CONGREGACIÓ DE MARIA IMMACULADA I SANT LLUÏS GONZAGA

 




Aquesta Congregació es fundà a l'any 1878


Sant Lluís va néixer el 9 de març de 1568



Biografia

    Sant Lluís Gonzaga va néixer en (Castiglione delle Stiviere, Marquesat de Castiglione) Italia, el 9 de març de 1568.

 

    Primogènit de Ferrante Gonzaga, marqués de Castiglione delle Stiviere, qui en 1566, estant al servei del rei espanyol Felip II, es va casar en la capella del Real Alcázar de Madrid amb Marta Tana de Santena, dama de la reina Isabel de Valois. Va ser el primer de set fills i hereu del títol. Després de la batalla de Lepant (1571), en Ferrante va rebre l'encàrrec de preparar 3.000 infants per a l'empresa de Tunísia, i es va traslladar a Castelmagiore amb el seu fill Lluís que, durant quatre o cinc anys, va viure entre els soldats. Quan en 1573 el seu pare es va embarcar per a Àfrica, Lluís va tornar a Castiglione, on, amb la seua mare i els seus germans, va viure una vida d'intensa pietat. La pesta de 1576, va impulsar al seu pare a dur als seus dos fills majors, Luis i Rodolfo, a Florència. El gran duc Francesc de Médicis, havia sigut company seu a Madrid. Fins a 1580, Luis i Rodolfo van estar a cura d'un mestre, Pierfrancesco del Turco, qui els va buscar mestres de cal•ligrafia, llatí, equitació. Quan en 1579 Ferrante va ser nomenat governador de Monferrato pel duc de Màntua Guillermo Gonzaga, va fer conduir als seus fills a la cort ducal. A Màntua, la duquessa Leonor d'Àustria va cuidar a Lluís com una mare. Una malaltia hepàtica el va obligar a seguir greus dietes, que el van ajudar en la seua vida de penitència. A dotze anys va rebre allí la primera comunió de mans de Sant Carles Borromeo que es trobava de visita per la regió de Brescia. En 1581, el seu pare es va traslladar a Madrid com a part del seguici de l'exemperadriu Maria d'Habsburg, filla de Carles I, i vídua de Maximiliano II; Lluís i Rodolfo serien patges del príncep en Diego, hereu de Felip II. En la cort d'Espanya el Llibre de l'oració i meditació de fra Lluís de Granada va ser el seu guia de vida interior, al pas que rebia lliçons de ciències del Dr. Dimas de Miguel, amic de Joan d'Herrera.










    El primer president de la conbregació de Lluïsos fou En Vicent Comins Dominguez.

    En setembre de 1926, els Lluïsos començaren a publicar una fulletadenominada "El Congregante".

    D'ençà 1931, fins al 1936, Els Lluïsos publicaren la "Hoja Parroquial", amb alguns números extraordinaris titulats "Alma Joven".

    Al mes de setembre de 1935, en Federico Agut Manrique, compongué un himne per als Lluïsos.

    En setembre de 1949, Els Lluïsos encetaren el primer curs del funcionament d'una Acadèmia, en la qual s'impartia Cultura General, Comerç, Dibuix i Religió, sota la direcció d'En Josep Agramunt i Riera. Hi participaren 134 alumnes.

    En gener de 1952, se celebrà una vetlada literari-musical, organitzada pels Lluïsos, amb la intervenció d'un sextet local de corda i pua.

Al març de 1953, per iniciativa de mossén Blanch, els Lluïsos crearen la revista “Mas”, com a preparació per a les Bodes de Diamant de la

Congregació. Fou una mes, de les activitats dels Lluïsos. Aquesta pretenia centrar-se en temes de l’actualitat religiosa i de la congregació, com una menade resum i anunci de totes les activitats de cada mes. Mossén Beltràn va ser el responsable del nom, pretenent transmetre el missatge de que sempre es pot anar a més i a millor. Per aquells temps, encara ningú era sabedor de la importància i rellevància que tenia la publicació mensual de la revista MAS per al poble, convertint-se en la revista més important que s’ha imprès en la historia del nostre poble d’Almassora.

Junt a la creació de la revista, Mossén Beltràn regala als membres de la Junta un carnet que conté breus articles i un escrit. El de Juan deia així: “HI HA QUE ANAR A MÉS". "Ser màquina y no ser vagón, arrastra y no seas arrastrado". "SEMPRE HI HA QUE TIRAR DEL CARRO”.






1953 Noces de Diamant





Portada del programa de festes de les Noces de Diamant
al novembre de 1953



    El 15 de noviembre de 1953, Els Lluïsos celebraren les sumptuoses festes de les Bodes de Diamant. Estrenaren altar, obra de Franscico Hurtado i una gran imatge del Sant, tallada per Carmelo Vicent.








Manuel el Reino, Cubertorer, Ramon Manrique, el Blanquet,Vicent Cantavella i Antoni el Pesaor




Jutge Robert Serra, Claramonte, Corneli, bisbe Manuel Moll, alcalde Vilar, sergent


Altar i la imatge de Sant Lluís, estrenats a les Noces de Diamant




Adornant la porta de l'església



Altar de l'església de la Nativitat a les Noces de Diamant







Vicent Claramonte, l'alcalde Vicent Vilar, el jutge Robert Serra,Vicent Manyanos i sa dona Maria



Banderola commemorativa
Noces de Diamant

 Bàsquet al Raval
per les Noces de Diamant





Cartell anunciador de les Noces de Diamant


Romero, Ferrer i Claramonte
mossens de l'església d'Almassora

Imatge de Sant Lluís
recent rebuda





Seminaristes a la porta de
l'esglèsia adornada



Cursa de bicicletes organitzada pels Lluïsos (Noces de Diamant)






Processó Noces de Diamant






Nova publicació dels Lluïsos



    
    Al maig de 1966, la revista “Mas”, editada pels Lluïsos, va arribar a la seua majoria d’edat; de moment, va adquirir un nou format, un nou estil i, sobretot, un contingut més actualitzat. El Consell de Redacció estava integrat per un grup de xics i xiques, “convençuts que anaven a poder canviar el món”, sota la direcció de Mossén Vicent Pérez, un jove capellà “que coixejava del mateix peu”. L’any següent, per allò d’adaptar la publicació a la nova “Ley de Prensa” del ministre En Fraga Iribarne, hi va haver un canvi de capçalera: ara es diria “Juventud Luises”, perquè el títol anterior ja el tenia enregistrat una publicació distinta.

    En Joan Baptista Cantavella i Blasco, Doctor en Periodisme i en Teoria de la Literatura, almassorí, va ser un antic membre del Consell de Redacció de la revista local “Mas/Juventud Luises”.




Nova seu de la Congregació dels Lluïsos






Façana del Teatre Serra, actual Centre Parroquial





    A principis dels anys seixanta, morta N'Antònia Ballester Arenós, vídua de Vicent Serra, es va posar en venda el Teatre Serra d'acord amb unes estipulacions que figuraven en el testament de N'Antònia Ballester Arenós.

    El cura, en Manuel Granell Cotanda, posat d'acord amb els marmessors de l'herència, va proposar una solució realment audaç. En lloc de vendre l'immoble al millor postor (no n'hi havia cap), s'arribà a un acord en la valoració de l'edifici (i de la casa contigua) i el va comprar la Parròquia de la Nativitat, tot, assumint les estipulacions fixades en el referit testament, sobre la finalitat de la donació.

Remodelat i adaptat a les noves normatives, el teatre es converteix en el "Centre Parroquial", la seu de les diverses associacions religioses vigents en aquell moment i entre les quals es troba la Congregació dels Lluïsos.



Pintura mural de l'ermita de Santa Quitèria,
realitzada pel pintor almassorí José Mingol Clausell, ubicada en un mur, al bar del teatre.




Inauguració del Centre Parroquial.
Capa, Vicent Vilar (president de Lluïsos), mossen Cornelio, Laosa i Ximo Renau


Inauguració del Centre Parroquial.
Mossen Julio, B
atlle Vicent Claramonte, Bisbe Pont i Gol,
mossens: Cornelio, Balaguer, Granell Cotanda






Grup de teatre "Amor al arte"



    A la fi de la dècada dels seixanta i principis dels anys setanta, la congregació dels Lluïsos comptava amb un grup teatral, denominat "Amor al arte". Entre altres, eixes fotos, són el record d'algunes de les obres teatrals representades


Teatre Serra, obra teatral "Geperut i coix" any 1970.
Lorenzo Domínguez i Joan Cuecos




Teatre Serra, obra teatral "Nelo Bacora" any 1971.
José Colomina, Tere Ortiz, Encarna Cervera, Enrique Costa.



Teatre Serra, obra teatral "L'Oroneta" any 1972.
Juan Oria, Encarna Cervera, Joan Cuecos, Pili Porcar.


Dècada dels seixanta



































1978 Festa del Centenari de la Congregació





Video del centenari






Arribada del Bisbe a la Parròquia de la Nativitat amb mossén Cotanda








Col·locació a la bandera del corbatí
commemoratiu del Centenari.




Missa del Centenari



















Processó del Centenari amb les imatges de
Sant Lluïs i la Verge Immaculada























































2003 Festa del 125 Aniversari de la Congregació




Carrers adornats amb motiu del 125 Aniversari


    En 2003 La Congregación del Els Lluïssos de Almassora ha renacido de sus cenizas en el año en que celebra el 125° aniversario de su fundación. Así, un grupo de jóvenes de la parroquia de la Natividad, bajo el impulso de Andrés Martínez, han refundado la congregación, que afronta con ilusión una nueva etapa con muchas ganas de organizar actividades y de hacer sonar en el municipio el nombre de una de las asociaciones católicas por excelencia."Todos habíamos oído hablar a nuestros padres y conocidos de esta asociación y de la influencia que tuvo durante muchos años en la sociedad de Almassora", explican Andrés Martínez y Felip Bellmunt, presidente y vocal del grupo, respectivamente. Destacan que quien más les animó a poner en marcha este proyecto fue Vicente Damián Aguilella, el último presidente de Els Lluïsos antes de su desaparición y, en la actualidad, está al frente de la sección de tambores de la cofradía del Santísimo Cristo. "Él nos contó que organizaban muchas actividades y que lo pasaban en grande, ellos fueron los fundadores del cros que ahora organiza la Caja Rural y de otros campeonatos", señaló Martínez.

    Precisamente, Aguilella, en calidad de presidente, guardaba en su casa el archivo de la congregación compuesto de fotografías y programas antiguos que desde ayer está expuesto en el Centro Parroquial. "La exposición muestra instantáneas de una congregación que ha sido un referente en la vida de muchas personas de Almassora", dijo Aguilella. En la exposición pueden contemplarse instantáneas de los primeros fundadores de esta asociación, que no eran precisamente muy jóvenes ya que no existe edad límite para participar. También aparece el diploma de la fundación en el año 1878; la junta directiva del año 1933, en que la congregación contaba con cerca de 1.000 socios; y las procesiones de los años de la posguerra. Llama la atención las multitudinarias celebraciones con motivo de las bodas de diamante en el año 1953, fecha en que se estrenó el nuevo altar y la nueva imagen de San Luis Gonzaga. La antigua imagen también se puede ver en una foto de la exposición.



Festa de la Congregacióa l'any 2012














Imatges més recents













































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada