Video 1 de la Paella
Video 2 de la Paella
 |
| Exemple de porció de cada jugador |
Punxeu en qualsevol de les imatges, per a engrandir-les
Si menja de la Paella, vostè ha de saber:
La paella és com una caixa de formatgets en porcions.
Els jugadors estan distribuïts al voltant de la paella de forma equidistant.
A cada jugador li correspon només el formatget que té davant dels seus nassos.
El cobert oficial del joc és la cullera de metall o fusta.
 |
| Paella condimentada per la colla "La Panderola", pendent de l'ordre, del mascle dominant |
Si el jugador vol esprémer llimona en la seva àrea, haurà de tenir autorització verbal dels seus dos veïns, als quals procurarà no esquitxar.
El joc comença quan el mascle dominant de la manada diu "Vinga que és gela l'arròs!"
Si la paella està bona, l'elogi al cuiner es farà de forma intermitent cada dos cullerades durant tot el menjar.
Els Estropesons que hi ha a cada sector són propietat del jugador titular d'aquest espai.Si algun element integrat a la seva zona no és del gust del jugador, el dipositarà delicadament al centre de la paella perquè en gaudeixi altre jugador.
Les peces de carn quan surten de la paella no poden tornar, ni per parts, ni en els ossos.Si algú envaeix l'espai d'un altre jugador sense permís, serà amonestat, a la segona sentirà allò de "ets un poc fill de puta" i haurà de pagar els "carajillos".
S'entén que un jugador abandona, quan dóna suport a la cullera a la vora del calder i diu "Estic fart, ja no puc més!". En aquest moment la seva zona queda franca i pot ser ocupada.
Queda terminantment prohibit girar la paella per accedir a un altre punt on encara queda arròs.
Si la paella està bona, l'elogi al cuiner es farà de forma intermitent cada dos cullerades durant tot el menjar.
Els Estropesons que hi ha a cada sector són propietat del jugador titular d'aquest espai.Si algun element integrat a la seva zona no és del gust del jugador, el dipositarà delicadament al centre de la paella perquè en gaudeixi altre jugador.
Les peces de carn quan surten de la paella no poden tornar, ni per parts, ni en els ossos.Si algú envaeix l'espai d'un altre jugador sense permís, serà amonestat, a la segona sentirà allò de "ets un poc fill de puta" i haurà de pagar els "carajillos".
S'entén que un jugador abandona, quan dóna suport a la cullera a la vora del calder i diu "Estic fart, ja no puc més!". En aquest moment la seva zona queda franca i pot ser ocupada.
Queda terminantment prohibit girar la paella per accedir a un altre punt on encara queda arròs.
 |
| Partida pròxima a acabar. Es troba ja en la fase de "socarrat".
A l'esquerra es veuen 2 cavallóns
mitjers, quasi intactes. |
Si la paella balla algú haurà d'agafar la nansa per estabilitzar-la. El/s jugador/s que s'ocupin d'aquesta comesa rebran elogis de la resta, que s'empraran a fons per mantenir sempre omple la copa de vi del esforçat estabilitzador durant tot el menjar.
Quan es toca ferro amb la cullera, a les acaballes del joc, els valencians s'enfronten al "Socarrat", és un moment gloriós on el nerviosisme s'estén. El frenesí és tal, que allò sembla a una prospecció petrolífera. Els que no participen en el festí s'han de relaxar i esperar les postres.
La partida acaba quan els jugadors es retiren o ja no queda res en el calder, senyal indiscutible que estava bona o hi havia molta gana.
Quan es toca ferro amb la cullera, a les acaballes del joc, els valencians s'enfronten al "Socarrat", és un moment gloriós on el nerviosisme s'estén. El frenesí és tal, que allò sembla a una prospecció petrolífera. Els que no participen en el festí s'han de relaxar i esperar les postres.
La partida acaba quan els jugadors es retiren o ja no queda res en el calder, senyal indiscutible que estava bona o hi havia molta gana.
AMIGA MIA
Eres íntima y en los más recóndito de mi interior
te llevo escondida. Mi aprecio, mi devoción por ti no tienen límites.
Como valenciano de raíz,
cuando te deseo, cuando te necesito, no
te cambio por el mejor ramillete de flores. Entre el ambiente taurino de
nuestras calles, la música, la luna, la dulzura extraída de la chufa, el
licor de mandarina, el aroma de azahar,
entre el ruido y los fuegos artificiales, entre la humareda perfumada de
la mascletá,… bien sabes que tú, amiga mía, eres la primera.
Eres la excusa, la alegría, y
a tu alrededor celebramos la fiesta. Eres mía, eres nuestra, como la falla, única
y universal. Y como ella, del crepitar del
fuego necesitas para ser, existir y darte a conocer.
Cuando eres atendida con maña
y avezada habilidad correspondes con inmensa gratitud. Como una fresca pintura
avanzas tus colores, trabando tus plurales y sabrosas cualidades.
Compañera inseparable de los
frutos de la tierra, de los frutos del mar, de las aves, de las aguas, de
las carnes, de la ñora, del ajito y
azafrán, del arroz, del aceite y de la sal...
De todos ellos te sirves de una manera muy especial para excitar nuestros sentidos y proporcionar la esencia de cada sustancia y del ingrediente
principal.
El gusto es mío de conocerte
y saborearte, rica amiga mía, porque eres diferente, exquisita y
excelente.
Vicente Ibáñez.
Castellón, 26 Marzo2012
P.D.: Che, esta carteta no va dedicá pa tú, home,… es PA ELLA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada