Les dites són un extraordinari material que representa un dels grans valors aportats pel poble a través dels segles, i que els espanyols sempre tenim en compte en la nostra vida quotidiana, ja que mai falten refranys per il·lustrar la nostra conversa en qualsevol moment del dia.
El refranyer és una part essencial de la conversa diària dels espanyols. La nostra literatura clàssica, des del segle XIV ve acompanyada d'ells.
Els refranys són frases populars que expressen consells, pensaments, opinions i idees. Generalment solen estructurar-se en vers o amb certa rima perquè siguen fàcils de recordar.
Encara que hi ha moltíssims d'ells, us pose una selecció que han fet algunes persones de la nostra població, perquè servisca de recordatori per a la gent gran i perquè els nostres joves no perden una cosa tan important de la nostra cultura popular.
Recollides
per Joan Edo
El gat
escaldat en aigua tíbia té prou.
De nit tots els gats són
pardos
Xiquets menuts, problemes
menuts. Xiquets
grans, problemes grans.
Si et pica
el ses, senyal de brulla.
Qui calla atorga.
El que
s'enfada té dues feines.
El que
s'enganya, sant Pere li trau els ulls amb una canya
El que molt
corre promte para.
Poc a poc es
va a llunt.
Consells amb
duros vells.
El que cria
no viu.
Gos que
lladra no mossega.
Apresseta i
bé que a l'amo li convé.
Barat i bó
van renyits
Goteta a
goteta es fa riuet.
Castelló,
València i Madrid no es van fer en un crit.
A la vellesa
sopes, rosaris i al racó del foc.
Veuen més
quatre ulls que dos.
No et fies
de l’aigua mansa que la correnta ella passa.
Demà que
avuí cau rosà.
Vela que no
tira a la mar.
A primer
fila gent de moc.
En tant que
t’has vist i ara en ulleres.
El que vela
no matina.
Els fideus
entren per la boca i ixen pels peus.
Sembrà de
xiquets, collita de pets.
Feina fuig,
fogassa arrima´t.
Al donat, no
li mires forat.
El que no
sembra no cull.
La mar com més té més vol.
Qui no té
memòria, cames.
Qui no va no
torna.
Molt de
soroll, poques nous.
Qui té
pressa no es diverteix.
Qui té
troncs fa ascles.
Gos fart, no
caça.
El que els
metges erren, la terra ho podrís.
Carabassa en
poca, n’hi ha massa.
A la vellesa,
bony i forat.
El que tinga
cucs que pele fulla.
En raó o
sense raó a la presó.
És primer
l’obligació que la devoció.
Fa més un
voler que un poder.
El que
menja, no fa gasto.
De les
sobres es fa la festa.
Qui té
padrins es bateja.
Arrima’t a
bon arbre i tindràs bona ombra.
Després de
les festes, venen les bèsties.
Si tens set, pixa i beuràs
calentet.
Si tens fam,
arrapat el cul i menjaràs carn.
Dues dones i
un ànec, mercat.
A la de
tres, mort o pres.
Qui no fia,
no és de fiar.
Qui s’ajunta
en un coix, a l’any coix i mig.
S’alcança
més prompte un mentider que un coix.
Gent de
muntanya, qui la perd la guanya.
Els diners i els collons, per
a les ocasions.
Fent i desfent és deprèn.
Vendre i
comprar, tot és negociar.
Qui deu, no et veu.
El que
tracta, el cap es grata.
Colombaire,
dos en terra i tres en l’aire.
Pescador de
canya i moliner de vent, a la punta del faro tindreu el testament.
Forasters
vindran que de casa ens trauran.
Home llarga,
feina curta.
Llarg
d'esquena, curt de faena.
Home roig i
gos pelut, primer mort que conegut.
L’home en
bigot, l’alcança qui pot.
La dona que
té bon marit, en la cara ho porta escrit.
No hi ha
cosa més natural que la figa per al pardal.
Val més un
mal conegut que un bó per coneixer.
Val més ser
cap de sardina que cua de tauró.
Faena feta,
no porta destorb.
El que de
nit es fa, de dia es veu.
Qui no
guarda quan té no menja quan vol.
Menja fort i
caga fort i no tingues por a la mort.
Qui guisa
dolç, guisa per a molts. Qui guisa salat, guisa per al gat.
L’arròs fa
el ventre gros.
A la taula i
al llit, al primer crit.
El que de
viu no beu, de mort no es veu.
Qui menja
molt de peix, s’enganya ell mateix.
Quan més
roin es la nou més roido mou.
En sentir olor de guerra, Bufalaga ja està en terra.
El mal de
les rates ho fan unes i ho paguen les altres.
Escoltetes
en reunió, mala educació.
Dis-me en qui
vas i et diré qui eres.
Dels pecats
del piu, el nostre senyor se'n riu.
Els enemics
de l’ànima són tres: diners, diners i diners.
Li diu el
mort al degollat qui t’ha fet eixe forat.
A vora riu,
no faces niu.
Ponent la
mou, llevant la plou.
A l’estiu,
tot el món viu.
Cel a
borreguets, aigua a muntonets.
Quan la
merita va per l’horta, fes foc i tanca la porta.
Si la Candelera plora, l'hivern fora. Si la Candelera riu, torna-te'n al niu.
A Santa
Llúcia, pas de puça, a Nadal pas de gall i als reis burro qui no ho coneix.
En Juny, la
falç al puny.
En maig, a
segar me’n vaig.
A vora camí,
ni per a tu ni per a mi.
Qui d’estiu
va als bous, d’hivern es toca els ous.
No digues
gat, mentre no estiga al sac.
Qui no
vulga pols que no vaja a l'era.
Qui té
terra, té guerra.
Si vols
viure bo i sa, la faena d’avui guarda-la per a demà.
En pa i vi
es fa camí.
El que té un
motor, té un dolor.
Qui té burro
i el ven, ell se'n ten.
Ven en casa
i compra en casa i faràs casa.
El vi, les
dones i el joc poc a poc.
De llevant
fins a ponent de la dona sigues parent.
"Borriquito
me lo das", no em fotràs.
El mort a la
fossa i el viu a la fogassa.
A l’hospital
i a la presó, tots tenim un cabirò.
Mentre vaig
i vinc, faena no en tinc.
On no hi ha,
fotut el que està.
A la parenta
millor li entra, a la germana de millor gana.
El burro mal
esquilat al cap dos mesos igualat.
Molta gent,
roin provessó.
Qui en
xiquets es gita, cagat s’alça.
De moliner
canviaràs, de lladre no escaparàs.
Conforme el
nas, el compàs.
Consell de
vell, cagat en ell.
Del que nada
i del que vola, no omplirem la cassola.
Deu ens
guarde de frares, capellans i dels freds tardans.
Almassorí,
llarg i fí.
A Castelló
gasten gorra, Almassora barret, Vila-real mocador i Borriana "sombreret".
Anar com cagalló per séquia
Arriba a taula parada i no fa ni un brot, que per no fer no fa ni ombra.
Bufar en caldo gelat.
Bufar en caldo gelat.
Recopilades
per Francesc Membrado Guinot
Animal que no conegues, no li vages per darrere.
Cànter nou, aigua fresca
Gat escaldat, en aigua tíbia té prou
Qui s'ajunta en un coix, a l'any coix i mig.
"Dixos" de vells, cagat en ells
Què li fa la mà per córrer?
Quanta enruna té un gaiato i és de fusta!
Demà, que hui cau rosà
El que és desgraciat, en els collons entropessa
Els dines i els collons, pa les ocasions
Si vols mentir, digues el que sents dir
Benvolent o malvolent, de la dona sigues parent
Mentre vas i vens faena no en tens. Mentre vens i vas, faena no en fas.
Si tens fam pega un mos al cul i menjaràs carn.
Tot és bo saber-ho fer i res haver de menester
Ser més lleig que el dimoni de la primera creu.
Qui en xiquet es gita, cagat s'alça
Qui guisa dolç, guisa pa tots. Qui guisa salat guisa pal gat.
El que guanya dos i gasta tres, lladre és.
Primer parla el mut que el llengut.
Quant més xicoteta és la nou, més faena mou.
Sempre plou quan no fan escola.
Estar més fart que un gos darrere el carro
Molta gent, roín processó
El carrer és del rei i el que se l'arrepilla pa d'ell
A vora riu no faces niu
Tres al sac i el sac en terra
Jo tinc set!. Pixa i beuràs al gallet.
La mar, quan més en té més en vol
Tres dones i un ànec mercat
De moliner fugiràs i de lladre no t'escaparàs
Així va el món, uns pasten i els altres van al forn
La carn no ix dels ossos, ix dels mossos
Quan més sucre més dolç, així foten a molts
A la taula i al llit al primer crit.
Qui no treballa en tot l'any, treballa el dia de cap d'any
Xiula-li que és guatla
Ferrer, ferrer; manyà, manyà; si no cague hui; cagaré demà
Nadal, cada bèstia al seu corral
Quant més xicoteta és la nou, més faena mou.
Sempre plou quan no fan escola.
Estar més fart que un gos darrere el carro
Molta gent, roín processó
El carrer és del rei i el que se l'arrepilla pa d'ell
A vora riu no faces niu
Tres al sac i el sac en terra
Jo tinc set!. Pixa i beuràs al gallet.
La mar, quan més en té més en vol
Tres dones i un ànec mercat
De moliner fugiràs i de lladre no t'escaparàs
Així va el món, uns pasten i els altres van al forn
La carn no ix dels ossos, ix dels mossos
Quan més sucre més dolç, així foten a molts
A la taula i al llit al primer crit.
Qui no treballa en tot l'any, treballa el dia de cap d'any
Xiula-li que és guatla
Ferrer, ferrer; manyà, manyà; si no cague hui; cagaré demà
Nadal, cada bèstia al seu corral
Santa Llúcia, pas de puça; Nadal pas de gall; als Reis burro qui no ho coneix
Viure més a gust que cul agre
Córrer més que Meló
Fer més pena que una brosta dins l'ull
Moure més faena que una unça de cucs
Estar més perdut que Carracuca
Més negre que un xisnero
Més fosc que una gola de llop
Més dur que els peus de Pilatos
Més gos que una pitera
Més roïn que la merda de gat
Córrer més que un xavo fals
Tindre més cara que un sac de perres
Valdrà més l'espart que l'escurà
Acabar com Camot
Fallar com una escopeta de fira
Calent com una retlla
Qui guarda quan té, menja quan vol
El mort li diu al degollat: qui t'ha fet eixe forat
Les gràcies estan en Vila-real
Torna-li la trompa al xic
La desgràcia del Grau: una dona ha mort al tren
Hi ha roba estesa
Ens quedem! I demà la nit veurem
Aquestes hores i plovent
Asseie-vos que baixaran figues
Dona en bigot, l'alcança qui pot
El que estiga bobo que redole
Viure més a gust que cul agre
Córrer més que Meló
Fer més pena que una brosta dins l'ull
Moure més faena que una unça de cucs
Estar més perdut que Carracuca
Més negre que un xisnero
Més fosc que una gola de llop
Més dur que els peus de Pilatos
Més gos que una pitera
Més roïn que la merda de gat
Córrer més que un xavo fals
Tindre més cara que un sac de perres
Valdrà més l'espart que l'escurà
Acabar com Camot
Fallar com una escopeta de fira
Calent com una retlla
Qui guarda quan té, menja quan vol
El mort li diu al degollat: qui t'ha fet eixe forat
Les gràcies estan en Vila-real
Torna-li la trompa al xic
La desgràcia del Grau: una dona ha mort al tren
Hi ha roba estesa
Ens quedem! I demà la nit veurem
Aquestes hores i plovent
Asseie-vos que baixaran figues
Dona en bigot, l'alcança qui pot
El que estiga bobo que redole
Tot pot ser
va dir Caliu, menos fer una rata un niu baix del rabo d’un gat viu.
L’aigua va
al toll
Si no vols
caldo, tres taces
Qui té fam
somnia rotllos
En dinés
,tarrons
Almassorí, llarg i fi
Almassorins janets i
captadorets
Doneu-li
corda que es foraster !
Ponent la
mou, llevant la plou
Si vols
criar-te bó i sa, la faena de hui guardala pa demà
A la fam,
rastoll
Les faves:
donaes o furtaes
Qui no esta
haveat a llagues, les costures li pareixen plagues
Gallina
vella, bon caldo
Arc de
vesprà, aigua passà
Quedar-se
com el sant del milacre
Anar com oli
en un cresol
Bo i barato
van renyir
Escoltetes
en reunió, mala educació
El que no se
fia, no es de fiar
No va ni
cara l’aire
Fer el bobo
per a no anar a servir
Anar en
l’olla al cul
Arribar a
hora horà
Toca’m el
collons i apreta a correr
Al reves
tots saben
Fregit i
rostit en un punt cuit
Entre amics
i parents hi ha huit dies de temps
Amagueu els
patos que venen els músics !
Ficar els
ous en bona lloca
Ni el pare
es morirà, ni mosatros soparem !
Aci estic
que figues seque
Aixina va el
món, unes tenen figa i altres tenen pom
El que roba
un ou, roba un bou
La bossa del
jugador no té lligador
On va la
corda va el poal
Més bort que
el pa de panís
Estar més
pagat que un gat en dos rates
Menjar més
que una revolta de riu
Durar més
que un cul de morter
Més cansat
que una xufa
Més salat
que una retrama ??
Més sèrio
que un plat d’arròs
En abril no
te lleves fil
Home roig i
gos pelut més val mort que conegut
Después del
burro mort, posa-li les garrofes al rabo
Ni és carn,
ni peix
Que tres pa
una peanya !
A l’Acenció
cireretes a muntó
Anar el
carro per el pedregal
Ser de punta
de rama
Ser de
l’agre del poncil
Ser de
l’angrú
Tira més un
pel de figa que una maroma de barco
La gallina
de dalt caga la de baix
Recollides
per Maria Martinavarro
Els vells,
les rates juguen en ells.
Al
preguntaor, mentires en ell.
Aixina va el
món, uns pasten i atres ho porten al forn.
Hasta Nadal,
calcetes no en cal. De Nadal per avant, calcetes no en caldran.
El que fora
poble va a casar, o s’enganya o va a enganyar.
Si no t’agrà
que te diguen mentires, no preguntes.
No neixem sabent però neixem
aprenent.
Si la lluna
cau a l’octubre 7 llunes cubrix.
L’auelo ho
fa, el fill ho treballa i el net ho gasta.
Mal de
molts, confort de tots.
El primer no
fa dia, el segon santa Maria, el tercer sant Blai, el quart sant Nicolàs i
santa Àgueda detràs.
Vestis-me
esplaet que tinc pressa.
Sap més el
dimoni per vell que de dimoni.
Santa Llúcia
un pas de puça, Nadal un pas de gall i el Reis bèstia qui no ho coneix.
En sant
Anton, les cinc donen en sol.
Al més
d’abril no te lleves ni un fil, al mes de maig conforme vaig, al mes de juny
conforme vullc
Espera
assentà que dreta te cansaràs.
No te fies
de l’aigua mansa que la correnta ella passa.
Qui no te
conega que no te compre.
Qui no
guarda quan té no menja quan vol.
Mai plou per
a qui anar vol.
El que gasta
més de lo que guanya, va vestit de pel d’aranya.
Qui fuig de
Deu, corre debaes.
De moliner
canviaràs i de lladre no t’escaparàs.
No per
correr més s’arriba més promte.
Quants
governa la farina ! I ella fina que fina.
El abril va
gelar a la mare dins el camaril.
Amos i
criats aigua en cistella.
Ni pena ni
glòria com la burra de Victòria.
Si la mar
creix abunda el peix.
Vers
En un taller
de modistes, va passar un cas molt xocant, estaven cosint totes, i se va perdre
el fil blanc. La mestressa de totes avisa la guardia civil. Varen regirar a
totes i ninguna tenia el fil.
Recopilades
per Rosa Perales
De verés?
Com si menjares peres y les cagarés senceres.
Bufar en
caldo gelat
Sant Blai
glorios curam la tos
Amb diners
tarrons
Costar un
ronyó i part de l’altre
Passar les
de Sant Amaro
El qui
aconsella no paga
El peix gran
es menja el menut
La provessó
va per dins
Estirar més
el braç que la manega
Excuses de
mal pagador
Guanyar
menyns que un mestre de escola
La peresa es
la mare de la pobresa
Mes agarrat
que un xotis
Qui guarda
quan té menja quan vol
Qui tinga
més, que sope dos vegades
Fer com fan
no es pecat
Es mes lleig
que pegar-li a un pare
A on brama
la tollina
Es més vell
que cagar ajupit
No hi ha més
cera que la que es crema
Mes val un
veí a la porta que un parent a Mallorca
Semblar-se
com un ou a una castanya
Dos dones i
un pato mercat
Arrancà de
burro i parà de matxo
Burro que no
conegues, no li rasques les orelles
Despullar a
un sant pa vestir-ne a un altre
Els xurros
com son tan xurros, diuen al cresol candil, a la finestra ventana i al jolivert
perejil.
Cul petaor
no necessita doctor
A bon nas
bon compás
Sempre plou
quan no fan escola
Una flor no
fá estiu
Tan cert com
que plouen figues
El que es
casa per interés l’ eixen els conters al revés
T´has casat,
t’has cagat
Això no
demana pa
Donar color
al drap
A la taula i
al llit al primer crit
Cada olleta,
té la seua tapaoreta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada