CURIOSITATS


Enrique Serra Pons

Punxeu en qualsevol de les imatges, per a engrandir-les







N' Enric Serra Pons









Taller de l' escultor Enric Serra Pons

 

 

Autor de l'actual talla de

la imatge de Santa Quitèria



L'actual imatge de Santa Quitèria data de 1939 i va ser realitzada per l'escultor Enric Serra Pons. Es tracta d'una talla de fusta policromada, que va substituir, a la que es va cremar durant la Guerra Civil. Va ser restaurada l'any 2003, per l’almassorina Maria Riansares Guidotti Beltrán, llicenciada en belles arts.

Un dels dotze fills del matrimoni format per Vicent Serra Ballester (propietari en aquell moment del Molí Serra, en la partida Sant Antoni) i Maria Gracia Pons Renau, fou N'Enric Serra Pons.
Robert, un dels seus germans més conegut, va ser Jutge de Pau d'Almassora.











HIMNO A SANTA QUITERIA
Cor

A la que es nuestra reina y señora,
la endiosada Quiteria bendita,
hoy su pueblo aclama y la grita:
¡Salve, salve!, loor de Almazora.


Estrofas

Quiteria, aunque nacida
de padres no cristianos,
venciendo empeños vanos
por Cristo sucumbió.

¿Qué importa, dijo un día,
morir acá en el suelo
si la gloria del cielo
con ello salvo yo…?

Es la Judit valiente
que despreció la vida
ante el yugo homicida
del tirano furor.

Por eso hoy su pueblo
de su valor prendado
encumbra su pasado
y exalta su loor.

Y recordando días
de dicha abrumadora
que Quiteria a Almazora
esplendente legó
reconocido canta,
alegre la festeja
y sigue la conseja
de la fe que le dio.








Josep Ortiz Millà



Les casetes de Manina



Punxeu en qualsevol de les imatges, per a engrandir-les



En Josep Ortiz Millà, nom que porta la principal artèria d'Almassora (AVINGUDA JOSÉ ORTIZ). Va ser un frare germà de la religiosa Clarissa Sor Encarnació Ortiz Millà, una de les fundadores del convent de les Germanes Clarisses d’Almassora. Conegut popularment com "El Pare Manina" i lligat al nostre poble, entre altres obres, per la seva important col·laboració i impuls donat a la construcció i establiment del Convent de les Germanes Clarisses, situat enfront de l'actual edifici de l'Ajuntament.

Una altra de les obres empreses per fra Josep Ortiz, va ser la construcció de "les casetes de Manina" o també conegut per "El Poblet", conjunt de cases d'una sola planta, ubicades entre els carrers Puríssima, Verge de Gràcia, Caritat i Mare de Déu del Socors, i destinades a habitatge pels més necessitats i que avui en dia, encara que molt deteriorades, segueixen prestant el seu servei als pobres.



El poblet de Manina






 

 

 

Les Antonianes


Història recopilada per Francesc Agut i Beltran, Josep Sorribes i Doñate.


El 2 d'abril, En Francesc Tàrrega, l'insigne guitarrista vila-realenc, vingué de paella a l'alqueria que el Sr. Olmos tenia prop del poble. I el dia 23, tornà a vindre; aquesta vegada, a la casa del notari, D. Andrés Gómez Begué; on, després del dinar, obsequià els presents amb unes peces del seu repertori.

El citat notari, el Sr. Gómez Begué, s'establí al nostre poble, el 1899. I cal dir que, tant ell com la seua esposa, Na Cristina de Amusàtegui Cucullo, tenien una profunda devoció per Sant Antoni de Pàdua; la qual cosa, afegida a la compassió que sentien per la gent pobra, els decidí a fundar una associació benèfica: "El Pan de los Pobres y Pía Unión de San Antonio", coneguda popularment amb el nom de "Les Antonianes". Començà a funcionar el 15 d'abril del 1901, sota la presidència de la fundadora.

La seua finalitat era recaptar ajudes per als més desheretats de la localitat. Dos mesos després, l'associació havia assolit ja uns mil socis i se celebrava una solemne novena anual, amb eloqüents predicadors.

L'Ajuntament els donà subvencions de 150 pessetes, "para coadyuvar a los santos fines de la misma", entre altres ocasions, el desembre del 1901 i el maig del 1903. Al mes de juny de 1926, inauguraren la seua modesta casa social. Per a commemorar-ho, es repartí paella valenciana entre uns setanta pobres i vells, amb assistència de les autoritats.



Panyet de Manina (Josep Ortiz)



En morir Josép Ortiz,  llegà 82 casetes a les Antonianes; les quals les llogaven a persones amb pocs recursos econòmics, per una renda quasi simbòlica. I val a dir que encara hui, amb eixos ingressos i amb els donatius que reben, aquella humanitària obra, tan típicament almassorina, continua complint la seua caritativa funció.








 
Antonianes


Isabel Amunategui Cocullo
Josep Galí. Publicat al programa de festes de 1979      



Va fundar la Pia Unió de Sant Antoni, l'any 1901, n’Isabel Amunategui Cocullo dona del notari d’Almassora , senyor Andreu Gómez Begué . Aconsellada i encoratjada pel pare fra Camil Tomàs definidor de l'orde franciscà amb residència a sant Francesc el Gran a Madrid.

Naturalment que no ressaltarem la ingent i gairebé sempre oculta tasca de les antonianes. Simplement registrar que van començar sent 13 zeladores i diverses aspirants. Que en els seus inicis confeccionaven principalment jerseis i gorres que venien per lliurar la recaptació entre els pobres, atenent especialment els malalts necessitats.

Després, el primer diumenge de cada mes, rifaven una mica del que la gent lliurava, normalment animals: pollastres, corders, i fins a un any, es recorda, la rifa d'un burret.

Que per aquelles dates seria una mena de Seat 600 d'ara.

Els dimecres de cada setmana dues zeladores recorrien casa per casa totes les del poble demanant almoina amb uns raspalls o caixes tancades: "Per als malaltets de Sant Antoni ... feu caritat?"

Els dijous, Zeladores i Aspirants apedaçaven la roba que se’ls lliurava per repartir degudament apedaçada. Els divendres distribuïen el pa.

Els diumenges passaven a cobrar, pesseta a pesseta i fins cèntim a cèntim -que temps aquells!- els minvats lloguers que després es diran. Cada dia de l'any, alternant les zeladores, repartien a domicili robes i estris, menjar i medicaments. Acompanyant al desvalgut, consolant al trist ....

El que es continua fent en l'actualitat amb les modificacions imposades per les necessitats presents. També en dates i millores. Per exemple, els lloguers no hi ha necessitat de fragmentar durant els quatre diumenges de cada mes: es cobren d'una sola vegada. La roba que ara reben les antonianes es troba en perfecte estat de conservació i fins i tot alguna completament nova.

El seu domicili social ha servit en el transcurs del temps per a tota classe d'empreses benèfiques i socials, culturals i religioses. Hi celebraven la catequesi parroquial, escoles nocturnes, repartiments benèfics de Càritas, exercicis espirituals, etc . Actualment l'ocupen les religioses clarisses mentre se'ls reconstrueix el convent.

Aprofitant el seu emplaçament amb façana a tres carrers: Cementiri, Sant Lluís i Caritat. Estar al costat del convent de les clarisses i l'església del Crist del Calvari, ja es parla d'edificar en aquest solar una residència d'avis.

Va arribar a aquells llunyans temps un dia que van haver de creuar les antonianes amb algú a qui cuidar i atendre, que es trobava voluntàriament desvalgut i oblidat de si mateix de tant preocupar-se per tots els altres. Es tractava del senyor Josep Ortiz Millà (Manina) que portava una vida austera com d'anacoreta a la partida les Solaes del Terme de Vila -real d'on era oriünd. Encara relacionat intensament amb Almassora per trobar-se una germana seua religiosa al convent de les clarisses.

N’Àngels Beltran Manrique
El que va fer que aquest home comencés a construir, sobre uns amplis solars de la seua propietat, casetes amb destinació als més pobres i ancians. Cobrant, i no a tots, una mòdica quantitat per lloguer que destinava sencer, sense reservar-se res per a ell, a construir noves cases. Arribant a 82 habitatges actuals que formen l'anomenat barri de Manina entre els carrers Mare de Déu de Gràcia, Puríssima, Caritat, Socors i la Pau. Totes de planta baixa però amb una superfície de prop de 90 metres quadrats cadascuna. Habitatges que va lliurar a la Pia Unió perquè seguís acollint en elles als més pobres i desemparats ancians.

Es van començar a cobrar uns lloguers d’1,5 pessetes al mes. No han llegit malament: sis quintzets al mes. Ara es cobren 50 pessetes en unes i 100 pessetes en altres, igualment mensuals. Estant habitades la majoria per dones d'avançada edat: vídues i solteres. Igualment per alguns matrimonis. Si
 disposàrem de temps i espai podríem comptar altres detalls realment curiosos alhora que sàviament
previsors. Com ara que en l'habitatge 37 al carrer la Caritat es va construir un pou d'aigua potable perquè s'abastís d'ell tot el barri. O que la número 35 del mateix carrer estava destinada per vianants sense mitjans econòmics on poder passar la nit. Mai en la concessió d'aquests habitatges hi ha hagut ni hi ha discriminació de cap mena, menys fins i tot religiosa, de ningú s'ha indagat el seu catolicisme ni si és o no practicant.

L’huracà de la guerra civil es va emportar els pocs documents i records (són dones d'acció i de pocs papers) que es conservaven a la casa de les antonianes. Avui només es pot veure en ella una urna amb un solideu de Sant Pius X que va portar de Roma el cofundador pare Camil, i els retrats de les dues primeres presidentes. Com una altra gustosa obligació a càrrec d'aquestes esforçades dones hi ha la neteja i conservació del nínxol de Manina que va voler ser enterrat al nostre cementiri municipal en morir el 4 de febrer de 1924 a l'edat de 85 anys.

Diguem per acabar, que quatre presidentes han desfilat per aquesta Pia Unió de Sant Antoni.

La fundadora que ja s'ha dit, N'Àngels Beltran Manrique (imatge de la dreta), Na Dolors Vilar Morellà i l'actual. Que rendint inflexible culte a l'anonimat en què sempre han volgut romandre ocultes, s'ha negat rotundament a què publiquem el seu nom.









Punxeu en qualsevol de les imatges, per a engrandir-les


PREGÓ DE FESTES




N'Enric Oria Castanyer
El pregó de les festes d'Almassora va ser escrit pel
pare carmelita N'Enric Oria Castanyer en l'any 1.962.




BIOGRAFIA DE L'AUTOR DEL TEXT DEL PREGÓ



  
N'Enric Oria Castanyer, fill de Baptiste Oria Hidalgo i de Rosa Castanyer Hurtado, neix a Almassora el 13 d'octubre de 1934, sent batejat el 14 de novembre del mateix any, a la parròquia de la Nativitat de la localitat.

És el sisé de sis germans (Baptiste, Josep, Vicent, Rosa, Manuel, i Enric), i creix en un ambient familiar religiós i pietós.

Cursa estudis primaris al col·legi Cardenal Cisneros d'Almassora i posteriorment el batxillerat a l'Institut Francesc Ribalta de Castelló. El 1945 ingressa al Seminari Menor Carmelita de Vila-real (Castelló), passant posteriorment al Seminari Major Carmelita d'Onda, d'on surt novici el 1950. El 15 d'agost de 1951, realitza la primera Professió de vots, per al seu ingrés en l'ordre dels Carmelites.

Realitza estudis complets de Filosofia a Onda entre els anys 1951 al 1954 i un cop finalitzats, inicia estudis de Teologia, concloent aquests a Barcelona, ​​on és ordenat sacerdot el 2 de març de 1958. El 1957 l'associació cultural "Lo Rat Penat", li atorga el títol de mestratge en valencià.

Entre els anys 1961 i 1962, l'Ajuntament, buscant dotar les festes de Santa Quitèria de nous continguts en la programació i donar-los major realç i importància, crea una comissió de diverses persones perquè s'ocupen d'aquesta comesa. Entre els acords adoptats per aquesta comissió es troba introduir en les festes, la Cavalcada del Pregó, de tal manera que aquesta fos, un reflex de la història, la vida cultural i econòmica del poble. Així mateix es va acordar encarregar al senyor Enric Oria Castañer la redacció del text del "Pregó" que es llegirà en aquesta cavalcada, que gustosament va acceptar.

El 1970, simultàniament, se li nomena prior del convent-museu d'Onda, rector de l'església dels Carmelites d'Onda i rector de la parròquia de Torralba del Pinar. Càrrecs que exerceix fins a 1975. En el mateix període, a Onda imparteix cursos de Filosofia i Humanitats.

Entorn de maig de 1975, se li destina a Morovis (Puerto Rico), on va estar tres anys, i posteriorment va ser traslladat a Santa Teresina de Sant Joan de Puerto Rico, amb destinació al primer noviciat del Carib. Durant la seua estada a Puerto Rico, imparteix cursos d'Humanitats i Filosofia a la Universitat Central de Bayamon.

En els anys 1981 i 1982, realitza estudis de Dret Civil, a Saragossa i València i el 1982 realitza un curs de Teologia a distància, coincidint amb el seu nomenament de director del col·legi universitari del Carme de Saragossa.

Posteriorment en els cursos 1983 i 1984, estudia Psicologia a Madrid. En concloure'ls, de nou és destinat a Puerto Rico, fins als nostres dies, on després d'una intensa i fructífera vida de treball, el 2001 es jubila amb honors.

Mor a Madrid, l'11 de desembre de 2017.





TEXT DEL PREGÓ:

Per ordre del Senyor Alcalde es fa saber:

Tots els fills d'aquesta Vil·la d'Almassora, afiliats i forasters,

siguen sabedors i coneguen, que és començada amb solemnial pregó i manifest,

la festa major patronal en llaor a la Verge i Màrtir Santa Quitèria,

en agraïment del seu patronatge.

Almassorins, per decret Reial i concessió Apostòlica, els nostres avantpassats,

celebraven cada any a Santa Quitèria unes festes.

Tots agermanats en sang, història i fe, som i serem fidels als nostres pares i tradició.

A la patrona oferim en aquests dies de goig, pau i benaurança,

la suor del nostre front, les collites de la terra, nostra eterna joventut.

Tot el poble ha de fruir, d'un descans ben merescut:

Divertiments, músiques i festa és el que us desitgem.

Tenim la seguretat de la vostra col·laboració, mantenint l'ordre,

i tenint sempre al davant, vostra dignitat d'hòmens, de cristians i ciutadans.

I perquè el dit es faça, així ho manem i prescrivim pel present pregó.


                                                                                              L'Alcalde


Cavalcada del pregó de festes
al seu pas pel Carrer Trinitat

Pregoner cantant el Pregó


















Primera Cavalcada del Pregó
Publicat al programa de festes de l’any 1987


Diguem, encara que siga només per interés històric, que la incorporació de la cavalcada del Pregó es va produir l'any 1962, és a dir, fa vint-i-cinc anys, precisament coincidint amb la proclamació de la primera reina de les festes i elecció de dames d'honor i que aquest esdeveniment singularment espectacular, va ser essencialment el resultat de la il·lusió i del treball d'un grup bastant nombrós de col·laboradors. La pretensió fonamental era fer possible, que a través d'una manifestació festiva, es pogués pregonar i airejar els valors històrics, socioeconòmics, costumistes, artístics, etc., que foren representatius de la nostra Vila, i encara que aquest propòsit, no s'aconseguirà assolir la plenitud en l'encert, però, sí que és evident que la cavalcada del Pregó constitueix en el context dels actes populars de la nostra festa patronal un dels valors de més entranyable significació i que en el transcurs dels anys es pot enriquir amb les diverses peculiars aportacions. Recorde que quan ens plantejàvem la possibilitat de realitzar aquest projecte festiu, ens va assaltar el temor que ens titllaren de falta d'originalitat i mancats d'idees pròpies perquè ja s'estava utilitzant en altres pobles. Tot i ser conscients, considerem que qualsevol analogia que es pogués produir només podria afectar en la forma, ja que per donar-li contingut al Pregó i que tingués personalitat pròpia, intentaríem pregonar només els valors característics del nostre poble i amb aquesta intenció es procurà a superar les dificultats per finalment dissenyar el primer Pregó. Acceptat pel nostre Il·lustríssim Ajuntament va quedar integrat a les festes de l'any 1962. Oferim la seua transcripció literal. Obri la marxa una banda de cornetes que amb sons d'aires marcials fan el buit de la calçada. Segueixen els heralds de la Vila, grup compost per un abanderat a cavall amb l'estendard d'Almassora precedint a tres timbalers amb gran gala que amb els seus cops de timbal anuncien el principi de la desfilada.

Primera Secció: Històrica


En Pere Cornell a cavall, cavaller aragonés va precedit pel seu fidel escuder Miquel Pérez, portador del seu escut de batalla amb les tres gralles que el representen heràldicament. Miquel Pérez va ser el protagonista d'una intriga àrab que va servir perquè en Pere Cornell arrabassés la població als sarraïns, penetrant en el recinte emmurallat de la Vila, pel Portal. Capitaneja en Pere Cornell a sis guerrers cristians membres de les seues mainades, representant a la tropa que van prendre la plaça. Aquests porten presos dos moros en senyal de conquesta i submissió. Un seguici brillantíssim de sis àrabs notables acompanyen al xeic àrab Mohamed Ben-Afelí, moro principal de gran influència a Almassora que va donar el seu nom a un camí d'aquest terme municipal. S’evoquen i recorden en aquesta secció aquells fets que van produir que Almassora tornés al si del cristianisme inspirant-se en aquestes ruïnes àrabs que jalonen el camí de l'ermita de santa Quitèria, com la Caseta dels Moros, Assut àrab, Castell d'Almansor, etc. que tantes vegades van contemplar als pelegrins a l'Ermita, dels nostres avantpassats, honorant-los en aquestes festes.


Segona Secció: Històric - Social


1 Parelles representant les partides del terme municipal.
2 Evocació del pasturatge: riquesa ramadera.
3 Distribució d'aigües: tandes, Seguidors i assuter.
4 Rondalles amb interpretacions folklòriques locals.
5 Grup de parelles abillades típicament representant la riquesa agrícola, comercial i industrial de la localitat.
6 Carro de la prega: Transport de la taronja des dels horts als magatzems.
7 Grup ballant el Ball de l'Anguila, almassorí.
8 Cinc parelles de collidors de taronges.
9 Exposició de la manipulació de la taronja.
10 Parelles representant països consumidors de taronja portant el vestit típic de cada país.
11 Tuna Estudiantina pertanyent a l'Escola de Mestratge Industrial de Castelló. Aquesta secció és una breu al·legoria dels principals motius d'on emanen les activitats agrícoles, ramaderes, comercials i industrials que d'antic se’ns han donat, cosa possible pels factors que s'hi representen, elements de treball, adornats per l'alegria del nostre folklore.

Tercera Secció: Costumista-representativa


1 L'alegria infantil representada per nodrit grup de xiquets i xiquetes abillats amb el vestit típic.
2 Antic subministrament d'aigua a domicili: carro de l'Aiguader.
3 Neteja de la roba: la bugada. Ahir i avui.
4 Evocació de les cridades de llauradors des de les seues alqueries: Toc de la Caragola.
5 Pregoner.
6 Vint-i-dues parelles amb vestits típics portadores de calderetes representant el floriment de la caritat el Dia de Santa Quitèria.
7 Cistella de flors ofrena a la Santa.
8 Carrossa de la Reina de les Festes i la seua cort d'honor envoltada d'una escolta infantil de patges.
9 Banda de música l'Esmeralda d'Educació i Descans.

Aquesta última part de la desfilada del Pregó ofereix pinzellades d'antics costums que amb el colorit de la modernitat s'agrupen al voltant del Pregoner, formen un suggestiu quadre, el fermall d'or està format per aquest pom de xiques joves que representen, amb la seua reina, la bellesa i el perfum de la nostra horta, condensant en aquesta cistelleta de flors, que juntament amb tot, oferim a la nostra patrona.












Punxeu en qualsevol de les imatges, per a engrandir-les




HIMNE D'ALMASSORA





Mossèn Juli Baptista Burdeus Burdeus
Compositor i lletrista del himne d'Almassora




Es va estrenar al maig de 1974



















Himne


Almassora, Almassora, cuna meua valenciana;

Almassora, Almassora, de la Plana noble filla

Almassora, Almassora, rica vila és d'Espanya

Que en son pit amb amor i calor ens apinya

(Baixos) Glòria a Almassora!, anuncien dianes, coets i morters;

(Tots) Glòria!, Glòria!

(Baixos) Glòria Almassora! Pregonen campanes seus ecos al cel;

(Tots) Glòria!, Glòria!

(Tots) Gòria Almassora!, amb zel i animosos a cor cantem

xiquets i jóvens, majors i vells

(Al cor tots i després)


-ESTROFES-


(Baixos) Reguen, reguen les terres, Rambla i Millars.

Besa, besa les platges el Nostre Mar;

Horta, horta i secans, donen taronges,

moltes, moltes i bones, com la mel de dolces


(2a tots)


(Triples) Llunes, llunes i brises, clars, suaus,

Omplen, omplen de vida nostres paisatges;

(Tenors) Xiques, xiques boniques, jóvens galans,

Són, són, són l'alegria de les nostres cases.

(Repetir) Xiques, xiques boniques, jóvens galans,

Són, són, són l'alegria de les nostres cases.


-RECITAT A UNA SOLA VEU-


¡¡Almassorins!!

Nostre poble, que per norma,

a estat noble i senzill,

avui a tots ens acomoda,

amb afecte complaurit.

Si el passat avui admirem,

de bondat i sacrifici,

el present construirem,

amb respecte i prestigi.

Que lluitant sempre units,

sense enveja i prejudicis,

la victòria assolirem,

amb Quitèria i el nostre Crist.

(Tots) ¡¡Glòria Almassora!! ¡¡Glòria Almassora!!


- COR FINAL -


Almassora, Almassora, cuna meua valenciana;

Almassora, Almassora, de la Plana noble filla

Almassora, Almassora, rica vila és d'Espanya

Que'en son pit amb amor i calor ens apinya

Visca Almassora, visca el seu Crist,

Santa Quitèria, la nostra patrona

Visca Almassora, visquen seus fills.

Visca Almassora, visca... visca... visca.





Mossèn Juli i l'alcalde Vicent Vilar, amb una coral












CALDERES DE SANTA QUITÈRIA



Recepta

 

Ingredients: Per 160 racions aproximadament.

- 2 litres d'oli
- 1 cabeça d'alls
- 16 kg de pollastre
- 16 kg d'arròs
- 2 kg de costella de porc
- Sal al gust
- 3,5 kg de pésols
- 8 sobres de safrà
- 2 kg de tomàquet
- Aigua: doble volum (no doble pes) que d'arròs

Primer sofregirem la carn, després afegirem els alls i el tomàquet. És important que no s'enganxe el tomàquet: remenar-ho tot molt bé. Quan ja està tot ben sofregit, afegim l'aigua que ha de bullir 20 minuts. Després afegim els pésols i el safrà. Quan torne a bullir, rectificarem de sal i afegirem l'arròs. Ara li donarem uns menejos amb un pal de fusta per barrejar bé l'arròs i la resta del menjar. Quan torne a bullir, la deixarem 5 minuts més i després la traurem del foc.

La caldera surt amb 2 o 3 dits de brou. Fora del foc li donarem dues o tres palades per barrejar l'arròs de dalt, que estarà menys fet. La deixarem fins que es bega el brou, ja que la cocció agafa molta calor.

Aquest plat s'elabora i reparteix entre la població en una cassoleta de fang cuit, el dia 22 de maig, dia de Santa Quitèria. Hem de tenir present que les calderes tenen l'origen en el menjar de caritat, per als pobres, que es feia a Almassora.




Repartiment de les calderes amb cassoleta de fang




 
















MONÒLIT



























Aquest monument commemora el fet d'armes del 9 de març de 1810, en plena Guerra del Francés, protagonitzat per la cavalleria del Mariscal Francés Suchet i els paisans d'Almassora, Vila-real i Castelló, que van ser vençuts mitjançant una escaramussa, simulant la retirada de la cavalleria i després fent un fort contraatac, enfonsant les febles defenses i perseguint per la partida de la Cossa fins a Castelló. En record d'aquesta data històrica, s'aixecava fins al 2010 prop del pont, i actualment a la rotonda del carrer Santa Quitèria, un monòlit realitzat per l'escultor Manuel Carrasco, i rematat amb imatges i inscripció de bronze de l'escultor de Vila-real Josep Ortells, avui restaurades i dipositades a l'ajuntament. Aquest monument el van inaugurar el 9 de març de 1926, encara que els bronzes ens parlen del centenari, per estar preparats per a inaugurar-bastants anys abans.



Monument, quan estava instal.lat al costat del pont




Recreació dels herois procedents d'Almassora, Castelló i Vila-real, que el 9 de març de 1810, durant la Guerra de la Independència, es van enfrontar als francesos en aquest mateix lloc. Molts castellonencs coneixeran l'existència d'un carrer de la ciutat anomenada Nou de Març. Alguns fins i tot sabran que un 9 març va ocórrer un fet singular. Pocs coneixeran l'any que van tenir lloc el mateix. Doncs bé, va ser precisament el dia 9 de març de 1810 quan va ocórrer una tragèdia que va viure tota la comarca de la Plana en morir, a mans de l'exèrcit francés, 55 veïns de Castelló, 6 de Vila-real i 17 d'Almassora, sobre el pont del riu Millars, o en els seus voltants. Per comprendre la dimensió d'aquells successos, convé recórrer a la història i recordar que, per aquelles dates, l'exèrcit francés acabava d'ocupar tot el nostre país. Finalitzat el segle XVIII, Napoleó havia destronat i executat als reis francesos Lluís XVI i Maria Antonieta. Es va convertir en l'amo i senyor de França i amenaçava d’envair Anglaterra. Davant el temor que l'emperador francés posés els seus ulls a la península Ibèrica, entre els espanyols circulaven dos corrents d'opinió: els partidaris de pactar amb els francesos i els que no confiaven en els Reis i havien posat les seues esperances en l'hereu de la Corona, el Príncep d'Astúries que, anys més tard, pujaria al tron ​​amb el nom de Ferran VII. Els monarques espanyols Carles IV i la seua esposa María Luisa van pactar una aliança amb l'emperador francés i van acabar acceptant la renúncia al tron ​​que va passar a mans del germà de Napoleó: José Bonaparte. A la nació es van viure moments de gran tensió. La guerra contra els francesos es va estendre durant el període comprés entre 1808 i 1814 per tots els racons del país. Durant aquests anys nombrosos successos van esdevenir en la nostra província i un d'ells, precisament l'ocorregut sobre el pont del Millars, el dia 9 de març de 1810, compleix aquests dies dos-cents anys. És difícil conéixer amb exactitud els fets i, sobretot, les conseqüències d'aquells tristos successos, tot i que en nombrosos articles i publicacions es poden trobar detalls sobre aquests. Entre tots ells hem triat els relats que fan tres il·lustres historiadors castellonencs: el Cronista Rocafort, únic d'ells que vivia durant el període que van tenir lloc els esdeveniments; Juan Antonio Balbás i Bernardo Mundina.
Fra. Joseph Rocafort va néixer a Castelló el dia 28 d'agost de 1736. Des de la seua cel·la de l'antic Convent dels Agustins, va ser espectador dels esdeveniments succeïts a la Vila durant més de cinquanta anys i va escriure una mena de diari en el qual prenia nota de tot el que arribava fins a les orelles. En el pergamí amb el qual està enquadernat el seu manuscrit retolat com Llibre de Coses Notables es pot llegir: "a € en la matinada del 8 a la 9a € | van marxar frares, monges, mullers i nens, sense quedar en la Vila més que els que eren aptes per les armes. Van sortir aquests fins a Vila-real i esperant al pont del riu hi hagué gran mortaldat dels nostres. "Juan Antonio Balbás, natural d'Alacant (1843), va arribar a Castelló en 1866 per a ocupar una plaça a la biblioteca de l'Institut. Es va integrar molt aviat en la vida castellonenca. A la nostra ciutat es va casar i van néixer els seus cinc fills. Va participar en política amb el Partit Republicà. Va ser triat regidor a 1870 i nomenat cronista oficial de la ciutat en 1881. Va morir a Castelló el 17 de novembre de 1903. En la seua obra denominada Llibre de la província de Castelló diu: "En la matinada del dia 9 comença a córrer per Castelló la veu que venien els francesos per no haver-los lliurat les racions que van demanar el dia 3. Amb aquest motiu es produeix una gran alarma, fugint en massa les comunitats religioses, gent gran, dones i nens quedant en la població únicament els que eren aptes per a la guerra. En gran confusió, exaltats per l'amor patri i armats de pals, falçs i del primer que a mà troba, es dirigeixen a tallar el pas als francesos al pont del Millars, aixecant febles barricades amb branques d’arbres". En Francisco Tirado i en Gabriel Segarra, cavallers molt estimats en aquesta vila, exhorten al poble perquè desistisca de tan desgavellada empresa, però no van ser escoltats i van haver de posar al capdavant dels valerosos castellonencs, que van ser completament derrotats. Els francesos és escarramaren per l'horta i van entrar en aquesta població a les dues de la tarda, matant i robant, fins a les set del vespre, que es van tornar a Vila-real, deixant en el camp i en els carrers 77 morts". Bernardo Mundia Villave va néixer a Onda en 1839. Es va traslladar a Castelló i va exercir la docència a l'Institut. En el seu llibre Geografia i estadística de la província de Castelló, editat en 1882 va escriure: "En el dia 9 de març de l'any 1810 havia d'arribar una columna de francesos á Castelló ... els habitants de la ciutat.














LA PICAORA

(Nom oficial plaça Dr. Fleming)



L'ofici de treballar el cànem






Plaça Dr. Fleming, ací actualment es troba el quiosc









Instrument emprat per picar cànem
Plaça "La Picaora"















Era en aquesta plaça on antigament es picava i treballava el cànem per fer els diferents productes a mà com espardenyes, cistelles, cordes, etc. Actualment només es conserva el topònim en record d'aquest ofici ja desaparegut.



La planta del cànem és coneguda per l'home des de la Prehistòria per la multitud d'usos i aplicacions que té (tèxtil, farmacològica, psicotròpica, etc.). L'ús com a planta de la qual es deriven múltiples productes tèxtils és el que ací presentem. El cultiu d'aquesta planta va ser molt important a Espanya fins a la dècada dels anys seixanta del segle XX, en què l'aparició de les fibres sintètiques, entre altres coses, van fer desaparéixer aquesta indústria artesanal secular. Precisament, en aqueixes últimes dècades, la població de Callosa de Segura es va convertir en el principal centre nacional de tractament de la fibra del cànem i producció de derivats. El cànem cultivat en altres parts d'Espanya es portava a Callosa de Segura per a ser tractat. D'aquella indústria queden importants mostres a Callosa de Segura com són el Museu del Cànem, diversos exemples d'arquitectura específica d'aquella indústria i les demostracions en viu dels treballs artesanals del cànem que hui podem presenciar ací. És un vertader goig veure treballar, en els oficis que van practicar fa tant de temps, a homes i dones. A més, com a herència d'aquella indústria, hui dia, la ciutat de Callosa de Segura, és la primera productora nacional de fils, caps, cordes i xarxes de fibra sintètica. El cànem, mitjançant treballs com l'agramat, espadat i rastellat, per a ser convertit en estupends fils, caps, cordes i xarxes mitjançant el filat i torçut, així com la confecció de xarxes. Amb les deixalles de la fase anterior es generava una altra important indústria artesanal de confecció de sabatilles, botes, espardenyes, etc.










Agramadora






Pinta de Cànem





 Rastellat del cànem



.





Cànem ja picat
Cànem picat i pentinat













Corder de cànem









Cossa,Cós"Cós, lloc on es fan les corregudes (Cast.) cast. coso 'la cossa d'Almassora'. La Cossa és el nom d'un camí que travessa els termes d'Almassora, Castelló, Vila-real i Borriana"
Aquests mots del Diccionari Català-Valencià-Balear ens recorden que Mossén Alcover va passar per Almassora.
No coincidim, però, amb l'apreciació d'allò que sembla el Caminàs, perquè la Cossa, a Almassora té un sentit de llevant a ponent, transversal a allò que seria un camí que unira els quatre pobles.







 

Aquesta foto dels anys vint del segle passat ens parlen de les corregudes de cavalls, les curses, que es feien a la Cossa. Recordem que cós, com cursa, prové del llatí cursu. (fotografia de Rodolfo Beltran).







Els guanyadors de les corregudes de cavalls que es feien a la Cossa d'Almassora (on el carrer l'Alcora es fa més ample), aconseguien la joia, un mocador de seda. Aquesta fotografia, que ja és una joia, ens mostra els mocadors que penjaven d'una roda que portava l'agutzil Joaquim Blanc, el dolçainer de Tales i el xiquet Morellà, tornant a l'Ajuntament des de la Cossa.












L'Home dels Nassos




Quan està a punt d'acabar l'any, apareixen certs personatges mitològics com "L'Home dels Nassos" és el més misteriós i també el més desconegut de tots. I això que, de nens, bastant havíem sortit a buscar-ho, per indicació de la nostra mare, pare o algun altre adult.

L'últim dia de l'any, es fa creure als nens que pels carrers poden trobar un home "amb tants nassos com dies té l'any", és a dir, una sola. Però no s'adonen del parany i busquen a un home estrafolari, fins i tot a un noi monstruós. Ja veieu, un home de 365 nassos, quina quantitat de treball ha de tenir en sonar-se.

Es conta que anava pel carrer, amb unes quantes dotzenes de llençols per a sonar-se els 365 nassos (que forçosament havia de tenir repartides per tot el cos, ja que en la cara no li cabien en absolut).


















4 comentaris:

  1. Aquest apartat ens ha servit molt per a calmar la curiositat del alumnes de primer cicle de la ESO del Institut, i també d'altres;gràcies per tot aquest recull de informació

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'omple de satisfacció, que el contingut de "Troballes d'Almassora", serveixi per educar les noves generacions.
      Moltes gracies.

      Elimina
  2. Hola, enhorabona pel blog, estic aprenent moltíssimes coses sobre el poble. Una pregunta,respecte al himne, no hi ha cap partitura o gravació per a fer-se a la idea de com sonaria?
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies per l'interés que has tingut en els continguts d'aquest blog. Això m'anima a buscar i publicar nous continguts.
      Respecte de l'himne d'Almassora, et puc dir amb tota seguretat que la banda de música d'aquesta població té partitures i alguna altra cosa més.

      Elimina