Oficis i professions que en altre moment foren essencials.
Els costums van canviant, i cada dia nova tecnologia inunda el nostre dia a dia, relegant a l'oblit professions i oficis que antany van ser essencials. Alguns, només han canviat de nom, com van ser els antics bañeros, que ara tothom es refereix a ells com socorristes. D'altres, van perdre el seu lloc en la societat substituïts per una màquina, o a causa d'un sistema econòmic que els va fer impossible competir en preus per guanyar-se el pa.
En aquest cas, intentaré recordar alguns d'aquests oficis perduts o en desús, per mantenir en el record els que alguna vegada van ser imprescindibles.
Aladrer
 |
| Aladre |
Artessá que fabricava l’aladre o arada que serveis per remoure i girar la terra. És un element compost essencialment d’una peça, o dental, on va fixada la rella (peça de ferro tallant per un cap i amb mànec de fusta o cua per l’altre que serveix per obrir solcs que solien fabricar els ferrers a mida) i d’un espigó on va junyit l’animal o animals (també els jous de fusta, per als bous, eren elaborats per l’aladrer) que tenien la missió de tirar i arrossegar per tal de llaurar la terra en la direcció que els marcava el llaurador.
- Albarder
Persona que fabrica basts (albarda curta que porten les bèsties
de càrrega) o albardes.
Adober, Pelaire
Persona que té per ofici adobar pells.
Ofici que treballa la pell o botiga de pellisaire.
Aigüader
Punxeu en qualsevol de les imatges, per a
engrandir-les
 |
| Clau de pas de l'aigua |
 |
| Canterer |
Aigüader
Almassora té aigua corrent, el que coneixem con la xarxa de
les aigües potables, des de l’any 1929. Però abans, l’única aigua corrent era l’aigua de
les séquies i de la ploguda. L’aiguader traginava aigua de la séquia o dels
pous, a les cases que sol·lisitaven el seu treball. Una haca i un carro sense
baranes amb dihuit o vint-i-un forats per a uns altres tants cànters eren prou
per a fer el servei, que, una vegada l’aigua transvasada a les gerres de la casa, es pagaven quatre perres o un quinzet.
“Els Calainos”, el sinyó Tonet, els dos germans “Rogeros”, i
el pare i tres fills dels “Cebetes, son noms de families d’aiguaders.
Ama de cria, mare dida
Dona que alleta l'infant d'una altra.
Barber
Antigament no havien màquines d'afaitar.
Els homes, un o dos cops per setmana, anaven a la barberia a afaitar-se (arreglar-se) a navalla i un cop al mes, a tallar-se el pèl.
En Almassora teniem els barberies del "Velo", al carrer la Balma, "Cachamó" al carrer Roser; "Rojera" tambe al carrer la Balma, "Mulet" al raval de la Trinitat, entre altres.
Mentre el barber afaitava, els clients comentaven sobre els últims esdeveniments y fets veïnals, o la feina d'un determinat torero, entre altres coses.
Punxeu ací per vore el vídeo de:
 |
| Barberia del Velo |
Baratadors
A meitat del segle XX, pels carrers circulaven els baratadors, que en la majoria dels casos canviaven pells de conill, per llumins o pinces d'estendre roba
Bataner
Persona que treballa en el batà. En la filatura del cotó, màquina destinada a continuar la neteja i la disgregació dels flocs de fibra, començada en les obridores, transformant-los en una napa o tela de "batan".
A Almassora, encara es conserven les quatre parets de l'antic molí hidràulic. El molí Batà.
A Almassora, encara es conserven les quatre parets de l'antic molí hidràulic. El molí Batà.
Dels que treballaven al batà, prové el sobrenom de Batanero o Bataner. Encara avui en dia, hi ha famílies amb aquest sobrenom.
 |
| Dones fent la bugada |
Bugadera
Persona que es dedica a fer la bugada, rentar la roba d' altre.
Persona que es dedica a fer la bugada, rentar la roba d' altre.
Calciner,
calcinaire
Productor de calç, o l’aplicada per pintar interiors i façanes
de les cases.
 |
| Forn de calç |
Punxeu ací per vore el vídeo de:
Vídeo de Forn de calç
Calderer
Persona que fa calderes de coure o que en ven.
Vídeo de fabricant de Claderes:
Campaner
Es diferencia entre el campaner i el voltejador, entenent que el primer és el que repica amb cordes (el més difícil) i el segon és el que ho fa a braç. Aquest ofici sempre ha tingut quelcom de singular, havent estat descrit i reproduït per la literatura i l'art de diferents cultures.
Els impersonals i freds procediments elèctrics, encara que pràctics, sembla que van a substituir inexorablement a tots els nostres campaners.
Punxeu ací per vore el vídeo de:
Vídeo de campaner 1a part.
Vídeo de campaner 2a part.
Carnisser ambulant
Venia carn fresca en els mercats ambulants
 |
| Plaça Mayor d'Almassora |
 |
| Carnissera |
Carreter, fabricant de carros
Fabricant de Carros primera part:
Fabricant de Carros segona part:
L’objecte principal d’aquest ofici és el carro, vehicle molt
utilitzat en èpoques passades, que, a més de servir com a vehicle per a
transportar l’home i les seves eines al lloc de treball, li ha servit en els
dies de festa com a únic mitjà de transportar famílies i amics a l’indret de
descans i de divertiment. Aquest vehicle ha originat la distribució i disseny de
la majoria de les cases. Aleshores trobem en comú les següents
característiques:
A/ Les portes de les entrades a la casa són altes i
amples i un batedor de pedra viva és el remat de la porta.
B/ A l’interior
tenim els carrils de pedra viva ben definits que donen pas a les rodes del carro
fins a la quadra.
C/ Entrada ampla amb guarda rodes de pedra a les vores.
D/ Al carrer tenim les cantoneres per
a evitar que el carro, en girar un cantó, topi amb la paret de la
casa.
El món tradicional era ben ric en oficis i pràctiques diverses. Un
d’aquests treballs era el de 
“carreter”, ofici conegut en altres llocs com
“mestre d’aixa”. La seva feina consistia, bàsicament, en la confecció dels
carros, vehicles quasi indispensables en les societats rurals, sobretot a partir
de les darreres dècades del segle XIX i durant gran part del segle XX, quan la
millora dels camins i l’augment de la capacitat econòmica de molts llauradors
propietaris, provocaren l’àmplia difusió dels carros.
“carreter”, ofici conegut en altres llocs com
“mestre d’aixa”. La seva feina consistia, bàsicament, en la confecció dels
carros, vehicles quasi indispensables en les societats rurals, sobretot a partir
de les darreres dècades del segle XIX i durant gran part del segle XX, quan la
millora dels camins i l’augment de la capacitat econòmica de molts llauradors
propietaris, provocaren l’àmplia difusió dels carros.
La feina dels
carreters era molt variada i especialitzada, ja que havien de ser alhora bons
fusters i bons ferrers, tècniques i materials –fusta i ferro- necessàries en la
construcció d’aquests vehicles.
En la confecció del carro hi ha tres
parts fonamentals: les rodes, que eren elements més difícils d’elaborar; les
barres sobre les quals s’hi amarrava l’animal; i la caixa, destinada a acollir
la càrrega.
Encara que els carros eren construïts segons les necessitats
i indicacions de qui l’encarregava, pam dalt o baix la majoria dels llauradors
usaven carros amb unes dimensions i capacitats similars. Solien tenir una
longitud màxima d’uns 320 centímetres, una amplària aproximada de 142cm i un
diàmetre, en les rodes, de 140/142 cm. La càrrega que podia transportar un carro
arrossegat per un animal era d’entre 16 i 20 quintars. El procés del treball d’un carro es podia distingir:
primer, la fabricació de les seves peces per separat i després el muntatge de tot el conjunt d’aquestes peces. Hi ha parts del carro que són necessàries fer-les abans, especialment la roda, ja que s’ha de assecar la fusta, com a mínim durant un any anteriorment al seu acoblament final a la caixa.
El client visitava al carreter i feien un tracte respecte als diners que anava a costar-li la realització del carro; a més de parlar de les dimensions i capacitats que li interessaven, a vegades demanava peculiaritats fora del normal, com ara que la roda fora més alta, que tinguera 20 “raios” en lloc de 18 ó 16, etc...
A més dels carros de llaurador, els carreters construïen altres vehicles semblants, com ara el carret de mà, o carros per a viatjar, com les tartanes cabriolets i altres.
A Almassora, el darrer taller carreter var ser el de Montanyana, al carrer Lleó XIII, encara avui presta el seu servei, reconvertit en taller planxista de cotxes.
Carreter
Transportava tot tipus de mercaderies
 |
| Carrter de prega |
Carreter
Carreter de prega
Recollia i transportava, de l'hort al magatzem, les taronges de la collita
Carboner
És la persona que fabrica, ven o distribueix carbó.
Abans de la difusió de l'energia elèctrica, el carbó era una de les matèries més populars per a la generació de calor. El carbó tenia nombrosos usos: s'utilitzava a l'interior de les planxes tant en cases particulars com en establiments de sastreria, a les fargues per treballar el metall, servia per a les estufes i forns dels domicilis i fins i tot com a combustible en els cotxes de gasogen .
Abans de la difusió de l'energia elèctrica, el carbó era una de les matèries més populars per a la generació de calor. El carbó tenia nombrosos usos: s'utilitzava a l'interior de les planxes tant en cases particulars com en establiments de sastreria, a les fargues per treballar el metall, servia per a les estufes i forns dels domicilis i fins i tot com a combustible en els cotxes de gasogen .
 |
| Carbonera |
Fa un segle, en totes les zones rurals era comu veure la figura del carboner, ofici ara en vies d'extinció, el treball consistia a cobrir totalment enormes piles de llenya amb molsa i branques tendres, la carbonera. Després prenia la llenya (part inferior), i deixava que es cremés durant dies. Després, pujava fins al cim de la pila i trepitjava.
Quan la capa estava estable i no tremolava, senyal que tot estava assecat i endurit, obria la pila i obtenia l'apreciat combustible. Però molts van morir en caure la pila, encara sense endurir, la qual cosa convertia la professió en un ofici arriscat.
El seu treball es dividia en dues tasques: la tala de la fusta i el seu transport cap a la zona de carboneig, i el muntatge de les piles i el control del procés de carbonització. El sou es repartia equitativament entre aquestes dues tasques realitzades.
Quan la capa estava estable i no tremolava, senyal que tot estava assecat i endurit, obria la pila i obtenia l'apreciat combustible. Però molts van morir en caure la pila, encara sense endurir, la qual cosa convertia la professió en un ofici arriscat.
El seu treball es dividia en dues tasques: la tala de la fusta i el seu transport cap a la zona de carboneig, i el muntatge de les piles i el control del procés de carbonització. El sou es repartia equitativament entre aquestes dues tasques realitzades.
Punxeu ací per vore el vídeo de:
Vídeo de fabricant de carbó
Cisteller
Fabricant de cistelles de vímet o canyes
Punxeu ací per vore el vídeo de:
Vídeo de Cisteller 1a part:
Vídeo de Cisteller 2a part:
Comare
Les dones que anaven de part, el més freqüent és que foren ajudades, físicament i psicològica, per les comares que solien facilitar-los uns beuratges recollits de la tradició i la seua pròpia experiencia.
Corder, soguer
 |
| Cordes, Sogues |
Persona que fabrica cordes (de canem o d' espart) o en ven.
Corder de canemPunxeu ací per vore el vídeo de:
Vídeo de Corder de Cànem:
Cosidora
Persona que té per ofici cosir en un taller.
Cotillaire
Fabricava de manera artessanal i venia, cotilles, faixes i sostens.
.JPG) |
| Roser Arquimbau Ventura Cotillaire |
Culleraire
Fabricant de culleres i forquetes de fusta
Punxeu ací per vore el vídeo de:
Video de Culleraire:
Encorda cadires
Punxeu ací per vore el vídeo de:
Vídeo d'encorda cadires:
Escorxador
S'encarregava de sacrificar i esquarterar animals per
al consum de la seva carn.
 |
| Fent la matança |
Escura xemeneies
Netejava el sutge o estalzim de les xemeneies.
 |
| Espardenyer |
Espardenyer
Fabricant artesanal d'espardenyes. Calçat molt utilitzat a principis del segle passat.
Punxeu ací per vore el vídeo de:
Esparter
Persona que fa o ven objectes d’espart, com cistelles o cabassos.
Esquilador
 |
| Esquilava les caballeries |
 |
| Eines d'esquilar |
Punxa i escoltaras el xiulit :
Esmolador
Anava pels carrers xiulant amb un xiulet, avisant al veïnat, per a esmolar els ganivets i tisores
Punxeu ací per vore el vídeo de:
Ara i abans, Vídeo de l'Esmolador
Esmolador
Esmolador
Ferrer
Persona que treballa el ferro, per fer reixes, ferradures, portes, etc.
Punxeu ací per vore el vídeo de:
- Ferrador
Persona que té per ofici de ferrar cavalls, muls,etc.. Posar
ferradures.
Ferrador ferrant
Punxeu ací per vore el vídeo de:
Ferrador de cavalleries 1a Part
Filadora
Que fila el lli, el cànem o qualsevol altra matèria tèxtil. Nom genèric que hom dóna a les màquines de filar, especialment a les més antigues, fetes anar a mà o mitjançant força hidràulica o animal.
Folrar cabassos
tarongers
Formatgera
Fabricava i venia formatges artesanals
 |
| Formatgera.-Motlle de fer formatges |
Forner de pa
Guàrdia de camp o
policia rural
Gelater artessá
Guardaagulles
Persona que, en els ferrocarrils, té al seu
càrrec el maneig de les agulles.
Llandero o llanterner
Feia utensilis de llauna o de llautó. Aquest ofici, amb el pas del temps, en la majoria dels casos, va derivar en l'ofici de lampista. Alguns tambe arregleven coxis i gibrells.
 |
| Bufador de soldar els llanterners |
Llandero o llanterner
Llatera
Llaurador
Llaurava la terra amb l'aca
Llaurador
Llimonero
 |
| Fàbrica de llimonades |
 |
| Llimonero, repartint llimonades amb carro i l'aca |
Feia xarxes que després s'utilitzaven per a pescar en diferents modalitats. També s'utilitzaven aquestes xarxes per a fer cortines de "malla”.
.Matalasser
Feia o adobava matalasos de llana de borrego. Els matalassers, tenen per eina principal el bastó per a estovar els matalassos.
Matalasser
Moliner fariner
Persona
que treballa en un molí o és propietari d’un molí de moldre grà.
 |
| Molineta |
 |
| Maquinaria de la Molineta |
 |
| Moliner |
Merder
Arreplegava la femta fecal dels antics excusats o comú de les cases i després ho espargia, com abonament, en els horts.
Neta
botes
S'encarregava de
netejar i enllustrar el calçat dels clients
utilitzant betum per a calçat.
Es tracta d'un
ofici desenvolupat freqüentment
per nens.
Neuler
Persona que fa neules o en ven.
Aparell per a fer neules, que consistia generalment en una mena de tenalles
proveïdes de dues peces circulars, semblants a plats, dins les quals hom
col·locava la pasta de farina per posar-la al foc.
Obrador tipogràfic
Ordinari
Eren els que antigament estaven al càrrec de portar mercaderies d'un lloc a un altre, ja fos mitjançant carros tirat per burros, amb bicicleta o simplement a peu. Hi havia grans negocis que disposaven d'un recader exclusiu. Altres negocis més petits tenien un ordinari en comú, o recorrien a ordinaris que sense estar associats a cap negoci en particular, es movien sempre entre les mateixes poblacions.
 |
| Camió de l'ordinari |
L'arribada del telèfon, la popularització de correus i companyies d'enviament de mercaderies, així com l'abaratiment de costos, van relegar a aquesta professió poc a poc a l'oblit.
Passejadora.
Pregoner
 |
| Trompeta del pregoner |
Nunci, el qui fa les crides en un poble. Personalitat
encarregada de fer el pregó de festes.
Picador de cànem
 |
| Instrument emprat per picar cànem |
 |
| Cànem ja picat |
 |
| Cànem picat i pentinat |
Picapedrer
Operari que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en
construcció.
Ploranera
Dona a la qual es
contractava per assistir i plorar en els soterrars.
Rallador
Pescador de rall. Els ralladors, dins del mar fins a mig cos, llencen el rall per agafar peix. El rall es una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i sostinguda pel centre per una corda.
Ramader
Pastor de ramat oví
Rellotger
Persona que fa rellotges, en ven o en repara.
Resadora
de soterrars
Dona a la qual es
contractava per fer els resos en els enterraments.
Eren constructors modestos, ja que no es dedicaven a fer alqueries, ni molins, però el seu treball amb la pedra seca no s’ha de considerar menys important que la resta de l’arquitectura rural.
Sedaire
Fabricants de seda
Punxeu ací per vore el vídeo de:
Sabater
Reparava el calçat.
-
L’ofici de sabater era
primordial dins el conjunt de la menestralia tradicional urbana. Els sabaters
de Barcelona feien remuntar llur existència corporativa a l’any 1203, amb la
fundació de la confraria de Sant Marc; des del 1257 l’ofici era present en el
Consell de Cent. Amb tot, les primeres ordinacions gremials conegudes són del
1375; el 1405 en foren concedides al conjunt format pels sabaters, els tapiners
i els cuireters. A partir de la
reforma municipal del s. XV.
Saboner
Qui fabrica o ven sabó.
Sastre
Persona que fa
vestits i en ven, especialment per a home.
Serè
Vigilant que rondava de
nit pels carrers, per vetllar
per la seguretat dels veïns.
Sustancier
Personatge de la segona meitat del segle XIX i principis del XX, que portava un tros de pernil a la punta d’un pal i, amb ell, recorria les cases per guanyar-se uns pocs cèntims a base d’introduir-lo als perols amb aigua bullint dels veïns o veïnes que ho demanaven.
Talabarters
o guarnicioners
Menestral que formava part de
corporacions que
aplegaven tots els oficis
relacionats amb la guarnició de les cavalleries.
Telegrafista
Persona que s’ocupa del servei dels aparells telegràfics. Enviar i rebre telegrames amb el sistema Morse.
Tenda de queviures
Terrissaire
Feia atifells de fang, principalment de cuina, axina com perols, cassoles, plats, càntirs, botijes, gibrells, etcètera.
Vaquer o lleter
Persona que ven llet a orri, despres de munyir le vaques, ovelles o altres besties.
En la població, antigament existien les vaqueries. Eren establiments, que tenien a casa diverses vaques, per a la producció de llet, que després venien a orri, entre el veïnat que l'arreplegaven en un atifell anomenat lletera.
-
 |
| Vaquer munyint la vaca |
Punxeu ací per vore el vídeo de:
 |
| Llibre de vendes del vaquer |
 |
| Baixa municipal de l'activitat de vaqueria |
Altres oficis
Molt interessant. Caldria saber però, més o menys, de quin any són les fotos
ResponEliminaHo sent, però només introduïsc dates, si les conec amb certesa
ResponElimina