CASINO -TEATRE SERRA



Punxeu en qualsevol de les imatges, per a engrandir-les


N'Antonia Ballester Arenós,
vídua de Vicent Serra
Tot va comensar quan un hisendat matrimoni almassorí, En Vicent Serra Canós i N'Antonia Ballester Arenós, decidiren la construcció d'un teatre a Almassora. El Diario de Catellón del 27 d'octubre de 1894, anunciava que a Almassora "se ha dado comienzo a un hermoso edificio Casino-Teatro, cuyo coste no bajará de 100.000 pesetas, en el cual se llevaran a cabo funciones dramáticas y melodramas, como en las capitales de mayor importancia..."
Façana del teatre
Façana

Inaugurat el 24 de febrer de 1895 durant les festes de Carnestoltes. La façana conserva l'estructura original en el 1º i 2º pis amb les seues marquesines i fusteria de l'època. Destaquen les figures al·legòriques que rematen la façana. En l'interior trobem una reproducció reduïda d'un teatre d'òpera, amb planta rectangular i dues plantes a manera de ferradura.

Interior del teatre
Representació de "l'Oroneta" al esenari del teatre











Tres dies d'espectacles sarsuelistics, en els cual hi actuaren les millors figures del moment. La musica, a càrrec d'una orquestra de València, amb la col.laboració de la banda local "La Esmeralda". La primera obra que es va representar va ser "La Tempestad" de Ruperto Chapí. Fou un èxit clamoros:
  El Heraldo de Castellón.- "A los que asistieron anoche al espectaculo que decimos, hemos oído hacer grandes elogios de las obras del teatro de Almazora, juzgádolas mucho mejores, relativamente, que las de nuestro primer coliseo" (referintse, al Teatre Pricipal de Castelló, estrenat recentment).
L'edifici, apesar de la seua senzilla façana, té una meritòria arquitectura interior, que li dóna unes extraordinaries condicions acústiques; aixi mateix, gaudia de vistosa decoració barroca, obra del pintor Castell. El saló, de menudes dimensions -500 espectadors- té tot l'aspecte d'un mini-teatre d'òpera:
"...es uno de los mejores coliseos de la provincia... El Casino-Teatro Serra, es en una palabra, un verdadero regalo que ha hecho a su pueblo el acaudalado comerciante D. Vicente Serra..."
Des de la seua inauguració, ha estat un dels centres neuràlgics de la cultura almassorina, per on han passat artistes d'indiscutible talla universal (per exemple En Pau casals. A banda, tot un seguit d'actors, oradors, músics i cantants almassorins; els cuals, gràcies al Teatre Serra, van poder oferir instrucció, progrés i divertiment als seus conciudadans. Com a mostra, citarem l'Ambaixador N'Enrique Beltran o el gran mestre Federico Agut, o la seua alumna predilècta, la soprano Herminia Gomez (ben poc recordada, per cert, tot i que va passejar el nom d'Almassora pels principals esenaris operístics del món).
Cartell anunciador
A més de Teatre, l'edifici que ens ocupa, var ser cine (sonor a partir de 1932), casino, sala de festes i seu del Cercle Conservador (el partit dels "cossiers", del qual, alguns membres de la familia Ballester n'eren destacats dirigents).
Cal afegir que els propietaris van estar sempre disposats a col.laborar, desinteresadament, en l'organització de representacions de  caire benèfic (guerra de Cuba, perjudicats per l'esfondrament de la plaça de bous, etc.).
Interior ple d'espectadors


La vidua d'En Serra des del 1903, N'Antonia Ballester Arenós i propietaria del teatre que portava el nom del seu marit, en una cláusula del seu testament (datat al 1956), havia estipulat que deixava el citat edifici en comisió de venda, a tres marmesors (l'arxiprest Mn. Joaquim Balaguer Martinavarro, el metge N'Antoni Ballester Borillo i En Vicent Forcada Morales, l'encarregat de les finques rurals del patrimoni), tot i establint que una determinada part de l'import que s'obtinguera, s'havia d'aplicar a fer tres donatius (a  la concatedral de Santa María, al convent local de les monges clarisses i al convent de les monges dominiques de Borriana) i la resta a la reconstrucció de l'església del Calvari.
Mn. Manuel Granell Cotanda, substitut de Mn. Corneli, només arribar-hi, va donar proves de la seua preparació i habilitat, en resoldre, de manera coherent i plenament satisfactòria, un  parell de problemes de difísil solució:
Les monges clarisses s'havien embarcat, en la construcció d'una nova església, abans de l'inici de la guerra civil. Al 1961 el bisbe Dr. Pont i Gol, hi va posar la primera (i última)pedra de la futura església del Calvari.
Mn. Cotanda, amb una admirable i encertada visió de futur, pensant que la construcció de dos temples a menys de cent metres de distancia, l'u de l'altre, era una inconguència.
Posat el tema en coneixement del bisbe, va remetre un detallat informe de la nova situació i del seu plantejament personal a tots el capellans, frares i monges fills del poble, els quals, per unanimitat, aprovaren la proposta de solució que finalment va ser adoptada.
 Es va cancel.lar el projecte de construcció de l'església del Calvari al solar de Ventura i es concentraren tots els esforços en la construcció de l'església del Crist.

 
<><><><><><><><><><><><><><><><> </> <><><><><><><><><><><><><><><><> </> <><><><><><><><><><><><><><><><></>
Interior del teatre
 Cal dir, que almenys a la inmensa majoria, de la gent del poble, la solució li va parèixer correcta i encertada.
Així les coses, el 15 de febrer del 1962, mor la vídua d'en Serra. Els marmessors, seguint la voluntat de la finada, posen el teatre en venda, als efectes estipulats. Pasa el temps i no es troba comprador....
Mn. Cotanda, d'acord amd els citats marmessors, va proposar una solució realment audaç. En lloc de vendre l'inmoble al millor postor (no n'hi havia cap), s'arribà a un acord en la valoració de l'edifici (i de la casa contigua) i el va comprar la Parròquia de la Nativitat, tot i asumint les estipulacionx fixades en el referit testament, sobre la finalitat de la donació.
Segons la mitjana de les taxacions fetes pels corredors, el Teatre  Serra i la casa contigua, van estar valorats en prop d' un milió dues-centes mil pessetes. L'operació es va tancar en presència del notari d'Almassora N'Emili Lana Sanchís.

2 comentaris:

  1. Cuantos recuerdos!!!! Ahora se comprende esa posesión parroquial de Mosen Cotanda que era el dueño y señor,eso quizás,impidió un mayor desarrollo de actividades.....con la iglesia se topaba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agradezco que te intereses por los contenidos de "TROBALLES D'ALMASSORA"

      Elimina