Les capelletes de carrer són l'expressió urbana de la religiositat popular. Són elements artístics propis de la religió catòlica, en tant que representacions de sants o d'advocacions marianes, situats a la façana d'un edifici de propietat privada, una casa particular, de cara a l'espai públic, el carrer i, sempre, en un pla més elevat que l'observador. Les més freqüents tenen el format de fornícula (buit deixat en una paret on se situa la imatge escultòrica) però també n'hi ha de formades per composicions de rajoles decorades, així com d'algun altre format. Presideixen l'entorn on estan situades, sigui un carrer o una plaça, i més que un sentit decoratiu esdevenen una declaració de la devoció que sent la persona o el col·lectiu de persones que viuen a l'entorn més immediat. Encara ara, al voltant de moltes capelletes, s'organitzen activitats que manifesten clarament aquesta devoció en forma de rés de rosari; entre aquestes, n'hi ha que se celebren veritables festes veïnals de caràcter popular dedicades a la Mare de Déu o al sant. A Almassora, les més antigues són de finals del segle XVII i del segle XVIII; la majoria de les que encara perduren, però, són del XIX. A finals de l'any 1936, en els primers mesos de la Guerra civil, les autoritats locals van decretar la desaparició dels símbols religiosos de l'espai públic. D'aquesta manera, algunes imatges van ser destruïdes; d'altres es van salvar gràcies a l'interés dels veïns que les van guardar gelosament. En els anys posteriors a la guerra, van retornar al seu lloc les figures salvades i van ser reposades les que s'havien esmicolat. Posteriorment, en la dècada de 1950, se'n van posar de noves als nous carrers que s'obrien. I en les darreres dècades també han estat estrenades noves capelletes amb la intenció, generalment, de mostrar la devoció particular dels propietaris de la casa que l'acull. Cada una té la seua història. Malauradament n'hi ha moltes de les quals s'ignora el motiu de la seua col·locació; han passat diverses generacions i ara s'ha ben oblidat. D'algunes se n'intueix la voluntat de qui la va fer gràcies al patronatge del sant o de l'advocació mariana que contenen. N'hi ha que responen a una acció de gràcies davant una calamitat o epidèmia superades; altres són la representació del protector d'un gremi, ofici o de diversos col·lectius socials; també hi ha aquelles que volien preservar el nom tradicional del carrer; i, finalment, hi ha casos molt puntuals que només responen al desig del seu promotor o de la seva promotora. Totes, però, són exemples d'un patrimoni cultural, artístic i social que es resisteix a deixar-nos i que cal valorar.
Punxeu en qualsevol de les imatges, per a engrandir-les
La totalitat d'aquestes imatges, han estat cedides per Periòdic 7 dies
Publicat al programa de festes de Santa Quitèria de 1998.
Per Francesc Membrado Guinot
Al nostre poble hi ha actualment una vintena de carrers, localitzats a la Vila i als ravals de la Trinitat i sant Marc, els quals encara conserven les antigues capelletes dedicades a la veneració del sant del carrer. Sabem de l'existència de moltes d'elles, però no ens hem parat a valorar-ne la importància dins del nostre escàs patrimoni artístic. I diem escàs perquè quan no per guerres, quan no per ignorància, ens hem anat queda’n sense allò que podíem dir més significatiu. Però, a hores d'ara, som a temps de salvar aquelles peces que ens queden. No sols per la seua importància artística sinó pel seu valor sentimental.
Conservar els nostres edificis més representatius i les nostres tradicions és identificar-nos com a poble i ajudar a la construcció de la nostra història. Per això volem donar a conéixer el cas que ens ocupa, les capelletes, perquè en la seua mesura que coneguem les nostres coses aprendrem a estimar-les i a evitar la seua desaparició.
La capelleta es constitueix com la presència continuada del sant del carrer al llarg de tot l'any. No tenim referències bibliogràfiques que ens indiquen l'antiguitat d'aquestes construccions, sols hem pogut trobar al llibre d'Enrique Beltran una xicoteta referència en parlar-nos-hi de les muralles que voltaven la Vila: "Cada portal tenia una porteta i una mena de terrat, damunt del qual hi havia una capelleta on figurava la imatge del sant que donava el nom al carrer. El terrat tenia una porta xicoteta amb la seua clau que anava passant de veí en veí els quals s'encarregàvem de mantenir sempre encés el cresol del sant".
Aquest sistema de construir les capelletes en el pany de la muralla que dóna al carrer el podem veure a Mascarell. Gent del carrer dels Dolors han sentit comentar els seus pares que el carrer estava tancat per la muralla i que sobre el portó era la capelleta que en ser enderrocades les muralles es va col·locar a la primera casa del carrer. Un cas semblant podia haver passat amb la resta de les capelletes.
Eren tots els veïns del carrer els qui pagaven la construcció de la capelleta, de la mateixa manera que també ajudaven a pagar les festes. Era col·locada a la façana del clavari d'aquell any o del veí o veïns més interessats a tenir-la.
La capelleta és un buit obert a l'alçada del primer pis de la façana que al seu interior guarda la imatge o retaule ceràmic del sant. Està tancada amb portes i conserva la clau el clavari corresponent. Exteriorment està coberta per una visera que la protegeix de la pluja i pot tenir una decoració arquitectònica ( columnes, capitells, etc...) segons els diners i el gust dels seus constructors.
Les capelletes adquirien la seua major importància durant les festes del carrer, convertint-se en lloc de primera atenció. Els veïns es preocupaven d'adornar-la amb arcs de flors i tapets brodats. Era costum del carrer de Sant Pere adornar la capelleta per als dies de la festa amb figues-flors que els xiquets anaven a furtar pel terme. Era l'ofrena de la primícia dels fruits de la terra al patró. Un cas semblant el tenim en l'arc de fruites i verdures que els veïns de Figueroles obsequien el seu patró Sant Marc a la porta de l'església.
Un detall que mai faltava era la llum que en un primer moment va ser d'oli. Es baixava amb una corda i una escuriola per poder encendre-la totes les nits. Al carrer de Sant Roc i al de Sant Agustí ens han comentat un costum que possiblement fóra també als altres carrers del poble. Per a garantir que mai faltara la llum del Sant, els veïns disposaven d'una fusteta, o senyal que passava de casa en casa i obligava al que la tenia a preocupar-se de què no s'apagara el llum. Si la capelleta apareixia apagada i per a cridar l'atenció d'aquell que tenia la fusteta, els xiquets del carrer cantaven:
Sant Agustí està apagat,
la bandera se l'enduen,
el que no tinga oli
que vaja fiat.
La fusteta tenia la mateixa tipologia de la vareta de reg però més menuda i en ella estava gravat el nom del sant..
Posteriorment el llum d'oli va donar pas al llum elèctric amb la consegüent desaparició d'aquesta tradició.
Era costum del poble que les dones donaren oli per a la llàntia de la capelleta de Sant Ramon, al seu carrer, en senyal d'acció de gràcies o demanant la seua protecció, és sabut que sant Ramon és l'advocat de les parteres.
Al llarg del temps les capelletes han patit modificacions, degut, per una banda a les reformes o l’enderrocament de les cases i per una altra banda durant la guerra en què algunes van ser saquejades, com és el cas de les de santa Anna, sant Josep o sant Marc que encara són buides.
Els retaules ceràmics que es conserven pertanyen en la seua majoria al present segle i sobretot a després de la guerra, si exceptuem els casos de sant Ramon i sant Roc com direm després. Són obres realitzades als tallers de l'Alcora, Castelló i Onda.
Comentarem alguns retaules i capelletes que per la seua singularitat mereixen cas a part.
El retaule de sant Ramon consta de 9 peces i per mitjà d'un colorit apagat en el qual predominen els rojos, blaus, verds i ocres, ens presenta amb un dibuix ingenu i amb marcades desproporcions, el sant portant amb una mà la custòdia i en l'altra una palma. Als seus peus apareixen dos querubins. El fons és blanc sense cap paisatge. És curiosa la inscripció del nom del sant partida en dos. És una obra que pel seu primitivisme podria ser inclosa en els segles XVIII o XIX, però pareix més correcte atribuir-la a una obra de tipus popular.
És molt d'agrair el detall de tornar-lo a posar després d'enderrocar la façana. Sempre no hem de lamentar desaparicions com les del carrer Sant Pasqual, Santa Bàrbara o Tremedal.
El retaule ceràmic del carrer Sant Roc consta de 12 peces i predominen els colors blaus i verds. Per mitjà d'un bon dibuix i d'un tractament molt correcte del color, així com d'una composició elegant, ens presenta el sant amb els atributs del pelegrí. Amb la mà esquerra s'arromanga la roba per a mostrar les llagues de les cames. Al seu costat el gos amb un tros de pa a la boca. Com a fons, un paisatge de muntanyes i arbres. Podríem atribuir-lo a una obra de finals del segle XIX.
La capelleta de sant Antoni és l'única que conserva al seu interior la imatge del sant. Es baixava amb motiu de la festa, però l'any 1946 ("l'any de la nevà") el clavari va regalar una imatge més gran i la menuda va quedar instal·lada per a sempre a la seua capelleta.
Resulta interessant la decoració pictòrica que envolta la capelleta, la senzillesa dels colors i la gràcia dels motius vegetals fets a trepa ens demostren la devoció popular i la importància cultural de la capelleta en el transcurs de la vida del carrer.
Al carrer sant Ferran (l'Estacioneta) hi ha un retaule dedicat a santa Quitèria. Es tracta de l'única capelleta situada en un carrer que no és el seu. , com és sabut on dediquen festes a santa Quitèria és al carrer l'Alcora. El retaule va ser col·locat l'any 1964 i consta de 12 manisetes. És curiosa la representació de la santa, no se sembla en res a la imatge venerada pels almassorins. Encara que porta els atributs que li són propis ( la palma, el llibre i el gos) els colors blaus del vestit no es corresponen amb els roigs de la nostra santa. Com a fons apareix l'ermita i el pont. Està signat per J. Maneu. Direm també que a la sénia de Santa Quitèria, a la partida del Boverot, hi ha retaule ceràmic de 1914 amb una representació de la santa que tampoc no es correspon amb la que estem acostumats a veure. És curiós que segueix la mateixa disposició i característiques que un gravat del segle XIX amb els gojos, trobat pel pare Enric Oria a la biblioteca conventual dels carmelitans.
És també de destacar el retaule del carrer Damunt, dedicat a sant Joaquim, obra dels tallers Diago de Castelló i signat per J.Cotanda. Consta de 20 peces i representa el sant portant de la mà la Verge Maria. Tant les figures com el paisatge són tractats amb un dibuix correcte i molta lluminositat de color.
Del mateix taller i signat també per Cotanda era el retaule de Sant Vicent al carrer Major, obra dels anys quaranta quan es va decidir dedicar tot el carrer a Sant Vicent en comptes d'estar partit en dues festes diferents. A Sant Vicent del Portal a l'església de la Sang, a Sant Antoni de Pàdua de l'església de la Sang fins a la Picaora. En ficar tot el carrer sota l'advocació de Sant Vicent es va abandonar la capelleta instal·lada enfront del carreró dels Àngels per a dedicar-li un retaule en una façana més cèntrica. Retaule que fa pocs anys va caure i està esperant dels seus veïns una nova reposició.
La capelleta del carrer Desemparats conserva en prou mal estat un gravat en el qual s'aprecia a la Mare de Déu voltada d'àngels sobre la ciutat de València. Està realitzat al taller de litografia Sanchis de València, i és obra de Vicent Aznar, litògraf de meitat del segle XIX.
La capelleta del carrer sant Miquel es tracta d'una de les més interessants en l’àmbit arquitectònic, ja que no es limita a un buit a la paret sinó que està decorada amb columnes i capitells, motllures i una pronunciada visera. Al seu interior conservava una imatge que va ser destruïda en la guerra i substituïda posteriorment per una estampa en marcada.
Al carrer dels Bolos el retaule ceràmic del Salvador consta de 12 peces i segueix el model de la imatge venerada al santuari d'Onda. La seguretat en el dibuix i la correcta utilització del color fan d'aquesta una bella i ben acabada peça. Està signada per V. Abad d'Onda , porta la data de 1939.
El retaule del carrer del Carme el componen 25 manisetes. Està signat per Safont i porta l'any 1952. Apareix voltada de núvols amb predomini dels colors ocres la imatge de la Mare de Déu del Carme seguint amb molta fidelitat a la qual presideix el seu altar a l'església Major.
Al carrer Dolors hi ha una bona peça ceràmica formada per 12 taulells que representa a la Mare de Déu als peus de la Creu i sostenint els braços a Crist mort. Predomina la suavitat de colors i l'exageració del cos de la Mare de Déu respecte al fill.
El retaule de sant Blai consta de nou peces i és obra dels tallers F Diago de Castelló destacant el tractament correcte del color i del dibuix.
Citarem també el retaule del carrer la Llum. És un obra dels tallers Cotanda de l'Alcora i el componen 20 manisetes. Destaca la pobresa del dibuix i l’economia de color.
La llista de capelletes segueix, ací hem tractat les més significatives del poble però encara queden les instal·lades pel terme, les ermites, pous i sénies.
Amb la present aproximació a les capelletes es pretén mostrar la seua importància i significació dins la religiositat popular que forma part del nostre patrimoni cultural. Cal una protecció i conservació de les capelletes, ja que com hem dit abans, no es tracta d'una propietat exclusiva d'aquell que la té a la seua façana sinó que són patrimoni de tot el carrer i al cap i a la fi, formen part de la identitat i la història del nostre poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada