Punxeu en qualsevol de les imatges, per a
engrandir-les
 |
| Cantant lírica almassorina Herminia Gomez Serra |
La soprano batejada com Quitèria
Filla del fuster Tomàs Gómez Albert i de Dolores Serra Ballester, nasqué al carrer de sant Marc d'Almassora (Castelló de la Plana) el 27 de març de 1891. Als tres anys, la seua veu ja tenia qualitats extraordinàries. Els oficis religiosos i les sarsueles que representaven un grup de joves aficionats de la localitat al Casino de Moles i al Teatre Serra foren les seues primeres actuacions.
Amb la beca concedida, estudià cant amb el professor
Lamberto Alonso i es formà com a soprano al conservatori de València.
L'actuació a la plaça de bous de Castelló, el 1909, provocà un gran entusiasme
en escoltar en la veu de la jove Hermínia Il barbiere di Seviglia, Rigoletto i el vals Dinorach.
 |
| casa natalicia al carrer Sant Marc, 17 |
Després d'aquestes actuacions començà una gira
decisiva per a la seua carrera. Triomfà als coliseus europeus de Florència,
Roma, Mòdena, Ràvena, Milà i Budapest, entre altres. A Florència, actuà al
Teatre Verdi amb Il barbiere di
Seviglia, on l'empresa contractà per a l'ocasió Titta Ruffo, un
dels tenors més famosos de l'època perquè cantara Rigoletto amb Hermínia, la espagnoletta.
Després inicià una nova gira per Portugal i Malta; en
La Valetta estigué sis mesos consecutius al Teatro Real amb un èxit sense
precedents. S'hi conta que els espectadors li llançaven coloms a l'escenari,
una demostració d'entusiasme mai no vista fins aleshores.
Amplià el repertori amb La traviata i Lucia de Lammermoor, dues òperes
amb protagonistes femenines molt emblemàtiques, no sols pel cant, sinó també
per la interpretació dramàtica que acompanya la partitura musical.
El mes de juny de 1912 actuà a Castelló, al Teatro de
Verano de la plaça de bous amb un gran èxit. Setmanes després continua la gira
i marxà a Egipte. Cantà a Alexandria, Port-Said i El Caire, on els sorprengué,
a ella i el germà que sempre l'acompanyava, la Primera Guerra Mundial.
El retorn fou molt trist per a l'artista quan comprovà
que tots els teatres d'òpera europeus amb els quals Hermínia tenia contracte
romanien tancats. La companyia tornà a Espanya. Encara actuà a Oviedo i a
València. Els seus admiradors no sabien que aquestes serien les últimes
actuacions operístiques de l'artista estimada.
Després, amb el pseudònim d'Elena Serra acceptà
viatjar amb la companyia del mestre Penella per interpretar sarsueles i
revistes de gira per Amèrica. Avergonyida d'haver de renunciar a l'òpera, no
desitjava que associaren el seu nom vertader amb les peces musicals que ara es
veia obligada a interpretar per no deixar la música.
El 1917, perdudes les esperances de tornar a l'òpera i
a Europa, emmalaltí d'una crisi nerviosa que la dugué a la depressió. El
matrimoni amb Guido Corneo, un home de negocis antic conegut d'Hermínia i el
naixement de tres fills anomenats, Dolly, Lelita i Willy, aconseguiren recuperar-la de la malaltia, però mai no
tornà al món de l'òpera.
Els últims anys de la seua vida els passà a
Ventimiglia, des d'on remeté a la Diputació de Castelló una quantitat de diners
agraïda per l'ajuda rebuda en la seua joventut.
Dels llocs on actuava enviava puntualment postals als
familiars, amics i coneguts almassorins que seguien les gires i els èxits de
l'artista local, que veié truncada la seua carrera operística per la guerra.
Òperes en què cantà:
Il barbiere di
Siviglia, de Gioachino Rossini.
La Traviata, de Giuseppe Verdi.
Rigoletto, de Giuseppe Verdi.
Les pêcheurs de
perles, de George Bizet.
Lucia de
Lammermmoor, de Gaetano Donizetti.
Fonts bibliogràfiques i documentals
Agut Clausell, Fàtima (2006). «Dones castellonenques en les arts escèniques del segle XX». En: Monlleó,
Rosa (ed.). Castelló al
segle XX. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, p.
734-736.
Agut Clausell, Fàtima (2007). «Entre l'escenari i la
política: Elena Sanz, Hermínia Gómez i Maria Conesa». En: Espais de Bohèmia. Actrius, Cupletistes i ballarines,
Dossiers feministes, 10. Castelló de la Plana: Seminari d'Investigació
Feminista, Universitat Jaume I, p.189-203.Bueno Canejo, F. (1997). Historia de la ópera en Valencia. Valencia. Conselleria de Cultura, p. 133, 165-166.
Galí Sancho, José (1972). «Herminia Gómez, el ruiseñor de Almazora». En: Programa de
festes d'Almassora. Almassora: Ajuntament d’Almassora.
Mas i Usó, Pasqual (2004). Diva. València:
Gàndem.Arxiu José Galí Sancho, Almassora, Castelló de la Plana. Correspondència d'Hermínia Gómez amb la família Galí Sancho.
El Mercantil
Valenciano, 6 de novembre de 1910.
La voz de
Valencia, 15 d'abril de 1915.
Diario de
Valencia, 16 d'abril de 1915.
Autoria de la
fitxa: Fátima Agut Clausell |
| Amb la familia Serra |
 |
| Amb la filla Lelita i Robert Serra |
 |
| Am el seues 2 filles i un fill |
 |
| Am el seu home Guido Corneo i Robert Serra germá de sa mare |
Banda de Música
Unió Instructiu Musical "LA ESMERALDA"
La
Esmeralda, banda de música fundada el 1882
Aquest podria ser el senzill comentari del que
s’ha mantingut durant mes d’un segle i perdura en un ambient satisfet i
harmoniós dels enamorats d’una Agrupació, la tasca visible és insignificant,
però que, a través dels anys, s’ha fet i es fa de notar, quan pel carrer, a pas
de pasdoble, fa sonar les seues notes cordials i alegres, que sembla que eixen
amb la facilitat amb què sonen. Però darrere hi ha un món de sacrifici, assaig,
voluntat i estudi d’unes persones obsessionades i enamorades del que, en un
moment, fa riure, cantar o plorar, que se sent, s’imagina, se sent i no es veu:
La Música.
Aquesta Agrupació és la Banda de Música, centenària. Durant la seua vida se l’ha coneguda per diversos noms, però mai va perdre el que li ha donat la seua solera i prestigi dins i fora de la província, L‘ESMERALDA.
Va ser creada en 1882 sota la direcció d‘en Julià Cabezas, i per la fusió de dues bandes que, aleshores, hi havia a Almassora: Una era la Xaranga i l’altra banda La Barrusca. Aquest fet ho reflecteix N’Enric Beltràn al seu llibre Almassora: el Millars.
Aquesta Agrupació és la Banda de Música, centenària. Durant la seua vida se l’ha coneguda per diversos noms, però mai va perdre el que li ha donat la seua solera i prestigi dins i fora de la província, L‘ESMERALDA.
Va ser creada en 1882 sota la direcció d‘en Julià Cabezas, i per la fusió de dues bandes que, aleshores, hi havia a Almassora: Una era la Xaranga i l’altra banda La Barrusca. Aquest fet ho reflecteix N’Enric Beltràn al seu llibre Almassora: el Millars.
Els seus directors van ser nombrosos. Uns,
han passat a l’oblit. D’altres, encara estan en la ment dels vells i joves
músics. D’ells, cal destacar En Frederic Agut, sota la seua batuta la Banda va
aconseguir grans èxits a nivell regional, aconseguint un primer i segon premis
en els Certàmens Regionals celebrats a València, i dos primers premis en els Certàmens
Provincials, celebrats a Borriana i Castelló , interpretant obres de difícil execució
i direcció. Pasdobles compostos pel mateix dels quals cal destacar entre
d’altres: El Duc de Tetuà, L’Aviador, El Palau de la Pau, … El seu record
transcendeix com si d’un mite es tractés de generació en generació de músics.
Un altre director fou n’ Amadeu Antonino, més recent. La seua batuta va aconseguir un primer premi en el certamen celebrat a la plaça de toros de Castelló interpretant la Torre de l’Or, on el músic Joaquim Comins, “el Merdero” de mal nom, va aconseguir una gran ovació, per la brillantor amb que va executar el sol de saxofò alt.
Després van vindre en Lluís Llorens, en Josep Bort i altres que anaven i venien sense cap compromís.
Els seus components van ser persones treballadores, llauradors, que vetllaven amb afany i interès la grandesa de la Banda del seu poble i, per això, amb tenacitat lluitaven, unes vegades ho aconseguien, altres, per motius particulars, interns i pels canvis polítics, veien com el seu conjunt quedava minvat de músics. Però, amb ànim de ferro, tornaven a aixecar el que abans fou gran.
Un altre director fou n’ Amadeu Antonino, més recent. La seua batuta va aconseguir un primer premi en el certamen celebrat a la plaça de toros de Castelló interpretant la Torre de l’Or, on el músic Joaquim Comins, “el Merdero” de mal nom, va aconseguir una gran ovació, per la brillantor amb que va executar el sol de saxofò alt.
Després van vindre en Lluís Llorens, en Josep Bort i altres que anaven i venien sense cap compromís.
Els seus components van ser persones treballadores, llauradors, que vetllaven amb afany i interès la grandesa de la Banda del seu poble i, per això, amb tenacitat lluitaven, unes vegades ho aconseguien, altres, per motius particulars, interns i pels canvis polítics, veien com el seu conjunt quedava minvat de músics. Però, amb ànim de ferro, tornaven a aixecar el que abans fou gran.
Qui no recorda personatges com el sinyo
Fraisco el Forn, Pepe el Quelo, Vicent Vila, Pep Arbona, Pepe Mompó, l’avi
Peris, Sansano, Batistet, Enric el Blanquet entre altres ja morts.
L’any 1972, la Banda patia una gran crisi. Tots creien
en la seua dissolució, però, com caigut del cel, arribà en Salvador Llorens
Rambla, qui va treballar durament, aconseguint alumnes entre la poca afició
existent a la localitat i engrandint la Banda amb extraordinària mestria,
arribant el nombre de places fins als 45 músics dels 13 existents aleshores.
Sota la seua batuta s’han aconseguit grans i quantiosos èxits, entre els quals destaquen un segon premi al certamen provincial, celebrat a l’Alcora, i tres tercers llocs en els de Moncòfa, Borriana i Betxí. També ha participat en els certàmens de Bétera i Nules, aconseguint en els dos un gran nivell musical, segons els documents expedits pel jurat i en poder de la Banda.
En 1982 estava composta per 45 músics dels quals dues terceres parts són menors de 18 anys. També en la seua escola s’imparteixen coneixements musicals a més de 25 alumnes.
Una grandesa somiada pels que no són, els que segueixen vivint i els que amb entusiasme donen suport i estimen l’Agrupació mes antiga d’Almassora : LA UNIÓ INSTRUCTIU MUSICAL LA ESMERALDA
Sota la seua batuta s’han aconseguit grans i quantiosos èxits, entre els quals destaquen un segon premi al certamen provincial, celebrat a l’Alcora, i tres tercers llocs en els de Moncòfa, Borriana i Betxí. També ha participat en els certàmens de Bétera i Nules, aconseguint en els dos un gran nivell musical, segons els documents expedits pel jurat i en poder de la Banda.
En 1982 estava composta per 45 músics dels quals dues terceres parts són menors de 18 anys. També en la seua escola s’imparteixen coneixements musicals a més de 25 alumnes.
Una grandesa somiada pels que no són, els que segueixen vivint i els que amb entusiasme donen suport i estimen l’Agrupació mes antiga d’Almassora : LA UNIÓ INSTRUCTIU MUSICAL LA ESMERALDA
 |
| "La Esmeralda el 22 de maig de 1934 |
 |
| La banda a Borriana |
Cal situar la fundació de la Banda d’Almassora abans de 1836.
Allà pels volts de 1877 sorgiren dues formacions rivals, que
coexistiren al poble: eren conegudes amb els noms de “La Xaranga” i “La
Barrusca”. I també ens consta, segons distintes fonts d’informació, que de la
fusió d’aquells dos grups escindits, va nàixer l’anomenada “Banda Nueva” o “La Esmeralda”, l’any
1882.
Des dels inicis del segle XX, s’encarregà de la seva direcció En
Frederic Agut i Manrique, sota el mestratge del qual va arribar a elevadíssimes
cotes de prestigi (fou guardonada en certàmens celebrats a Borriana, Castelló i
València).
Aleshores fou dirigida, successivament, per En Josep Martí i
Gómez, per Joaquim Beser i Solsona i per N’Amadeu Antonino i Pallarés (amb el
qual va guanyar el primer premi en un certamen a Castelló; i representà a la
província, a Madrid, en un Festival de l’Obra citada). Posteriorment, ocuparen
el pòdium En Miquel Arnau i Abad, En Lluís Llorens i Albiol, En Josep Bort i
Ramon, N’Eduard Vila i Pont, N’Enric Agut i Català, En Joaquim Mechó i Nebot i
En Salvador Llorens i Rambla.
L'UNIÓ INSTRUCTIVO MUSICAL “LA ESMERALDA”està dedicada a la
pràctica, divulgació i promoció de la Música, a través del seu conreu i
ensenyament.
Dins d’aquesta societat existeixen dues formacions:
La Banda
Simfònica, dirigida
per En Víctor Alapont des de juliol de 2005. Al dia de hui,
està integrada per 58 membres.
Podem destacar en els últims anys l’actuació a l’auditori Palau
de Congressos de Penyscola, la participació al XIV Festival de Bandes de Música
de Son Servera (Mallorca), la realització de dos concerts a Biancavilla
(Itàlia) amb motiu del agermanament d’aquesta localitat amb Almassora i fen
menció als últims premis aconseguits: primer premi amb Menció d’honor en el XXX
Certamen Provincial de Castelló en l’auditori Palau de Congressos de Castelló y
primer premi en el XXIX Certamen Regional de bandes celebrat en Xest, el passat
any 2009 varem participar al Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat
de Valencia, obtenint el segon premi de la secció tercera.
 |
| El director Federic Agut Manrique |
 |
| Vicent Garcia Cuecos |
 |
| Manuel, Enric Xicola i Batistet |
La Banda
Juvenil, que va estar fundada a principis dels 90. En
l’actualitat, amb uns 30 educands, funciona sota la direcció de Na Lidón Valer
Cabaleiro.
La U.I.M. “La Esmeralda” se n’ocupa també de la direcció i
funcionament de l’ESCOLA
DE MÚSICA “MESTRE AGUT MANRIQUE”, on dos centenars d’alumnes,
atesos per una vintena de Professors de les diferents especialitats, reben la
oportuna formació teòrica i pràctica, bé siga d’iniciació en el Llenguatge
Musical o bé d’aprenentatge i ensinistrament tècnic en qualsevol tipus de
disciplina (cant, harmonia, composició,etc.) o instrument que se sol·licite
(corda, vent o percussió). Es dirigida per Na Verónica Ruiz Claramonte.
Junta directiva
President ENRIQUE MOLINER MIRALLES
Vicepresident ANTONIO ARRUFAT GIL
Secretaria BERTA BARBERÁ PERIS
Tesorer JORGE JUAN GARCÍA PASCUAL
Vocals ALEXANDRA LOPEZ PUIG
PAULA TEMPRANO PORCAR
ANTONIA NAVAJAS NAVALON
FRANCISCO VEDRI BALLESTER
 |
| Actual director Victor Alapont Estors |
Cantant Annita Comins
Publicat
al programa de festes de 1982 per Josep Galí Sanxo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada