Punxeu en qualsevol de les imatges, per a engrandir-les
L'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, era un dels eixos més importants de la vida social i política. Com que el bisbe de Tortosa senyor d'Almassora, ia més el poble ser seu del "Oficialat" de la diòcesi en aquestes comarques, li donava a l'església de la Nativitat importància i prerrogatives polítiques, socials i econòmiques. De fet, a l'església tenien lloc actes i cerimònies en virtut del poder senyorial del bisbe. A la sagristia tenia lloc la presa de possessió del senyor del lloc, on els assistents li rendien vassallatge. Respecte dels assumptes religiosos, en aquesta parròquia es realitzaven altres cerimònies religioses que afectaven els pobles del voltant, com la benedicció dels sants olis, etc.
Situada a la "Vila" d'Almassora, va ser construïda a el 1685 i la portada es va fer el 1691 en estil barroc, i posteriorment allargada en 1864 en edificar la capella de la Comunió i la de la pila baptismal. L'església és d'una sola nau, sense creuer absis poligonal, cor elevat als peus i amb capelles entre els contraforts.
La capella de la Comunió, amb el mateix esquema que la nau i més plena de decoració.
Fins a la guerra civil de 1936, comptava amb un altar amb diversos llenços -Naixement de la Mare de Déu del segle XVIII, escultures de la Mare de Déu de la Pietat, de José Esteve Bonet, etc..També va destruir un òrgan construït per Nicolau Salanova del segle XVIII i un extraordinari retaule d'estil xorigueresc, obra dels ebenistes germans Ochando.
| ||||
La reconstrucció i decoració posterior a la guerra, es va fer íntegrament amb pintures murals, que ara podem admirar, de Massagué i Cardells.
Adossat a l'edifici de l'església trobem el campanar, del segle XVIII, de planta quadrada, finestres de mig punt emmarcades per parells de pilastres toscanes i remat de dos cossos i coberta piramidal de teules.
La façana lateral, que presideix, la imatge de la verge en marbre blanc (obra d'Álvaro Falomir), és del tipus nínxol, amb pilastres laterals encaixades d'ordre toscà emmarcant el va en el primer cos i fornícula apechinada entre pilastres en el segon, recolzada en mènsules.
Custòdia actualment un llenç del Salvador realitzat per Joaquín Oliet - "Joachim Oliet pinxit Anno MDCCXLV" -, així com una bona col·lecció d'orfebreria-reliquiari de Santa Quitèria, de plata sobredaurada, gòtic, de finals del s. XV i amb punxó valencià, i safata petitòria. A l'interior de la nau trobem una pica baptismal de pedra tallada, on una inscripció de 1661.
 |
| Pica baptismal del 1661 |
Museu Parroquial
 |
| Obres del museu parròquial |
El Museu Parroquial va obrir oficialment les seves portes a la població en un acte senzill que va
comptar amb la presència de
l'alcalde d'Almassora, Vicente
Casanova, el rector de la
localitat, Joaquín Guillamón,
i el màxim representant de la Diputació Provincial, Javier Moliner,
ja que ha estat l'administració
provincial que ha finançat
l'execució del projecte.
Catàleg històric
 |
| Peces exhibides |
 |
| Creu procesional en primer terme |
El catàleg que atresora l'Església local,
per la seva amplitud i varietat, està considerat el tercer més important de tota la província. I encara que destaquen 25 peces com les més rellevants de
la mostra, el conjunt de la col·lecció abasta un llarg espai temporal des del segle XV fins a l'actualitat entre obres pictòriques, crucifixos, calzes, talles i
altres peces d'art sacre. Entre elles, un
reliquiari del segle XV, una
custòdia i una creu processional del XVII, la
talla del 'Crist jacent' de Porcar o els brodats
del pal·li del Corpus del segle XVIII.
El solideu (casquet per cobrir
la coroneta) del Papa Pius X, un regal
a l'ambaixador Enrique Beltrán en la seva visita al Vaticà. Obres de Mingol
o Torres, crucifixos,
calzes, i altres
estris com la joia que representa el tern de
Santa Quitèria completen aquesta mostra.
Es tracta d'un dels millors museus parroquials de la província. Una visita que ningú ha de perdre perquè val la pena. L'horari de visites és el següent: Primer i Tercer dissabte de cada mes, en horari de 11.30h. a 13.30h.; per a visites en altres dates contactar amb les oficines de la parròquia trucant al número de telèfon: 964 560 114.
Es tracta d'un dels millors museus parroquials de la província. Una visita que ningú ha de perdre perquè val la pena. L'horari de visites és el següent: Primer i Tercer dissabte de cada mes, en horari de 11.30h. a 13.30h.; per a visites en altres dates contactar amb les oficines de la parròquia trucant al número de telèfon: 964 560 114.
 |
| Custòdia |
 |
| Calze |
 |
| Calze |
 |
| Custòdia |
 |
| Custòdia amb el seu peu |
 |
| Reliquiari |
 |
| Vas |
L'any 1878 un grup de joves pertanyents a l'església de la Nativitat de Nostra Senyora amb la finalitat d'evangelitzar i formar joves van decidir fundar la congregaciò dels Lluïsos d'Almassora. El 22-2-1878 van enviar la sol·licitud al Sr. Bisbe Benito Vilamitjana Vila, als 6 dies el bisbe dóna la contestació autoritzant al poble d'Almazora a poder formar la congregació amb nom de María Inmaculada i San Luis Gonzaga, " Els Lluïsos". Algunes commemoracions excepcionals: les pietoses i dominiques van anar a comunions generals i van arribar a concentrar, el quart diumenge de cada mes, prèvia convocatòria casa per casa, a més de 500 congregants. Mentrestant es succeien les tandes d'exercicis espirituals. Desembocant tot a les festes anuals, que va arribar a comptar amb 1500 barons per acompanyar a San Luis el dia de la festa. També es va formar l'acadèmia nocturna per a fills llauradors que al matí anaven al camp
i adquirien coneixements, en la que van assistir gran numero de becaris sense recursos propis per proporcionar-se aquells ensenyaments. S'encarregaven de les publicacions periòdiques de la localitat. Van començar el "full parroquial" d'Almassora, van continuar amb "Ànima jove" es van reprendre amb " Mas " i van acabar amb "Joventut Luises" Es feien cursets premilitars on s'advertia als futurs soldats de les situacions que havien d'afrontar en incorporar-se a les files. I una revista parlada que es deia "Antena", on es van donar a conèixer altres valors juvenils. Tot això eren d'altres temps, com solia començar els seus articles, per als escrits anuals de la congregació, un congregant difunt J.G.S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada