Aquesta Congregació es fundà a l'any 1878
Sant Lluís va néixer el 9 de març de 1568 |
Biografia
Sant Lluís
Gonzaga va néixer en (Castiglione delle Stiviere, Marquesat de Castiglione) Italia, el
9 de març de 1568.
Primogènit de Ferrante Gonzaga, marqués de Castiglione delle Stiviere, qui en 1566, estant al servei del rei espanyol Felip II, es va casar en la capella del Real Alcázar de Madrid amb Marta Tana de Santena, dama de la reina Isabel de Valois. Va ser el primer de set fills i hereu del títol. Després de la batalla de Lepant (1571), en Ferrante va rebre l'encàrrec de preparar 3.000 infants per a l'empresa de Tunísia, i es va traslladar a Castelmagiore amb el seu fill Lluís que, durant quatre o cinc anys, va viure entre els soldats. Quan en 1573 el seu pare es va embarcar per a Àfrica, Lluís va tornar a Castiglione, on, amb la seua mare i els seus germans, va viure una vida d'intensa pietat. La pesta de 1576, va impulsar al seu pare a dur als seus dos fills majors, Luis i Rodolfo, a Florència. El gran duc Francesc de Médicis, havia sigut company seu a Madrid. Fins a 1580, Luis i Rodolfo van estar a cura d'un mestre, Pierfrancesco del Turco, qui els va buscar mestres de cal•ligrafia, llatí, equitació. Quan en 1579 Ferrante va ser nomenat governador de Monferrato pel duc de Màntua Guillermo Gonzaga, va fer conduir als seus fills a la cort ducal. A Màntua, la duquessa Leonor d'Àustria va cuidar a Lluís com una mare. Una malaltia hepàtica el va obligar a seguir greus dietes, que el van ajudar en la seua vida de penitència. A dotze anys va rebre allí la primera comunió de mans de Sant Carles Borromeo que es trobava de visita per la regió de Brescia. En 1581, el seu pare es va traslladar a Madrid com a part del seguici de l'exemperadriu Maria d'Habsburg, filla de Carles I, i vídua de Maximiliano II; Lluís i Rodolfo serien patges del príncep en Diego, hereu de Felip II. En la cort d'Espanya el Llibre de l'oració i meditació de fra Lluís de Granada va ser el seu guia de vida interior, al pas que rebia lliçons de ciències del Dr. Dimas de Miguel, amic de Joan d'Herrera.
El primer president de la conbregació de Lluïsos fou En Vicent Comins Dominguez.
En setembre de 1926, els Lluïsos començaren a publicar una fulletadenominada "El Congregante".
D'ençà 1931, fins al 1936, Els Lluïsos publicaren la "Hoja Parroquial", amb alguns números extraordinaris titulats "Alma Joven".
Al mes de setembre de 1935, en Federico Agut Manrique, compongué un himne per als Lluïsos.
En setembre de 1949, Els Lluïsos encetaren el primer curs del funcionament d'una Acadèmia, en la qual s'impartia Cultura General, Comerç, Dibuix i Religió, sota la direcció d'En Josep Agramunt i Riera. Hi participaren 134 alumnes.
En gener de 1952, se celebrà una vetlada literari-musical, organitzada pels Lluïsos, amb la intervenció d'un sextet local de corda i pua.
Al març de 1953, per iniciativa de mossén Blanch, els Lluïsos crearen la revista “Mas”, com a preparació per a les Bodes de Diamant de la
Congregació.
Fou una mes, de les activitats dels Lluïsos. Aquesta pretenia centrar-se en
temes de l’actualitat religiosa i de la congregació, com una menade resum i
anunci de totes les activitats de cada mes. Mossén Beltràn va ser el
responsable del nom, pretenent transmetre el missatge de que sempre es pot anar
a més i a millor. Per aquells temps, encara ningú era sabedor de la importància
i rellevància que tenia la publicació mensual de la revista MAS per al poble,
convertint-se en la revista més important que s’ha imprès en la historia del
nostre poble d’Almassora.
Junt a la
creació de la revista, Mossén Beltràn regala als membres de la Junta un carnet
que conté breus articles i un escrit. El de Juan deia així: “HI HA QUE ANAR A
MÉS". "Ser màquina y no ser vagón, arrastra y no seas arrastrado". "SEMPRE HI HA
QUE TIRAR DEL CARRO”.
1953 Noces de Diamant
Portada del programa de festes de les Noces de Diamant al novembre de 1953 |
El
15 de noviembre de 1953, Els Lluïsos celebraren les sumptuoses festes de les Bodes
de Diamant. Estrenaren altar, obra de Franscico Hurtado i una gran imatge del Sant,
tallada per Carmelo Vicent.
Manuel el Reino, Cubertorer, Ramon Manrique, el Blanquet,Vicent Cantavella i Antoni el Pesaor |
Jutge Robert Serra, Claramonte, Corneli, bisbe Manuel Moll, alcalde Vilar, sergent |
Altar i la imatge de Sant Lluís, estrenats a les Noces de Diamant |
Adornant la porta de l'església |
Altar de l'església de la Nativitat a les Noces de Diamant |
Vicent Claramonte, l'alcalde Vicent Vilar, el jutge Robert Serra,Vicent Manyanos i sa dona Maria |
Banderola commemorativa Noces de Diamant |
Bàsquet al Raval per les Noces de Diamant |
Cartell anunciador de les Noces de Diamant |
Romero, Ferrer i Claramonte mossens de l'església d'Almassora |
Imatge de Sant Lluís recent rebuda |
Seminaristes a la porta de l'esglèsia adornada |
Cursa de bicicletes organitzada pels Lluïsos (Noces de Diamant) |
Processó Noces de Diamant |
Nova publicació dels Lluïsos
Nova seu de la Congregació dels Lluïsos
Pintura mural de l'ermita de Santa Quitèria, realitzada pel pintor almassorí José Mingol Clausell, ubicada en un mur, al bar del teatre. |
Inauguració del Centre Parroquial. Capa, Vicent Vilar (president de Lluïsos), mossen Cornelio, Laosa i Ximo Renau |
Inauguració del Centre Parroquial. Mossen Julio, Batlle Vicent Claramonte, Bisbe Pont i Gol, mossens: Cornelio, Balaguer, Granell Cotanda |
Grup de teatre "Amor al arte"
Teatre Serra, obra teatral "Geperut i coix" any 1970. Lorenzo Domínguez i Joan Cuecos |
Teatre Serra, obra teatral "Nelo Bacora" any 1971. José Colomina, Tere Ortiz, Encarna Cervera, Enrique Costa. |
Teatre Serra, obra teatral "L'Oroneta" any 1972. Juan Oria, Encarna Cervera, Joan Cuecos, Pili Porcar. |
Dècada dels seixanta
1978 Festa del Centenari de la Congregació
Arribada del Bisbe a la Parròquia de la Nativitat amb mossén Cotanda |
Col·locació a la bandera del corbatí commemoratiu del Centenari. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada