SINDICAT DE SANT JOSEP


Punxeu en qualsevol de les imatges, per a engrandir-les

Edifci del Sindicat de Sant Josep
                                                                                                                                                                                                                              












ACTA DE CONSTITUCIÓN


“En la villa de Almazora, el día 5 de noviembre de mil novecientos dieciséis , en la Casa Social del Círculo Católico, calle de Colón, se reunieron treinta y dos vecinos de esta población, agricultores, para proceder a la constitución de un Sindicato Agrícola.

Presidió el acto, el Rvdo. Sr. Cura Párroco, don Pascual Cabedo Nebot y asiste el Secretario del Ayuntamiento  don Joaquin Gallego Tena.

Comienza la reunión con el rezo del Ave María y a continuación dijo el señor Curaque muchos de los presentes ya tenían conocimiento de esta sesión porque ha sido en la Casa Parroquial donde hemos celebrado varias reuniones para tratar de la constitución de un Sindicato Agrícola Católico y se ha llegado a la redacción del proyecto de Reglamento. Alma de esta labor material ha sido el Sr. Secretario del Ayuntamiento  don Joaquin Gallego, quien inspirado en principios cristianos, es hombre de fe y entusiasta defensor de la sindicación católico-agraria. El sindicato pues, que proponemos crear, ha de tener como fin primordial, la propagación y defensa de las enseñanzas y normas de la Iglesia y en ellas ha de inspirar toda su actuación social y económica, y si de ellas de se apartare no cumplirá los fines para los que nos proponemos crearlo.

Habló luego el Sr. Gallego de las ventajas de la cooperación en el orden económico y social. Expuso los beneficios que concede a los Sindicatos Agrícolas la Ley de 28 de enero de 1906 y, finalmente, dió lectura al proyecto de Estatuto para el régimen del Sindicato Agrícola de San José de Almazora, detallando la significación y el alcance de cada artículo.

Y aclarados debidamente todos los extremos, unánimemente, adoptaron los siguientes acuerdos:

1.º  -  Constituir una Sociedad mútua que se denominará Sindicato Agrícola de San José, al amparo de la Ley de Sindicatos de 28 de enero de 1906 y de las Asociaciones de 30 de junio de 1887, a efectos inmediata constitución.

2.º  -  Aprobar el Estatuto por el que ha de regirse el Sindicato.

3.º  -  Designar a don Joaquin Esteve Claramonte, para el cargo de Pressidente del Sindicato y a don Manuel Gil Almela, para Secretario. Y que estos dos, con el Consiliario Sr. Cura Párroco, designen a las demás personas que han de integrar la Junta Directiva.

4.º  -  Queda facultado el Sr. Presidente para seguir la tramitación legal ante las Autoridades, hasta dejar definitivamente constituido el Sindicato.

Con lo cual se da por terminada esta reunión.”




Joaquim Gallego Tena.-Secretari de
l'Ajuntament i fundador de Caixa Rural





Joaquim Gallego Tena, advocat i sindicalista catòlic castellonenc (segle XX). Llicenciat en Dret i secretari de l’Ajuntament d’Almassora, fou partidari de les doctrines socials catòliques d’Antoni Vicent a les terres de Castelló. Vinculat al Cercle Catòlic d’Almassora des de 1900, el 1916 va fundar junt amb el rector del poble el Sindicat Agrícola Sant Josep del que fou primer Director.

Sindicat que dos anys després comptava amb una organització obrera, la Unió Obrera Catòlica d’Almassora, i des del 1921 amb una secció patronal agrària. Lligat a la Federació Castellonenca de Sindicats i a la CNCA, fou elegit caixer i gerent del Sindicat Sant Josep i de la Caixa Rural, fundada per ell el 1916.




PRESIDENTS DES DE LA FUNDACIÓ I PERÍODES QUE HAN OCUPAT

Joaquín Esteve Claramonte                       1916-1918
Manuel Beltrán Felip                                 1918-1920
Rvdo. Juan Monferrer Gali                         1920-1921
José Simó Ortiz                                          1921-1924
Vicente Martinavarro Bernat                       1924-1931
Adrian Esteller Esteller                               1931-1936
Enrique Martinavarro Grifo                         1938-1956
Ricardo Agut Arenós                                   1956-1962
Enrique Martinavarro Grifo                         1962-1964
Ricardo Agut Arenós                                   1964-1974
Enrique Martinavarro Dealbert                            1974
Vicente Serra Pesudo                                 1974-1991
Antonio Martinavarro Fortuño                     1991-1992
Juan Ramón Dominguez Llorens               1992-2000
Javier Alós Cortés                                       2000-2008
Miguel Serra Escorihuela                           2008-2010
Francisco Ferrada Ortiz                               2010-2014
Miguel Serra Escorihuela                           2014-.....
 


CONSILIARIS

Rvdo. Pascual Cabedo Nebot             1916-1936
Rvdo. Enrique Ferré Barberá                       1938
Rvdo. Leandro Colom Altava             1939-1943
Rvdo. José Mata Cabedo                   1943-1949
Rvdo. Cornelio Monfort Monfort         1950-1961
Rvdo. Manuel Granell Cotanda         1961-2000


Oficina bancaria del Sindicat fins a 1.988

Biblioteca del Sindicat








Des del moment que es va crear el Sindicat Agrícola es va sentir en el mateix la necessitat de comptar amb un instrument econòmic que recolzés als agricultors en les seves necessitats creditícies i financeres que no trobaven resposta en cap altra institució. El 30 d'abril de 1917, a la sala d'actes del Sindicat Agrícola de Sant Josep d'aquesta vila, es van reunir en Junta General Extraordinària la majoria dels socis del mateix en nombre de vuitanta-u, per tal de discutir i aprovar en aquest cas el Reglament per al Règim de Caixa Rural d'Estalvis i Préstecs d'aquest Sindicat. Aprovant per unanimitat amb lleugeres modificacions tots els seus articles llegits. Es constituiria la Caixa Rural com una secció més del propi Sindicat. La Caixa no va poder començar els seus serveis totalment, fins l'1 de juny de 1.919 en que va concedir el seu primer préstec de 500 pessetes (3,01 euros), perquè fins que va acabar la guerra en 1918 no va començar Almassora a tenir certa estabilitat econòmica. Ja que tant la Caixa Rural com el Sindicat no tenien absolutament de liquiditat, ni aquest primer préstec ni alguns que es van anar concedint després, haguessin estat possibles sense les desinteressades aportacions dineràries d'algun soci amb possibilitats. Dos fets destaquen, la trajectòria d'una entitat que mai ha desmentit seus benèfics orígens:
 - La compra de contribucions en 1.947. Les penoses circumstàncies econòmiques d'aquell any, van fer que alguns veïns no poguessin satisfer les contribucions rústiques que els corresponien. Davant l'embargament dels horts a què es procediria per l'autoritat, el Sindicat, per mediació de la Caixa Rural, va abonar les 30.000 pessetes (180,30 euros) a què ascendia l'import de les contribucions degudes i no pagades per els veïns d'Almassora. Fet de gran significació moral, ja que el Sindicat, no va actuar únicament en favor dels socis sinó també dels veïns no afiliats a aquest. I més encara, mai es va subrogar en els drets de l'administració per perseguir els deutors.
- El segon fet, data del mes d'abril de 1991, quan l'actuació de la Caixa Rural salta les fronteres locals i provincials i adquireix les favorables ressonàncies periodístiques regionals i nacionals, en fer-se ressò d'un informe elaborat per la prestigiosa Organització de Consumidors i Usuaris, (OCU) els diferents mitjans de comunicació escrita com "Levante" de València i "Diari 16" de Madrid, destacant a la Caixa Rural Sant Josep d'Almassora, com la que ofereix els més favorables tipus d'interès als seus prestataris, en tot Espanya.


L'EDIFICI SOCIAL L'Edifici de la Cooperativa Agrícola i de la Caixa Rural Sant Josep des que es va inaugurar el 21 de maig de 1929, és una de les construccions més emblemàtiques de la localitat. Va ser l'any 1.917 quan els mateixos socis, avançant petites quantitats, van haver d'acudir en ajudes d'ambdues entitats perquè aquestes puguin pagar el lloguer que els permetés instal·lar en el seu nou local social del carrer Major. Ja que ni tan sols posseïen ambdues diners propis. Destacar en aquest aspecte, la visió i la constància dels homes que en el transcurs dels anys van dirigir les destinacions d'aquestes entitats i que en anar comprovant les noves necessitats i nous serveis a què havia de fer front, no desmaiar en la seva tenacitat d'anar adquirint parcel·la després parcel·la, fins convertir-les en una sola i que ara ens permet gaudir de l'àmplia edificació que s'ha aconseguit.
La unificació del solar va començar a produir el 21 de febrer de 1.927, en adquirir la Caixa Rural, quatre immobles de les Germanes de la Consolació, amb un total de 340 metres quadrats i amb façanes als carrers de l'Alcora, Trinitat i Cervantes.
El 23 d'agost del mateix any, s'adquireix a l'Ajuntament un altre local de 150 metres quadrats al carrer Cervantes (antigament carrer de la Comuna), l'antic hospital. Sent aquesta suma de 490 metres sobre els quals es va començar a edificar el singular edifici el 1 d'agost de 1927, segons el projecte de l'Arquitecte Joaquín Dicenta i les obres tot just van durar dos anys malgrat la seva magnitud, fins que el 21 de maig de 1.929 va ser beneït pel Bisbe de la Diòcesi de Tortosa senyor Félix Bilbao. L'adquisició dels cinc immobles va sumar 65.210 pessetes (391,92 euros), mentre que les obres es van elevar a 331.459,03 pessetes (1.992,11 euros), en total 396.669,03 pessetes (2.384,03 euros). Aquest edifici encara avui segueix mostrant la distinció d'una aconseguida estructura. Des de llavors una sola activitat ha estat funcionant ininterrompudament al mateix indret, la de les oficines de la Caixa. Quant a la planta baixa restant encara projectada inicialment per a magatzem d'adobs, mai es va utilitzar per a aquest fi. Sí en canvi va funcionar-hi una Escola Nocturna per als fills agricultors dels socis i que va ser sufragada totalment per la pròpia Caixa. Durant la guerra civil, en restablir el culte religiós a Almassora, va servir d'Església provisional. Mentre que en 1.940, en la immediata postguerra i davant l'escassetat d'aliments que va provocar la nova guerra mundial de 1.939-1.945, va funcionar un economat cooperatiu en el qual es van distribuir comestibles i fins es va perforar un dipòsit subterrani per emmagatzemar oli. I a la desoladora nevada-gelada de gener de 1.946 es van emmagatzemar en aquesta estada, els donatius de roba i menjar que després es distribuïa entre els habitants de la vila més necessitats. En 1.953, sortits d'aquestes depressions, va servir de espai per a diverses competicions esportives de sala, la llavor puixant Congregació dels Lluïsos. Sent el 1.960, quan es va escometre en aquesta estada de la planta baixa la important reforma que la transformaria definitivament a sala d'esplai. Els dos salons de la 1ª planta que fins a la guerra civil van ser utilitzats per a l'esplai dels socis, es van transformar durant la contesa, primer en casernes de les milícies locals i després en hospitals militars en establir el front de combat prop d'Almassora. En 1.939, mentre la sala gran tornava a posar-se al servei del bar-cafeteria i tenien lloc a ell desfilades benèfics de models, exposicions artístiques i concerts musicals, el salonet del xamfrà d'aquesta 1ª planta, l'anomenat Saló dels Llauradors, va ser ocupat, tant per a despatx del senyor Joaquín Gallego fins 1.943, com per albergar tots els serveis de la "Mutual Agrària", que davant seu ràpid engrandiment, no cabia en les oficines generals de la planta baixa. Fins 1.948 que va tornar el Saló de Llauradors a posar-se al servei dels socis tant per al seu esplai, com per a casaments, primeres comunions, comiats de solters, etc .. I pujant al xamfrà de la 2ª planta, es va utilitzar primer com a sala de lectura i biblioteca de la Cooperativa i Caixa. Després es va cedir per a Centre Juvenil d'Acció Catòlica. Prestant després a l'Ajuntament, perquè instal·lés la Biblioteca Municipal, que va funcionar en aquest local durant 20 anys, de 1.952-1.972. El saló d'actes d'aquesta mateixa 2ª planta va ser utilitzat, al mateix temps per la Congregació de Sant Lluís per celebrar des 1.934-1.948, les seves contínues vetllades literari-musicals i teatrals. Habilitant després a costa de la pròpia Caixa, perquè des 1.949-1.954 funcionés una Acadèmia Nocturna d'aquesta mateixa Congregació. Que va poder disposar i sempre gratuïtament, a més de tota l'energia elèctrica, de 6 Aules, Direcció i Secretaria. 
El 21 d'agost de 1.948 es va poder adquirir l'immoble confrontant, propietat del senyor Vicente Martín Martí, amb una superfície de 144 metres quadrats i façanes als carrers Trinitat i Cervantes, davant la creixent necessitat per a nous serveis en el transcurs dels anys. I es va destinar immediatament a la seva planta baixa a: sala de juntes, Direcció, arxiu, serveis, i a ampliar les oficines. Habilitant per a dos habitatges independents, les dues plantes altes que donen al carrer Trinitat, mentre que a la 2ª planta alta d'aquest immoble amb façana al carrer Cervantes es convertiria fins 1.960 en l'habitatge del Conserge del Bar-cafè i la planta baixa es destinava a magatzem i altres serveis auxiliars d'aquest Bar.
En 1.967, desallotjades pels seus inquilins dels dos habitatges del carrer Trinitat, s'ampliava i ornamentava la sala de Juntes de la planta baixa i eren habilitades les dues altes per l'arxiu de la Cooperativa i de la Caixa.




El 29 de febrer de 1.964 s'escriptura la compra de l'edifici amb façanes als carrers de l'Alcora i Cervantes, propietat de quatre germans: Vicente, Maria Antònia, María Gracia i Carmen Albert Vilar. Immoble de planta baixa i dos pisos alts, que en 1976 es va condicionar per la pròpia Caixa per albergar al "Club Juvenil Sant Josep" ia partir del 10 de desembre de 1979 es va cedir a la llavors acabada de constituir (el 7 de juny del mateix any ) Associació de Jubilats i Pensionistes "Millars".
Per fi el 24 d'abril de 1984 es va poder adquirir el tan desitjat immoble, cantonada Trinitat amb Cervantes de 106 metres quadrats, propietat del senyor José Luís i Joan Serra Agut i la senyora María Isabel Domínguez Agut. Culminant amb aquesta adquisició el llarg procés de disposar de vuit immobles que sumaven 837 metres quadrats, però que amb l'enderrocament de gruixudes parets i la resta, es van convertir realment en un solar de 841,73 metres sobre els quals s'assenta l'ampli Edifici Social de que disposem en 1.992. Assenyalar que en aquest edifici es va fundar el 1.932 i va tenir la seva Seu Central fins 1.980, "La Agrària d'Almassora", que va ser la primera asseguradora d'accidents de treball a la província i la número 4 de tot Espanya. Arribant a establir 19 delegacions en altres tants pobles de la província. Que sota aquest mateix sostre iniciar el seu camí el 1.960 la "Circular Informativa" de la Cooperativa i de la Caixa i que continua publicant amb una tirada trimestral de 5.000 exemplars distribuïts gratuïtament per tota la població. I finalment, a la sala d'esbarjo de la planta baixa, a partir de 1.971, es van publicar tots els números de la revista parlada "Entendamonos" on de tractar interessants temes a cada número i va gaudir d'una notable acollida per part del públic. El 30 de desembre de 1985, amb la disponibilitat ja del solar necessari, davant la intensiva utilització de totes les sales de totes les plantes, ja que Almassora havia crescut i dels 8.000 habitants que vivien en 1929 es va passar als 15.750 l'any 1.988, es feia imprescindible dotar a l'edifici de nous serveis amb modernes tecnologies, es van començar amb els enderrocs consegüents per emprendre la tasca d'ampliar, remodelar i adaptar l'antic amb el modern, sota la supervisió dels arquitectes José María Rallo Guinot i Jordi Manrique Gual. És el 19 de juny de 1988 quan va poder inaugurar la remodelació i ampliació que es va dur a terme quedant la distribució de la següent forma: Al soterrani es localitza l'arxiu, la caixa forta i les caixes de lloguer. A la planta baixa hi ha les oficines d'atenció al públic (més àmplies que les anteriors), els despatxos del president i del director. Sobre aquestes dependències se situa, en la 1 ª planta, la sala de Consells, a la qual s'accedeix per una original escala. A la planta baixa a nivell de carrer s'ha mantingut al bar-cafeteria, que també ha estat ampliat. La 1ª planta de ha disposat, d'una sala dedicada a jocs d'entreteniment i una altra dependència per veure la televisió. Les instal·lacions d'aquesta 1ª planta es completen amb un ampli espai per a casaments, primeres comunions i actes socials diversos, així com el saló valencià o dels llauradors, ideal per a les tertúlies i converses relaxades. A la 2ª planta s'han construït, entre altres dependències, quatre despatxos independents i un ampli saló d'actes que ofereix infinites possibilitats d'ús. I davant d'aquest gran saló, la biblioteca. Finalment, en la 3ª planta es disposa d'un ampli saló per a exposicions d'art, que també pot tenir ús multifuncional, però sempre relacionat amb la idea que serveixi de marc per a activitats artístiques i culturals en general. Tot l'edifici disposa dels necessaris serveis complementaris, perquè el seu ús resulti còmode i segur. Hi ha ascensor, calefacció, aire condicionat, megafonia, sistema de seguretat i boca d'incendis. Afegir, que en les estades construïdes a l'altre costat de l'Edifici inicial, situat entre els carrers l'Alcora i Cervantes, es va instal.lar a la planta baixa i tres altes: al taulell del Cafè-Bar, magatzem per al mateix, muntacàrregues, instal·lacions mecàniques, calderes per a calefacció i refrigeració, cuines, un petit saló per a celebracions reduïdes dels socis, habitatge per al proveïdor del Cafè-bar, etc .. L'aspecte exterior de la zona ampliada havia de respectar la façana de l'edifici construït en 1.929, però sense caure en el mimetisme, ni d'una extremada contraposició d'estils. La fórmula arquitectònica emprada respectava la singularitat de les dues èpoques. En 1.992 es va passar el despatx de Direcció a l'estada destinada a la Presidència, que alhora va ser traslladada a l'avantsala del saló de Juntes Rectores de la 1ª planta, convertint en oficines al despatx de Direcció i les sales que en principi es van projectar en la 1ª planta per a jocs d'entreteniment del Cercle d'esbarjo i per a les pantalles de televisió.












DIRECTORS

Joaquín Gallego Tena                             1916-1944
Enrique Fonfría Garí                                1944-1967
José Galí Sancho                                     1967-1988
Jorge Mallol Agut                                    1988-2016
Marian Llop Puerto                                  2016- ....


Saló de Llauradors
Antiga oficina bancaria


Antic saló de banquets

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada