una paleta contaven des del rastrell al boli………
Els qui jugaven en el carrer de la Vieta o en el carrer de la Trinitat, a l’oir des de lluny la xiulada de la Panderola que s’acostava, ficaven sobre els raïls trossos de filderams o claus de llandes de conserves perquè en passar el tren les aixafara i els facilitara la construcció del punxó que s’utilitzava per a jugar a furtaterreno.
Les xiquetes jugaven a conillet, nines, boletes, botar o al rotgle, joc aquest últim que acompanyaven amb aquella cançó de: Rode la bola, rode el molí, una coca amb panses i un barril de vi !
Una altra diversió de les xiquetes era el piso . Que habilitat mostraven els passejacretes en efectuar tots els salts i tortuositats que imposava el joc, portant sobre el costat al xiquet que els havien encomanat!.
Els xiquets es lliuraven a jocs més virils i toscs: a fava, a la trompa, a mitjaentera, carregueta de pebre o reventasapo. A baló és jugava a la Biga o la plaçeta del Convent, però com calia ser posseïdor d’una pilota de futbol o demanar permís a l’amo de la pilota, autorització que era concedida a canvi de cromos, xapes .. etc o de formes tan pintoresques com arquejar-se o ficar-se el puny dins la boca, condició, aquesta última, que només aconseguia algun privilegiat .
Quant ens agradaria que els xiquets d’avui pugueren jugar lliurement enmig de carrers i places, a aquests i altres jocs, amb els únics perills de caure baix d’un carro de prega o de xafar-te una bicicleta.!
Manuel Pesudo Serra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada